Viquipèdia

Rock alternatiu: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Robot: arreglant redireccions
Línia 3:
| bgcolor = crimson
| color =white
|stylistic_origins = [[Punk rock]], [[post-punk]],<ref name="American alt-rock"/> [[Hardcore punk]],<ref name="American alt-rock"/><ref name="Reynolds390"/> [[Rock dur|Hard rock]],<ref name="books"/> [[New wave|New Wave]], [[Folk rock]]<ref name="books">[http://books.google.cat/books?id=vGJ7XmA8rjIC&lpg=PA249&ots=Z8xxKgOk7T&dq=hard%20rock%20influence%20on%20alternative&pg=PA249#v=onepage&q&f=false]</ref>
|cultural_origins=començament dels [[dècada dedel 1980|anys 80]] [[Regne Unit]] i [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]
|instruments = [[Guitarra]], [[Baix elèctric|Baix]], [[Bateria (instrument musical)|Bateria]]
|popularity =Limitada, excepte [[grunge]] als EUA i Indie & Britpop al Regne Unit als [[dècada del 1990|dècada de 1990]]. Ampla d'aleshores ençà.
|derivatives = [[Indie]] i [[Grunge]]
|subgenrelist=Llista de gèneres del rock alternatiu
| subgenres = [[Britpop]], [[college rock]], [[dream pop]], [[rock gòtic|gothic rock]], [[grunge]], [[indie pop]], [[indie rock]], [[math rock]], [[noise pop]], [[noise rock]], [[paisley Underground]], [[Post-Britpop]], [[jangle pop]], [[post-rock]], [[shoegazing]], [[twee pop]]
|fusiongenres = [[Dance alternatiu]], [[hip hop alternatiu]], [[metal alternatiu]], [[punk rock#Psychobilly|psychobilly]], [[rock industrial]], [[madchester]], [[post-punk revival]], [[riot Grrrl]]
|regional_scenes = [[Massachusetts]], [[Seattle]] ([[EstatWashington de Washington(estat)|Washington]]), [[Illinois]], [[Maryland]], [[Manchester]] ([[Anglaterra]])
}}
El '''rock alternatiu''' o '''música alternativa''' són un conjunt de gèneres de [[música rock|rock]] que van nàixer la [[dècada del 1960|dècada de 1960]] i van assolir les majors cotes de popularitat a la fi de la [[dècada del 1980|dècada de 1980]], així com a tots els subgèneres que han aparegut a partir de tots aquests d'aleshores ençà. Aquests termes es van encunyar per descriure la música dels grups que gravaven els seus discos en discogràfiques independents i no s'ajustaven a la música comercial, o ''[[mainstream]]'', de l'època.<ref>{{ref-web| autor=Popkin, Helen A.S.| any=2006| títol=Alternative to what? | format=http |publicació=MSNBC.com | url=http://msnbc.msn.com/id/10993760/}}</ref> Entre els diversos gèneres que han aparegut a l'escena independent, cal destacar el [[grunge]], l'[[indie]] o el [[britpop]], entre d'altres. Aquests estils tenen en comú l'herència de l'esperit del punk i dels gèneres que n'eixiren.<ref name="altguitar">di Perna, Alan. "Brave Noise-The History of Alternative Rock Guitar". ''Guitar World''. December 1995.</ref>
 
Encara que la denominació fa referència al rock, alguns dels subgèneres també reben la influència d'altres estils com el [[pop-rock|pop rock]], el [[folk]] o el [[jazz]] entre d'altres. Moltes vegades el terme s'ha usat de manera errònia a partir dels 90 com una expressió comodí per a anomenar, paradoxalment, al rock en general.<ref>[http://www.discoweb.com/es/common/info.aspx_$Ref=191444$Title=Jagged+Little+Pill_.html Alanis Morissette en Disco Web]</ref><ref>[http://www.los40.com/articulo/noticias/Limp/Bizkit/desmiente/vaya/separar/anuncia/nuevo/material/l40actn01/20051110l40l40not_2/Tes/ Limp Bizkit en los40.com]</ref>
 
Durant els 80, l'èxit comercial d'alguns grups alternatius que no van abandonar els seus plantejaments originals com [[R.E.M.]] o [[The Cure (música)|The Cure]], va suposar que no s'hi donara tanta importància a gravar per a una discogràfica independent o tindre èxit únicament en circuits [[underground]], com a ser una alternativa a la música comercial. Als anys 90 degut a l'èxit pertot arreu de corrents musicals com el [[grunge]] i el [[britpop]], diversos grups etiquetats davall d'aquesta denominació van reeixir massivament.
 
== El terme «rock alternatiu» ==
[[Fitxer:PostalService color300dpi by Brian Tamborello.jpg|esquerra|thumb|[[The Postal Service]] ]]
La música coneguda actualment com a rock alternatiu va ser denominada davall d'altres etiquetes abans que l'adjectiu «alternatiu» fora d'ús comú. Al [[Regne Unit]] es va emprar l'expressió «college rock» per a definir la música que s'hi posava a les emissores de ràdio universitàries i els gustos dels estudiants que les escoltaven. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el terme més emprat va ser «indie», la qual va nàixer al voltant de 1985 per a agrupar diversos subgèneres<ref name="Reynolds390">Reynolds, Simon. ''Rip It Up and Start Again: Postpunk 1978-1984''. Penguin, 2005. Pg. 391. {{ISBN|0-14-303672-6}}</ref> i que segueix vigent en l'actualitat. «Indie rock» va ser l'expressió equivalent als EUA fins a l'expansió comercial que va viure el gènere a prinicipis dels 90, ja que la majoria d'aquests grups gravaven en companyies independents. Cap a l'any 1990 es va popularitzar el terme «rock alternatiu»,<ref>Azerrad, Michael. ''Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground, 1981-1991''. Little Brown and Company, 2001. Pg. 446. {{ISBN|0-316-78753-1}}</ref> encara que l'expressió va començar a usar-se a mitjans dels 80.
 
