Islàndia: diferència entre les revisions

'''Islàndia''' (en [[islandès]]: ''Ísland''; {{IPA2|ˈistlant}}) és un [[estat insular]] europeu que es troba a l'[[oceà Atlàntic|oceà Atlàntic Nord]]<ref name="CIA Govt">{{ref-web|enllaçautor=Central Intelligence Agency |títol=CIA – The World Fact book – Iceland |obra=Government | editor=United States Government |data= 20 juliol 2006 |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ic.html | consulta= 6 agost 2006}}</ref> a la [[Dorsal mesoatlàntica|Dorsal atlàntica]]. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000&nbsp;km².<ref name="Statice">{{ref-web|enllaçautor=Statistics Iceland |títol=Statistics Iceland|obra=Government | editor=The National Statistical Institute of Iceland |data=14 de setembre de 2008 |url= http://www.statice.is#Govt |dateformat=mdy | consulta=14 de setembre de 2008}}</ref> La seva capital i ciutat més gran és [[Reykjavík]], que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és [[volcà]]nicament i [[Gradient geotèrmic|geològicament]] activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts [[riu]]s glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel [[corrent del Golf]] i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del [[Cercle polar àrtic|Cercle Polar Àrtic]].

Segons el ''[[Landnámabók]]'' l'[[assentament d'Islàndia]] va començar el 874 quan el capità noruec [[Ingólfur Arnarson]] es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.<ref>[http://www.personal.utulsa.edu/~Marc-Carlson/history/grontime.html History of Medieval Greenland]</ref> Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Des de [[1262]] fins a [[1918]] era una part de les monarquies noruega i danesa. Fins al [[segle XX]], la població islandesa depenia de la [[pesca]] i l'[[agricultura]]. El [[segle XX]], l'[[economia d'Islàndia]] i el seu [[estat del benestar|sistema de benestar]] es va desenvolupar ràpidament. En dècades recents, Islàndia va aprovar el [[lliure comerç]] dins l'[[Espai Econòmic Europeu]] i va diversificar la seva economia.

En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.<ref>[http://www.invest.is/news/30/default.aspx Iceland: One of the world's most free economies], Invest in Iceland Agency</ref> El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'[[índex de desenvolupament humà]] de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]]. Islàndia és membre de l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|OCDE]] i el [[Consell Nòrdic]].

[[Fitxer:Iceland_Mid-Atlantic_Ridge_Fig16.gif|250px|thumb|esquerra|Mapa representant les principals plaques tectòniques a Islàndia. En gris el tram de [[dorsal mesoatlàntica|dorsal atlàntica]] travessa totalment l'illa.]]

Localitzada sobre la [[dorsal mesoatlàntica|dorsal atlàntica]], al punt de contacte entre les [[placa tectònica|plaques]] euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els [[volcà|volcans]] i els [[guèiser]]s. Els llacs més grans són el [[Þórisvatn]] (88&nbsp;km²)i el [[Þingvallavatn]] (82&nbsp;km²). L'[[Öskjuvatn]] és el llac més profund del país, amb 217 metres de profunditat.

Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'[[Europa]], després de [[Gran Bretanya]]. L'illa principal fa 101.826&nbsp;km², però la superfície total del país ascendeix a 103 000&nbsp;km, dels quals el 62,7% és [[tundra]]. Al seu entorn hi ha fins a 30 illes menors, incloent-hi l'illa habitada de [[Grímsey]] i l'arxipèlag de les [[Illes VestmannVestmannaeyjar|Illes Vestman]]. Els [[llacsllac]]s i [[glacera|glaceres]] cobreixen el 14,3% del país i només el 23% és cobert de [[vegetació]].

Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos [[fiord]]s i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i [[glacera|glaceres]] (que ocupen cap al 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de [[Reykjavík]]. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny. Hi ha tres [[Parcs nacionals d'Islàndia|parcs nacionals a Islàndia]]: el [[Parc Nacional Vatnajökull]] que inclou els antics [[Parc Nacional Jökulsárglijúfur]] i el [[Parc Nacional Skaftafell]], i els actuals [[Parc Nacional Snæfellsjökull]] i [[Þingvellir|Parc Nacional Þingvellir]] inscrit aquest darrer a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat a un [[punt calent]] i travessat per la [[dorsal mesoatlàntica|dorsal atlàntica]]. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts [[volcà|volcans]], entre els quals els [[Hekla]], [[Eldgjá]], [[Herðubreið]] i [[Eldfell]]. Islàndia és un dels dos països del món on una [[dorsal oceànica]] s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts [[guèiser]]s, entre els quals [[Geysir]], del qual es deriva la paraula en català, així com el famós [[Strokkur]] que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'[[energia geotèrmica]] i hidràulica per a la producció barata d'electricitat. [[Fitxer:Iceland satellite.jpg|thumb|Imatge satèl·lit d'Islàndia a l'[[hivern]] |left]]De mitjana, cada cinc anys sol patir una erupció [[volcànicavolcà]]nica. Moltes d'aquestes erupcions han tingut efectes importants dins del país i arreu del món, com per exemple la de [[Laki]] entre el [[1783]] i el [[1784]], que va provocar una fam que va causar la mort a un quart de la població local, a més d'un núvol de cendra volcànica que va cobrir parts d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]. Entre el [[1963]] i el [[1968]], el material llançat per l'erupció del volcà [[Surtsey]], va crear una nova illa que encara es troba entre les més joves del món. L'erupció de l'[[Eyjafjallajökull]] del [[2010]], va forçar centenars de persones a abandonar les seves llars i el núvol de cendra resultant de l'erupció va provocar el tancament de l'espai aeri d'una gran part del [[europa|continent europeu]].

Hi ha molts [[fiordsfiord]]s al llarg dels seus 4970&nbsp;km de litoral, on també se situen la majoria de les ciutats i pobles principals. L'interior de l'illa, les terres altes d'Islàndia, són una combinació freda i inhabitable de sorra i muntanyes. L'illa de [[Grímsey]], just al sud del cercle polar àrtic, acull la població més septentrional del país. [[Fitxer:Eyjafjallajökull.jpeg|esquerra|thumb|216x216px|Glacera d'[[Eyjafjallajökull]], una de les més petites de l'illa.]]

El clima de la costa islandesa es classifica com a [[clima polar|polar oceànic]], és a dir, té estius frescos i breus i hiverns freds, amb temperatures que no baixen dels -3&nbsp;°C. El corrent càlid de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Nord]] provoca temperatures mitjanes anuals més grans que les que es presenten en latituds similars en altres parts del món. Les costes de l'illa es mantenen sense gel durant l'hivern, malgrat la seva proximitat a l'[[Àrtic]]; aquestes es presenten molt poques vegades, l'última de les quals registrada a la costa nord, en 1969/70 [[Fitxer:Map of Iceland.svg|thumb|[[TopogràficaTopografia|Mapa topogràfic]] de l'illa]]

[[Fitxer:Katursnow.jpg|thumb|Cavall islandès]]Poques plantes i animals han migrat a l'illa o evolucionat localment des de l'última [[glaciació]], fa 10.000 anys. Entre la seva fauna, s'hi troba unes 1.300 espècies conegudes d'insectes, que és un nombre força baix en comparació amb altres països (més d'un milió d'espècies han estat descobertes a tot el món). Quan els primers humans van arribar a les seves terres, l'únic mamífer existent era la [[guineu àrtica]] (''Vulpes lagopus''), que va arribar a l'illa al final de l'edat de gel, caminant sobre el mar congelat. No hi ha [[rèptils]] nadius o [[amfibis]] a l'illa, però hi ha diverses espècies de [[mamífer marí|mamífers marins]].[[Fitxer:Icelandic sheep summer 06.jpg|esquerra|thumb|Ovella islandesa]]Geogràficament, Islàndia pertany a la província àrtica de la [[Regió circumboreal]] dins del [[Regne Boreal]]. Aproximadament les tres quartes parts de l'illa són àrides; la vida vegetal es compon principalment de prats que regularment són utilitzats per al bestiar. L'arbre natiu més nombrós és el [[bedoll]] del nord (''Betula pubescens''), que anteriorment formava un gran bosc que s'estenia sobre una gran part d'Islàndia, juntament amb el [[trèmol]] (''Populus tremula''), la [[Moixera de guilla]] (''Sorbus aucuparia''), el [[Ginebre comú|ginebre]] (''Juniperus communis'') i altres arbres més petits.