El rock alternatiu s'ha definit des dels seus inicis pel rebuig al mercantilisme de la cultura establerta. Els grups alternatius dels 80 actuaven en clubs menuts, gravaven en discogràfiques independents i eren coneguts pels seus seguidors amb el boca a boca.<ref name="encarta">"Rock Music." Microsoft® Encarta® 2006 [CD]. Redmond, WA: Microsoft Corporation, 2005.</ref> El rock alternatiu no és un estil musical com a tal, sinó una denominació molt ampla que abarca des de les guitarres distorsionades i lletres depressives del grunge, fins a la innocència malforjada del [[twee pop]], passant pel pop revivalista del britpop, les melodies etèries del [[dream pop]] o l'experimentació del [[post rock]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Moonlander & Moodswinger.jpg|dreta|thumb|Guitarra [[Moonlander]], [[Lee Ranaldo]], [[Sonic Youth]] & [[Moodswinger]], [[Liars (grup musicalbanda)|Liars]] ]]
[[Fitxer:Padova REM concert July 22 2003 blue.jpg|esquerra|thumb|El grup [[R.E.M.]] en concert ]]
Aquest tipus de música va començar a tindre ressò al començament de la [[dècada del 1980|dècada de 1980]] quan a moltes ràdios d'instituts i universitats (''colleges'') dels [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], com Danbury, WXCI de Connecticut, i WPRB in Princeton, NJ, emeten aquest tipus de música ignorada per les ràdios més populars i al Regne Unit començaven alguns DJs com John Peel (qui va portar la música alternativa a la BBC Radio 1), Richard Skinner, and Annie Nightingale. A meitats dels anys 80 aquesta música es va anar extentent per altres universitats dels EUA, anomenant-s'hi ''college rock'' (rock universitari) i al Regne Unit es va estendre també per la gent jove a la vegada que nous grups alternatius eixien. Ja a la fi d'aquesta dècada va ser quan la música alternativa va saltar a ràdios comercials fent-se cada vegada més famosa.
 
Les bandes que llavors hi eren (començaments fins a meitats dels 80), eren [[R.E.M.]], [[Sonic Youth]], [[The Replacements]] i [[Hüsker Dü]] dels Estats Units, i [[New Order]], [[The Smiths]], [[The Cure (música)|The Cure]], i [[The Jesus and Mary Chain]] del Regne Unit. Mentre la dècada progressava varen aparèixer diversos moviments alternatius que guanyaren certa popularitat: a la fi dels 80 tingueren popularitat els moviments [[indie]], [[shoegazing]], i [[Madchester]] al Regne Unit (creant el futur [[Britpop]]) mentre que als EUA l'escena estava dominada per bandes de college rock com [[Pixies]], [[Dinosaur Jr]] i [[Throwing Muses]].
 
Malgrat aquests grups mai van assolir grans vendes de discs, van ser de gran influència sobre els que van vindre després. La música alternativa, la rebel·lia i l'ètica DIY (''do it yourself'' -fes-ho tu mateix-) van ser unes de les inspiracions del [[grunge]], un subgènere alternatiu creat als anys 80 que van tindre un gran moviment comercial al començament de la [[dècada del 1990|dècada de 1990]]. L'any [[1991]] va ser el començament del boom de la música alternativa, i en particular el grunge, quan [[Nirvana (grungegrup de música)|Nirvana]] va traure al mercat el seu segon disc "Nevermind", [[Pearl Jam]] van traure el seu disc de debut "Ten", [[Soundgarden]], el disc "Badmotorfinger" i [[Red Hot Chili Peppers]], "Blood Sugar Sex Magik". A causa de la popularitat de Nirvana, el moviment grunge, i tota la música alternativa al darrere, va entrar al ''mainstream''. Llavors, l'etiqueta "alternatiu" només era un terme per a agrupar tota la col·lecció de bandes de rock ''subterrànies''.
 
Ja als anys 90, alternatiu era sinònim amb el grunge als ulls dels mitjans de comunicació i el públic en general, i una suposada "cultura alternativa" estava sent venuda al ''mainstream'', igual que havien fet amb el moviment "hippie" als [[dècada dedel 1960|anys 60]]. Aleshores, van aparèixer grups "post-Nirvana" com [[Third Eye Blind]], [[Matchbox Twenty]] i [[Weezer]], una de la més creatives, amb gran quantitat d'influències com: The [[The Beach Boys|Beach Boys]], [[Pixies]], [[The Beatles]], [[Sonic Youth]] o [[Nirvana (grungegrup de música)|Nirvana]] ajuntant-se les dolces melodies de Pixies o Beach Boys amb el so distorsionat i guerrer de Nirvana. Aquestes bandes alternatives noves que recelaven d'aquest èxit comercial desenvoluparen el [[rock alternatiu|rock indie]], un nou gènere que suposava una tornada a l'esperit original de la música alternativa.
 
A la dècada del 1990, al Regne Unit el rock alternatiu destacava pel subgènere [[Britpop]], en contraposició a la música punk i grunge de moda als Estats Units, que va dur a la fama a grups com [[Blur]], [[Oasis]], [[Suede]], [[Radiohead]] o [[Travis]].
 