Els animals d'Islàndia inclouen [[ovella|ovelles]] (''Ovis aries''), [[bestiar|caps de bestiar]] (''Bos taurus''), [[gall|pollastres]] (''Gallus gallus''), [[cabra|cabres]] (Capra), el [[Poni|poni islandès]] (''Equus ferus caballus'') i el [[gos |gos islandès]] (''Canis lupus familiaris''). Moltes varietats de peixos viuen a les aigües de l'oceà que volta Islàndia i la indústria pesquera és un principal contribuent a l'economia, que representen més de la meitat de les exportacions totals del país. Mamífers silvestres inclouen la [[guineu àrtica]] (''Vulpes lagopus''), el [[Visó americà|visó]] (''Neovison vison''), [[ratolí|ratolins]] (''Apodemus sylvaticus''), rates ([[Rata negra|Rattus rattus]]), [[conillsconill]]s (''Oryctolagus cuniculus'') i [[rensren]]s ([[Ren|Rangifer tarandus]]). Els [[ós blanc|óssos polars]] (''Ursus maritimus'') ocasionalment visiten l'illa, viatjant amb alguns gels procedents de [[Groenlàndia]]. Al juny del 2008, dos óssos polars van ser caçats en el mateix mes. L'ocellam, especialment els ocells marins, són una part molt important de la vida animal d'Islàndia. La caça comercial de balenes es practica de faiçó intermitent juntament amb la caça científica d'aquests animals.

El [[president d'Islàndia]] té un rol principalment cerimonial o honorífic; és el [[cap d'estat]] i diplomàtic d'Islàndia, però també té l'autoritat de blocar una legislació aprovada pel parlament per sotmetre-la a [[referèndum]] nacional. El president actual és [[Ólafur Ragnar Grímsson]]. El [[cap de govern]] és el [[primer ministre]], actualment [[Sigmundur Davíð Gunnlaugsson]], qui, amb el gabinet, és responsable de la facultat [[poder executiu|executiva]] del govern. El gabinet és designat pel president després de les [[elecció general|eleccions generals]] de l'[[Alþingi]]; en la pràctica, tanmateix, la designació és el resultat de les negociacions entre els líders dels partits polítics, els quals decideixen entre ells mateixos quins partits han de formar part del gabinet i com s'han d'assignar les posicions ministerials, sota la condició que la designació ha de tenir el suport de la majoria de l'[[Alþingi]]. Únicament quan els líders dels partits no arriben a posar-se d'acord dins un temps raonable, el president exerceix la seva facultat per designar el gabinet. Això no ha ocorregut des de la fundació de la república el [[1944]], tot i que el [[1942]], el regent del país, [[Sveinn Björnsson]], que havia estat anomenat per l'Alþingi el [[1941]], va designar un gabinet no parlamentari. El regent tenia, en termes pràctics, la posició de president, i de fet Sveinn es convertí en el primer president del país independent el [[1944]]. Els governs d'Islàndia han estat gairebé sempre formats per coalicions de dos o més partits, ja que cap partit no ha rebut la majoria absoluta dels escons des de la fundació de la república.