A la [[dècada dedel 2000|primera dècada]] del [[segle XXI]], el so del rock alternatiu va retornar al ''mainstream'' amb la popularitat del rock indie i el ''post-punk revival'' amb bandes d'arreu el món anglosaxó com [[Modest Mouse]], [[Franz Ferdinand (grup de música)|Franz Ferdinand]], [[The Strokes]] i [[Arctic Monkeys]] entre d'altres. Aquest ''revival'' ha causat un gran estímul a la comunitat de música rock i ha obert la porta l'interés de bandes mítiques de la música alternativa com per exemple [[Pixies]], [[The Smiths]], [[Blur]], [[The Smashing Pumpkins]], [[Jane's Addiction]] o [[Depeche Mode]].
 
=== Rock alternatiu als Estats Units ===
Línia 46:
Diverses discogràfiques indie nord-americanes, com SST, Twin/Tone, Touch and Go, [[Dischord Records]] o [[Sub Pop]] van protagonitzar la transició des del [[hardcore punk]], que va ser el corrent dominant a l'escena underground nord-americana a principis dels 80, fins als diferents estils de rock alternatiu que hi estaven sorgint.<ref>Reynolds, p. 390</ref> Els grups de [[Minneapolis]] [[Hüsker Dü]] i [[The Replacements]] van ser representatius d'aquest canvi, ja que procedint del hardcore prompte van ampliar les seues influències evolucionant cap a un so més melòdic<ref name="American alt-rock">[http://wc03.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=19:T578 American Alternative rock & Post punk en All Music]</ref> que va culminar en els àlbums ''Zen Arcade'' de Hüsker Dü i ''Let it Be'' de The Replacements, ambdós publicats en [[1984]]. Aquests dos discos, així com els següents que gravarien tots dos grups, van ser aclamats per la crítica i van cridar l'atenció cap a l'emergent rock alternatiu. Al mateix any la discogràfica SST va publicar també àlbums d'altres grups que van contribuir a l'expansió de l'escena, com és el cas de Minutemen i [[Meat Puppets]], els quals combinaven el punk amb [[funk]] i [[country]] respectivament.
 
Igual que aquests grups, altres bandes van començar a sumar altres referències al seu so partint del [[hardcore]]. Dins de l'activa escena de [[Washington DC|Washington D.C.]] aparegeueren corrents musicals com el [[emocore|emo-core]] i el [[post Hardcore|post-hardcore]] impulsats per la discogràfica Dischord Records i grups com Rites of Spring i Embrace, els membres dels quals formarien la influent formació [[Fugazi]] el [[1987]]. Alhora [[Bad Religion]] es va convertir en el grup més important del [[hardcore melòdic]], donant aixopluc a altres grups del mateix gènere sota la discogràfica de la seua propietat [[Epitaph Records]].
 
[[Fitxer:Sonic Youth live 20050707.jpg|thumb|left|[[Sonic Youth]] en directe ]]
Línia 52:
A la fi de la dècada, l'escena independent nord-americana i les ràdios universitàries estaven dominades tant pel [[college rock]] de [[The Horrors]], [[They Might Be Giants]], Camper Van Beethoven o Throwing Muses, com pel [[noise pop]] de [[Sonic Youth]], [[Pixies]] i [[Dinosaur Jr]], o per les propostes més sorollistes i desafiadores de Big Black, [[Butthole Surfers]] o Pussy Galore.
 
Durant aquest període, diversos grups alternatius van començar a firmar contractes amb discogràfiques multinacionals, com va ser el cas de Hüsker Dü i The Replacements, els quals van obtindre una mínima repercussió. Pel cas contrari, altres grups com [[Coin]], R.E.M. i [[Jane's Addiction]] van aconseguir [[disccertificat d'orde vendes discogràfiques|discos d'or]] i [[disccertificat de platívendes discogràfiques|platí]], preparant d'aquesta manera el camí per a l'explosió alternativa posterior.<ref name="buzz">Azerrad, Michael. ''Come As You Are: The Story of Nirvana''. Doubleday, 1994. p. 160 {{ISBN|0-385-47199-8}}</ref><ref>Azerrad (1994), pg. 4</ref> El cas dels [[Pixies]] va ser diferent, ja que van aconseguir una repercussió notable a Europa mentre que al seu país eren ignorats pel públic i la indústria.
 
[[Fitxer:Rhcp-live-pinkpop05.jpg|thumb|La formació californiana [[Red Hot Chili Peppers]].|333px]]
Línia 61:
 
==== El grunge i l'èxit comercial ====
El grunge va ser un subgènere del rock alternatiu que va nàixer a la ciutat de [[Seattle]] a mitjans dels 80 i que va unir el [[rock dur|hard rock]] dels 70 i el hardcore punk mitjançant l'ús de guitarres distorsionades, efectes fuzz i acoblaments. L'any 1991 es va convertir en un any clau dins del rock alternatiu en general i en el grunge en particular degut a la publicació de ''Nevermind'', el segon i més conegut àlbum de Nirvana, així com dels àlbums ''Ten'' de [[Pearl Jam]], ''[[Badmotorfinger]]'' de [[Soundgarden]], ''[[Dirt]]'' de [[Alice In Chains|Alice in Chains]], a banda d'àlbums alternatius com ''[[Contra rellotge|Out of Time]]'' de [[R.E.M.]] i ''[[Blood Sugar Sex Magik]]'' de [[Red Hot Chili Peppers]]. El sorprenent èxit de [[Nirvana]] amb ''[[Nevermind]]'' va provocar que les ràdios comercials començaren a programar rock alternatiu i va obrir les portes del mainstream a altres grups,<ref>Rosen, Craig. "Some See 'New Openness' Following Nirvana Success." ''Billboard''. 25 de enero de 1992.</ref> al mateix temps discogràfiques multinacionals, confoses per l'èxit del gènere i impacients per traure'n profit, van començar a contractar massivament grups alternatius.<ref>{{ref-web| autor=Browne, David | data =1992| títol =Turn That @#!% Down! |editor=EW.com | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,311492,00.html | consulta = }}</ref>
 
L'explosió del rock alternatiu va tenir als EUA amb l'ajuda de la cadena de televisió [[MTV]] i de [[Lollapalooza]], un festival itinerant que va ajudar a popularitzar a grups alternatius com [[Nine Inch Nails]], [[The Smashing Pumpkins]] o [[Hole]]. A mitjans dels 90 la música alternativa era un sinònim de grunge per als mitjans de comunicació no especialitzats i per al públic en general, i la suposada «cultura alternativa» va començar a ser comercialitzada com va passar amb la [[contracultura]] [[moviment hippie|hippie]] a la fi dels 60. Durant els 90, molts artistes de la música comercial com [[Alanis Morissette]] o [[Hootie and the Blowfish]] van ser promocionats per les discogràfiques multinacionals com artistes alternatius aprofitant la popularitat del gènere, al mateix temps que altres grups com [[Third Eye Blind]], [[The Goo Goo Dolls|Goo Goo Dolls]] o [[Matchbox Twenty|Matchbox 20]] van prendre certes característiques del rock alternatiu per donar-los un so més comercial i convencional. El ''[[The New York Times|New York Times]]'' va afirmar el 1993 que «el rock alternatiu no sembla ja molt alternatiu, cada multinacional té un grapat de grups guitarrers amb camises amples i texans esgarrats, grups amb aspecte rebel i bons [[riff]]s que conreen l'obliqüitat i l'evasivitat, que oculten melodies enganxoses amb soroll i música d'artesania amb despreocupació.<ref>{{ref-web| autor=Pareles, Jon. | data = 28 de febrer 1993 | títol =Great Riffs. Big Bucks. New Hopes? |editor=NYTimes.com | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F0CE6D81739F93BA15751C0A965958260 | consulta = 01-09-2007}}</ref>
 
Malgrat aquesta banalització, la música alternativa que es va mantindre allunyada de les companyies multinacionals i de l'enrenou mediàtic va viure una època de gran creativitat en la que van sorgir manta grups novells i nous segells com [[Domino Records]], [[Matador Records]] o Merge, que es van sumar als creats durant els 80. També van aparéixer altres gèneres de rock alternatiu com el [[lo fi]] (baixa fidelitat), representat per grups com [[Pavement]], [[Sebadoh]] o [[Guided by Voices]], moviment que tornava a les arrels del rock alternatiu donant més importància a la música i a l'actitud que a la perícia instrumental i a les gravacions sofisticades. Altres gèneres nous com el [[post-rock]] i el [[math rock]] es van caracteritzar per explorar noves vies combinant el jazz, el [[rock experimental]] i el [[krautrock]] amb el rock independent.
 
D'altra banda, el moviment [[Riot Grrrl|Riot Grrl]], l'exponent del qual va ser el grup [[Bikini Kill]], reivindicava un major protagonisme de les dones en el rock i s'inspirava en dones com [[Kim Gordon]] o [[Kim Deal]] i en grups femenins com Hole, [[L7 (bandagrup de rockmúsica)|L7]] o [[Babes in Toyland]]. Les dones, a diferència d'altres corrents musicals, van tindre un gran pes al rock alternatiu; moltes bandes van tindre dones instrumentistes en la seua formació i grups i artistes com Throwing Muses, Belly, [[The Breeders]], Liz Phair, [[Juliana Hatfield]], Come, [[Sleater-Kinney]] o la britànica [[PJ Harvey]] entre d'altres, van destacar per cantar lletres en les que tractaven temes com l'amor i el sexe des d'un punt de vista femení i a vegades [[feminisme|feminista]].
 
El protagonisme del rock alternatiu al mainstream va començar a declinar per diversos motius, entre aquests la mort de [[Kurt Cobain]] el [[1994]] i el litigi de Pearl Jam contra la promotora de concerts ''Ticketmaster'', que va provocar que no pogueren actuar en bona part dels Estats Units.<ref name="decade">Considine, J.D. "The Decade of Living Dangerously." ''Guitar World''. March 1999.</ref> Tanmateix, altres grups com [[Weezer]] o [[Foo Fighters]] i grups de punk pop com [[Green Day]] i [[The Offspring|Offspring]] que també van ser etiquetats com a alternatius en l'època, van seguir gaudint de grans vendes a mitjans de la dècada. El [[1998]] altre fet significatiu va mostrar el declivi del rock alternatiu més orientat al mainstream quan el festival Lollapalooza no va poder trobar un cap de cartell per a l'edició d'aquell any, al qual es va referir la revista Spin quan va afirmar que «en aquests moments Lollapalooza es troba en una situació comatosa igual que el rock alternatiu».<ref>Weisbard, Eric. "This Monkey's Gone to Heaven." ''Spin''. July 1998.</ref>
 