L'economia d'Islàndia és similar a la dels [[escandinàvia|països escandinaus]]; l'economia social de mercat combina una estructura capitalista i els principis de lliure mercat amb un sistema de benestar molt extens.<ref name=cia>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ic.html Island]. The CIA World Factbook. [Consulta: 24 de juny de 2009]</ref> Amb poc recursos naturals, llevat de l'abundant energia hidrotèrmica i geotèrmica, l'economia depèn principalment de la [[indústria pesquera]], la qual proveeix el 40% de la renda derivada de les exportacions i empra el 5% de la força laboral.<ref name=cia/> Les fonts d'energia hidroelèctrica i geotèrmica són abundants a Islàndia; la primera ha promogut el desenvolupament de les empreses industrials modernes, com ara la indústria de l'alumini que fa un ús intensiu d'energia.<ref name=encartaecon>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761551693_3/Iceland.html#s9 Iceland] IV Economy. MSN Encarta. [Consulta: 24 de juny de 2009]</ref> En anys recents, l'economia ha assolit diversificar-se i el sector dels serveis inclou la producció de [[programari]] i la [[biotecnologia]].<ref name=encartaecon/> El [[turisme]] també és important.<ref name=encartaecon/>

Abans de la [[crisi financera global del 2007-2012|crisi financera del 2008]], Islàndia havia experimentat taxes de creixement econòmic elevades, [[taxa d'atur|taxes d'atur]] baixes, i una distribució equitativa de la riquesa.<ref name=cia/> Tanmateix, les condicions financeres globals van produir una depreciació abrupta de la moneda. Els banc financers, molt sensibles a les condicions financeres mundials, en haver invertit en els mercats estrangers, i els préstecs i actius dels quals tenien un valor 10 vegades superior al [[Producte interior brut]] del país, es van col·lapsar a finals del 2008.<ref name=cia/> El govern va haver de negociar un préstec del [[Fons Monetari Internacional]] i altres països de $10.000 milions per estabilitzar la moneda i el sector financer, així com per garantir els dipòsits estrangers en els bancs islandesos.<ref name=cia/> (Vegeu també: ''[[Protestes d'Islàndia de 2008|Revolució de les Cassoles]]'').

[[Fitxer:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju 6.JPG|thumb|dreta|Reykjavík,la capital i l'[[Grangran ReykjavikReykjavík|àrea metropolitana]] més poblada d'Islàndia]]

L'[[àrea metropolitana]] més gran d''''Islàndia''' és l'[[Gran ReykjavikReykjavík|Àrea del Gran Reykjavík]], amb una població de 200.000 o el 64% de la població del país. La regió on està localitzada, el sud-oest de l'illa, és la regió més densament poblada del país. Altres pobles importants que no formen part de l'àrea metropolitana de [[Reykjavík]] són [[Akureyri]] i [[Reykjanesbær]].

El desembre de [[2007]] 33.678 persones, és a dir, el 13,5% de la població total d''''Islàndia''', va néixer a l'estranger, incloent-hi els nens de pares islandesos que vivien a l'estranger. D'aquests, 19.000 o el 6% de la població total tenia una ciutadania estrangera. Els [[Polònia|polonesos]] constitueixen el col·lectiu d'estrangers més gran. Prop de 8.000 polonesos el [[2008]] vivien a '''Islàndia''', 1.500 dels quals vivien a [[Reyðarfjörður]], on constitueixen el 75% de la força laboral en la construcció de la planta d'[[alumini]] de Fjarðarál.<ref>[http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=35572 ICELAND: Migration Appears Here Too]</ref> Aquest increment de la immigració ha estat a causa de l'escassesa de la mà d'obra i el ràpid creixement econòmic que es van produir al mateix temps que les restriccions per a les persones d'[[Europa de l'Est|Europa Oriental]], en unir-se a la [[Unió Europea]] el 2004, van ser eliminades. La [[crisi financera global del 2007-2012|crisi financera del 2008]] farà tornar molts dels immigrants als seus països d'origen.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/7680087.stm Iceland faces immigrant exodus], BBC News, 21 octubre 2008</ref>