A començaments del segle XXI els principals grups alternatius que van reeixir a la dècada anterior com Nirvana, The Smashing Pumpkins, Soundgarden, [[Alice In Chains|Alice in Chains]], [[Rage Against the Machine]] i Hole s'havien dissolt. Mentrestant, l'indie rock s'estava diversificant mitjançant grups com [[Modest Mouse]], [[Bright Eyes]] o [[Death Cab for Cutie]], i d'altres que revisitaven el [[rock de garatge|garage rock]] com The White Stripes o The Strokes o el post-punk com [[Interpol]] o [[Allie Night]], bandes que van aconseguir portar el rock alternatiu a les llistes d'èxits. Amb l'èxit d'aquests grups la revista Entertainment Weekly va publicar en 2004: «Després de quasi una dècada de domini de grups de rap rock i nu-metal, el rock alternatiu d'èxit a la fi torna a ser bo».<ref>{{ref-web| autor=Hiatt, Brian; Bonin, Lian; Volby, Karen | data =2004| títol =The Return Of (Good) Alt-Rock |editor=EW.com | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,659881,00.html | consulta = 28 agost 2007}}</ref>
 
=== Rock alternatiu al Regne Unit ===
[[Fitxer:Robertsmith.jpg|thumb|320px|[[Robert Smith]] de [[The Cure (música)|The Cure]] ]]
El [[rock gòtic]] va nàixer com una branca del post-punk britànic a la fi dels 70 i la majoria dels primers grups gòtics com [[]], [[Siouxsie and the Banshees]] i [[The Cure (música)|The Cure]] van ser etiquetats dins d'aquests dos corrents. El rock gòtic es va desenvolupar com a tal a principis dels 80 amb l'obertura del club [[Batcave]] i el començament de la [[moviment gòtic|subcultura gòtica]]. a mitjans de dècada, grups gòtics com [[Sisters of Mercy]], The Mission o Fields of Nephilim van assolir les llistes d'èxits del Regne Unit, mentre que grups pioners com Siouxsie and the Banshees i The Cure es van renovar i van ampliar el seu so i assoliren l'èxit internacional a la fi dels 80.
 
L'indie rock i l'indie pop britànic van nàixer amb el so dels grups post-punk escocesos com [[Orange Juice]] i [[Aztec Camera]] i altres que van gravar en Postcard Records a principis dels 80. El grup més influent i popular que va aparéixer inspirat en aquest so van ser [[The Smiths]], els quals van aconseguir grans vendes mentre influïen a tota una generació de grups des del segell [[Rough Trade Records]]. El seu ús de la [[guitarra elèctrica]], en una època dominada pels [[sintetitzador]]s, és vist com el final de la [[New wave]] al Regne Unit,<ref name="British alt-rock">Erlewine, Stephen Thomas. "[http://www.allmusic.com/explore/essay/ British Alternative Rock]". ''All Music Guide''. 20 de mayo del 2006.</ref> arribant a convertir-se també en un grup de culte en molts altres països. Rere la dissolució dels Smiths el 1987, el seu cantant [[Steven Patrick Morrissey|Morrissey]] va iniciar carrera en solitari, tan influent com la desenvolupada amb el seu antic grup, al mateix temps que altres grups com [[The Housemartins]], [[James (banda)|James]] i [[The Wedding Present]] van incidir en el mateix estil que The Smiths. Una cançó de The Wedding Present va ser inclosa en l'aclamat [[cassettecasset]]te [[C86]] que va publicar el [[NME|New Musical Express]]. Aquesta cinta va donar nom al moviment musical del mateix nom i es va convertir en la principal influència en el desenvolupament de l'escena alternativa britànica en general i de l'[[indie pop]] en particular. Altres grups que apareixien al mateix cassette van ser The Pastels, [[Primal Scream]] i Soup Dragons, bandes de les quals aquestes dues últimes canviarien el seu so usant elements de [[música electrònica]] pocs anys després.<ref>{{ref-web| autor=Hann, Michael | any=2006| títol=Fey City Rollers |editor=guardian.co.uk | url=http://arts.guardian.co.uk/features/story/0,11710,1325674,00.html }}</ref><ref>{{ref-web| autor=Hasted, Nick | any=2006| títol=How an NME cassette launched indie music |editor=independent.co.uk | url=http://enjoyment.independent.co.uk/music/news/article1932714.ece }}</ref>
 
Al Regne Unit també va sorgir altres formes de rock alternatiu durant els anys 80, com el que practicaven [[New Order]], grup que va sorgir de les cendres de [[Joy Division]] després del suïcidi del seu líder [[Ian Curtis]] i que experimentava amb influències de la [[música electrònica]] i del [[House (música) house|house]] integrant-les en cançons indie. D'aquesta mateixa manera, l'estil de [[The Jesus and Mary Chain]], que es basava en melodies pop embolicades en murs de guitarres sorolloses, junt al [[dream pop]] de grups com [[Cocteau Twins]] i l'[[rock espacial|space rock]] de [[Spacemen 3]] van ser les principals influències del corrent [[shoegazing]] nascuda a la fi de la dècada. Aquest moviment va ser batejat d'aquesta manera pel costum dels membres que l'integraven de mirar cap avall mentre actuaven en directe,<ref name="British alt-rock" /> entre aquestes bandes van destacar [[My Bloody Valentine]], Slowdive, [[Ride]] o [[Swervedriver]] i van ser predominants en la premsa britànica a la fi de la dècada. El shoegazing va compartir protagonisme amb l'escena [[Madchester]] i [[Baggy]] sorgida en la ciutat de Manchester al voltant de la discoteca [[The Haçienda]] i del segell [[Factory Records]] i va estar representada per grups com [[Happy Mondays]], [[The Stone Roses]] o [[The Charlatans]], que combinaven l'indie, el [[rock psicodèlic]] i la cultura [[rave (música)|rave]].
 
==== Britpop i post-britpop ====
Línia 87:
Com a reacció a aquesta invasió nord-americana, van sorgir diversos grups insolentment britànics que es van proposar a «manar a fer la mà al grunge» i van declarar la guerra musical als Estats Units amb l'ajut del públic i la premsa del Regne Unit.<ref>Youngs, Ian. "[http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/music/4144458.stm Looking back at the birth of Britpop]". ''[[BBC News]]''. 9 de junio de 2006.</ref> Batejat com a ''[[Britpop]]'' per la premsa musical i amb [[Oasis]], [[Blur]], [[Suede]], [[The Verve]], [[Pulp (grup de música)|Pulp]] i més endavant [[Placebo]] com a caps visibles, el moviment es va convertir en l'equivalent britànic a l'explossió grunge<ref name="British alt-rock" /> i va impulsar al rock alternatiu d'aquest país a figurar a les llistes de vendes d'altres països, a més de provocar una revitalització de la cultura jovenil britànica que va ser coneguda com a ''Cool Britannia''. El 1995 el fenomen [[britpop]] va culminar amb la publicitada rivalitat dels seus dos grups capdavanters, Oasis i Blur, simbolitzada quan van llançar els seus sengles singles el mateix dia. Blur va guanyar [[la batalla del Britpop]], però l'àlbum d'Oasis ''[[(What's the Story) Morning Glory]]'' es va convertir en el tercer disc més venut en la història del Regne Unit,<ref>{{ref-web| any=2006| títol=Queen head all-time sales chart |editor=BBC.co.uk | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/6151050.stm| mesacceso=3 January }}</ref> èxit que va continuar en molts altres països.
 
El britpop va començar a decaure quan el tercer disc d'Oasis ''[[Be Here Now]]'' va rebre crítiques poc entusiastes i Blur va anant incorporant a la seua música influències del rock alternatiu nord-americà a partir del seu [[Blur (àlbum)|àlbum homònim]].<ref>Harris, John. ''Britpop!: Cool Britannia and the Spectacular Demise of English Rock''. Da Capo Press, 2004. Pg. xix. {{ISBN|0-306-81367-X}}</ref> Paral·lelament, Radiohead va aconseguir que el seu disc ''[[Ok Computer]]'' fóra aclamat per la crítica marcant un gran contrast amb el tradicionalisme del britpop i influint en grups com [[Travis]] i [[Coldplay]], junt als que van liderar el rock britànic durant els següents anys.<ref>Harris, pg. 369-370.</ref> L'indie rock britànic recent ha resorgit en part gràcies a l'èxit recollit per [[The Strokes]] al Regne Unit, major que al seu país d'origen. igual que ocorre en l'indie rock nord-americà actual, molts grups alternatius britànics com [[Franz Ferdinand]], [[The Libertines]], [[Bloc Party]] o [[Arctic Monkeys]] arrepleguen l'herència de bandes post-punk com [[Joy Division]], [[Wire]], [[Gang of Four]] o [[The Cure (música)|The Cure]].
 
=== Rock alternatiu a Espanya===
[[Fitxer:Fib2005.jpg|thumb|right|Festival Internacional de Benicàssim de 2005]]
El rock alternatiu a [[Espanya]] va sorgir a la fi dels 80 i el principi dels [[dècadaDècada dedel 1990|90]] paral·lelament a la popularització d'aquest gènere arreu del món. Grups com [[Surfin' Bichos]], [[Lions in Love]] o [[Penelope Trip]] van començar a diferenciar-se dels grups supervivents de la ''[[movida madrileña]]'' prenent referència als grups alternatius anglosaxons a l'hora que naixien segells independents com [[Subterfuge]] o [[Elefant Records]], que donaven aixopluc a les noves bandes. Gràcies a l'aparició de nombrosos [[fanzine]]s i del suport dels mitjans de comunicació com l'emisora [[Radio 3]] de [[Radiotelevisión Española|RTVE]] o la revista [[Rockdelux]], van aconseguir destacar, entre d'altres, grups com [[Australian Blonde]], [[El Inquilino Comunista]], [[Sexy Sadie]], [[Lagartija Nick]], [[Sr. Chinarro]], [[La Habitación Roja]], [[Los Flechazos]] o [[Los Planetas]], els quals es van convertir en el grup referència de la seua generació.<ref>[http://www.indyrock.es/planetas.html Biografía de Los Planetas en IndyRock]</ref>
 
L'any [[1997]] el grup [[Dover (grup musical)|Dover]], que practicava un so més dur combinant grunge i hardcore, aconseguiria l'èxit massiu amb el disc ''[[Devil Came to Me]]'', convertint-se en el més venut dels editats per les companyies independents espanyoles dels 90.<ref name = "pop indie">[http://usuarios.lycos.es/espop/historia.html Fragmentos de independencia]</ref> Atretes per l'èxit de Dover, diverses companyies multinacionals van començar a contractar a grups alternatius, amb la característica comú, que tots ells cantaven en [[anglès|anglés]], encara que cap d'ells va tindre repercussió més enllà dels cercles independents. Paral·lelament als festivals de música alternativa com el [[Festival Internacional de Benicàssim]] i el [[Festimad]] començarien a popularitzar-se obrint el camí a altres que sorgirien posteriorment com el [[Primavera Sound]], [[Summercase]], [[Ebrovisión]], [[Contempopránea]],[[Sonorama]], dedicat exclusivament a la [[indie|música indie]] espanyola o el [[Purple Weekend]] dedicat al pop i el món mod.
 
Paral·lelament a l'indie rock espanyol, majoritàriament cantat en anglés, l'[[indie pop]] va aparéixer mitjançant el moviment "[[Donosti Sound]]" el [[1988]] amb [[Aventuras de Kirlian]] i encapçalat per [[Le Mans]], [[La Buena Vida]] i [[Family]], que cantaven en castellà, tot açò influït per grups anglesos de [[twee pop]] dels anys 80 i de la chanson francesa i la bossa nova dels 60. Aquests grups, ja avançada la dècada dels 90, van donar peu a nous grups influïts d'aquesta escena, com [[Nosoträsh]], [[Pauline en la Playa]], [[Niza]] o [[Portonovo]]. Per altra part, pel [[1997]] va nàixer una altra escena basada en el pop dels 60, denominada per la premsa de llavors ''Acné Pop'' o ''Tontipop''<ref>[http://aplastatusgafasdepasta.blogspot.com/2009/09/esto-es-twee-o-es-tonti-pop.html blog "aplasta tus gafas de pasta"]</ref> pel caràcter innocent de les melodies i lletres, tot això encapçalat per [[Los Fresones Rebeldes]], [[La Casa Azul]], [[TCR]], [[Juniper Moon]], [[Meteosat]], [[La monja enana]] i [[Vacaciones]], entre d'altres.
 
Així doncs, a partir dels últims anys de la dècada dels 90 l'escena alternativa espanyola s'ha diversificat notablement mitjançant l'aparició de nous segells i mitjans de comunicació, abastant variats estils que van des del post-rock de [[Manta Ray]] o [[Migala]] fins al pop rock o [[power-pop|power pop]] més tradicional de [[Sidonie]] o [[Deluxe]], el rock alternatiu amb orígens hardcore de [[Nuevenoventaicinco]] o [[Standstill]] o indie pop amb base d'electropop com [[Dorian]], [[Hidrogenesse]] o [[Astrud]].
 
Ja en l'actualitat el gènere té una gran acceptació per part del públic i dels mitjans, sorgeixen nous festivals com l'[[Azkena Rock]] a Vitoria, l'[[Electric Weekend]] a Getafe, el [[Festival SOS 4.8]] de Múrcia, l'[[EscenaBCN]], [[Arenal Sound Festival]] de Castelló o el [[Festival Low Cost]] de Benidorm i es poden destacar un gran repertori de grups com, per exemple, [[Triángulo de Amor Bizarro]] en el noise rock-shoegazing, [[La Casa Azul]], [[Los Punsetes]] o [[Senzill|Single]] en l'indie pop, [[Mendetz]], [[The Leadings]], [[Polock]] o [[We are Standard]] en el dance alternatiu, [[Anni B Sweet]] o [[La Bien Querida]] en l'indie folk, [[Love of Lesbian]], [[Vetusta Morla]], [[Iván Ferreiro]] o [[Lori Meyers]] en l'indie rock, [[The Blows]] en el post-punk revival, [[Delafé|Delafé y las Flores Azules]] en el hip hop alternatiu o [[Cola Jet Set]], [[Papa Topo]], [[Band à Part]] o [[Guatafán]] en el "''tontipop''".<ref>[http://graficos.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/musica-rock-and-roll/el-mapa-de-metro-del-indie-espanol_W8ZtXUdjluWQOpQ8EWz8m6/ Mapa de metro del indie español] pel diari digital La Información</ref> A banda, a la dècada del 2000 ha aparegut una fornada de grups alternatius cantant en català, que més avall s'explicarà.
 
==== Rock alternatiu en català ====
L'escena de la música alternativa en català és relativament jove i la major part de grups han aparegut durant la [[dècada del 2000|dècada de 2000]]. El grup de música pioner en marcar-se dins d'un estil propi del rock alternatiu és el grup [[Paíspaís valenciàValencià|valencià]] [[Sant Gatxo]], naixent l'any [[1994]] dins de l'escena del boom del [[rock català|rock en català]]. Malgrat altres grups contemporanis en català que mesclaven el rock i el pop amb la música d'arrels, [[reggae]] o ska, ells es van inspirar en altres grups anglesos i americans com Nirvana, Joy Division, Fountains of Wayne, entre d'altres, marcant-se dins de l'estil de l'[[indie rock]] i el power pop.<ref>[http://www.myspace.com/santgatxo Myspace de Sant Gatxo amb les influències seues]</ref> D'aquesta època cal destacar també el grup mallorquí [[Antònia Font]], que malgrat pertànyer a aquella escena del rock català, actualment pertanyen a l'escena de la música alternativa pop en incloure's dins de festivals d'aquest tipus de música com [[Summercase]] del 2008 o al [[popArb]] 2011<ref>[http://jenesaispop.com/2008/06/12/jnsp-djs-en-summercase/ Confirmacions del Summercase 2008]</ref> i en ser també notícia dins de blocs i magazins d'aquest caire.<ref>[http://jenesaispop.com/2011/03/22/antonia-font-tambien-tienen-su-clint-eastwood/ Senzill "Clint Eastwood" dels Antònia Font al JNSP]</ref>
 
Als voltants de l'any [[2000]] va nàixer el grup [[Mishima]] amb un estil indie pop-folk. Malgrat que van començar cantant en anglés, el seu tercer àlbum va ser gravat en català el [[2005]] esdevenint el pioner de l'escena indie en català a [[Catalunya]]. Tot seguit va aparéixer una nova fornada de grups basats en estils alternatius cantant en català com, entre d'altres, [[Manel (grup)|Manel]], [[Els Amics de les Arts]], [[Joan Colomo]] i [[Sanjosex]] amb estil indie folk; [[El Corredor Polonès]] amb estil indie rock; [[Mazoni]] i [[Wantun]] amb estil indie rock-pop; [[El Petit de Cal Eril]] i [[Anímic]] amb estil psicodèlia-folk; [[Rosa-Luxemburg]] i [[MiNE!]] amb estil post-punk; [[Fred i Son]] amb estil indie pop-jangle pop; [[Élena]] i [[Joan Miquel Oliver i Ripoll|Joan Miquel Oliver]] amb estil indie pop experimental, i [[Aias]] en el noise pop.
 
== Escena de la música alternativa mundial actual ==
Línia 110:
*De [[Suècia]] provenen, entre d'altres, [[Mando Diao]] i [[Johnossi]] en indie rock, [[The Hives]] en rock garage [[Familjen]] dins de la indietrònica i [[Peter Bjorn and John]], [[I'm from Barcelona]], [[Jose Gonzalez]], [[Lykke Li]], i [[Shout Out Louds]] en indie pop.
*De [[Noruega]] hi ha [[Röyksopp]] i [[Casiokids]] dins de la música electrònica alternativa i [[Kings of Convenience]] en l'indie pop-folk.
*De [[França]] hi ha [[Justice]] dins de la indietrònica, [[Phoenix (bandagrup de música)|Phoenix]] en rock alternatiu-synthpop, [[Yann Tiersen]] en la música d'avantguarda, [[Nouvelle vague|Nouvelle Vague]] en l'indie pop i [[Yelle]] en el dance alternatiu.
*De [[Bèlgica]] provenen [[Vive la Fête]] en l'electroclash i [[Soulwax]] en el dance punk alternatiu
*D'[[Alemanya]] provenen [[Digitalism]] en el dance punk alternatiu i [[The Whitest Boy Alive]] en l'indie pop.
*D'[[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]] provenen [[The Vines]] dins del rock garage, [[Cut Copy]], [[Kids of 88]] i [[Empire of the Sun (banda)|Empire of the Sun]] en el dance alternatiu, [[Architecture in Helsinki]] en indie pop - avant-garde.
*D'[[Islàndia]] provenen [[Björk]] dins de la música experimental, [[Sigur Rós]] i [[Jónsi]] en el post rock i dream pop.
*Del [[Regne Unit]] provenen [[Belle & Sebastian]], [[Florence and the Machine]], [[Los Campesinos!]] i [[Camera Obscura]] en l'indie pop, [[The Horrors]] i [[Dècada del 1990|1990s]] en el garage, [[Arctic Monkeys]], [[Kasabian]], [[The Wombats]], [[Kaiser Chiefs]], [[Franz Ferdinand]], [[White Lies]] i [[Editors]] en el post punk/garage revival, [[The Kooks]], [[Stereophonics]] i [[Coldplay]] en el post-britpop, [[Two Door Cinema Club]] en l'electropop alternatiu, [[Klaxons]] en el post-punk-indietrònica, [[Hot Chip]], [[La Roux]] i [[Ladytron]] en dance alternatiu.
*Del [[Canadà]] provenen [[Arcade Fire]], [[Sloan]], [[Hot Hot Heat]] i [[The New Pornographers]] dins de l'indie rock, [[Hexes and Ohs]] en indie pop electrònic, [[The Hidden Cameras]] en indie pop, [[Crystal Castles]] en indietrònica.
*Dels [[Estats Units d'Amèrica]] provenen [[The Strokes]], [[The Killers (grup)|The Killers]], [[Interpol]], [[The White Stripes]], [[Kings of Leon]] en post-punk/garage revival, [[Vampire Weekend]] en l'indie rock, [[LCD Soundsystem]], [[!!!]], [[The Ting Tings]] en dance punk, [[Muse]] en el space rock, [[Weezer]] i [[Foo Fighters]] en el rock alternatiu post-grunge, [[MGMT]] en la neo-psicodèlia, [[of Montreal]], [[The Apples in Stereo]], [[Au Revoire Simone]], [[Beach House]], [[Best Coast]], [[Fountains of Wayne]] i [[Real Estate]] en indie pop, [[Black Kids]] en dance alternatiu, [[Sufjan Stevens]], [[Adam Green]] i [[Bon Iver]] en l'indie folk, [[Simian Mobile Disco]] en la indietrònica.
Línia 124:
! width="75%" align="center" | Estils
|-
| align="center" | [[Punk rock|Rock punk]]<br>[[Post-punk]]<br>[[New wave|New Wave]]<br>[[Música industrial|Industrial]]<br>[[Hardcore punk|Punk hardcore]]<br>[[Heavy metal]]
| valign="top" align="center" |
{| border="0"
| border="0" width="33%" align="center" valign="top" |[[Dance alternatiu]]<br>[[Metal alternatiu]]<br>[[Baggy]]<br>[[Britpop]]<br>[[C86]]<br>[[Rock alternatiu cristià]]<br>[[Rock college]]<br>[[Dream pop]]<br>[[Dunedin Sound]]<br>[[Rock Geek]]<br>[[Gothabilly]]<br>[[Rock gòtic]]
| border="0" width="33%" align="center" valign="top" |[[Grebo]]<br>[[Grunge]]<br>[[Indie pop]]<br>[[Indie rock]]<br>[[Indietrònica]]<br>[[Rock industrial]]<br>[[Jam band]]<br>[[Jangle pop]]<br>[[Lo-fi]]<br>[[Madchester]]<br>[[Rock math]]<br>[[Noise pop]]
| border="0" width="33%" align="center" valign="top" |[[Noise rock]]<br>[[Paisley Underground]]<br>[[Post-grunge]]<br>[[Post-rock]]<br>[[Post-punk revival]]<br>[[Punk rock#Psychobilly|Psychobilly]]<br>[[Riot Grrrl]]<br>[[Sadcore]]<br>[[Shoegazing]]<br>[[Rock espacial|Space rock]]<br>[[Twee pop]]
|}
|}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Rock_alternatiu»