[[Llengües germàniques|Llengua germànica]] parlada a Islàndia, l'islandès té el seu origen en el [[antic nòrdic antic|norrè occidental antic]], llengua parlada a les diferents contrades de la [[Noruega]] medieval. L'aïllament d'Islàndia i la seva important cultura escrita han permès una conservació excepcional de la llengua original en la seva versió escrita. A més a més, ha desenvolupat neologismes basats en les arrels nadiues en comptes d'incorporar préstecs d'altres llengües. És l'única llengua germànica contemporània que conserva la lletra [[Þ]] / [[þ]], adoptada del sistema grafemàtic de l'anglès antic, llengua que, en darrera instància, l'havia presa de l'alfabet rúnic. La llengua més propera a l'islandès és el [[feroès|ferisc]]. L'islandès és la llengua oficial i nacional.

La [[llibertat de culte|llibertat de religió]] és reconeguda en la [[constitució d'Islàndia]], tot i que l'[[Església Nacional d'Islàndia]], [[luteranisme|luterana]], és l'Església de l'Estat. El 2005,<ref name="CIA People">{{ref-web|enllaçautor=Central Intelligence Agency |títol=CIA - The World Factbook -- Iceland |obra=Demographics | editor= [[United States Government]] |data=20 de juliol de 2006 |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ic.html#People |dateformat=mdy | consulta=6 d'agost de 2006}}</ref>

Les lluites internes i la guerra civil de l'[[Era de Sturlung]] dugueren a la signatura de l'[[Antic Pacte]], el qual posà Islàndia sota la corona noruega. La possessió d'Islàndia passà a [[Regne de Dinamarca i Noruega|Dinamarca-Noruega]] a final del segle XIV, quan els regnes de Noruega i Dinamarca s'uniren en la [[Unió de Kalmar]]. Els segles següents, Islàndia es convertí en un dels països més pobres d'Europa. La terra infèrtil, les erupcions volcàniques i el clima inclement dificultaren el desenvolupament d'una societat la subsistència de la qual depenia gairebé completament de l'agricultura. La [[pesta negra]] arribà a Islàndia el 1402 i el 1494, i en ambdues ocasions prop de la meitat de la població morí.<ref>[http://archive.is/20120628222458/findarticles.com/p/articles/mi_m2279/is_n156/ai_20059971/pg_14 6th-10th century AD]</ref>

El 1814, després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Regne de Dinamarca i Noruega|Dinamarca-Noruega]] se separà en dos regnes segons les estipulacions del [[Tractat de Kiel]], i Islàndia es mantingué com a possessió danesa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Iverslee |nom=P. P. |títol=Events leading to the separation of Norway and Denmark (from 1801-1814) |url= http://books.google.cat/books?id=Nuwv6cA4xe4C&q=kiel+treaty+1814+norway&dq=kiel+treaty+1814+norway&hl=ca&ei=tW-tTr2vOZS68gOUjIGOCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDgQ6AEwAQ |llengua=anglès | editorial=Augsburg Pub. House |data=1899 |pàgines=p.122 |isbn= }}</ref> Un moviment independentista s'aixecà, sota el lideratge de [[Jón Sigurðsson]], inspirat en el [[nacionalisme romàntic]] de l'Europa continental.

El [[1874]], [[Dinamarca]] atorgà autonomia a Islàndia, i més competències el [[1904]]. L'[[Acta d'Unió de Dinamarca i Islàndia]], signat l'1 de desembre de 1918, reconegué Islàndia com a [[estat|estat sobirà]] que compartia el monarca amb Dinamarca. Durant l'última meitat del segle XIX molts islandesos emigraren a [[Amèrica del Nord]], principalment al [[Canadà]]; prop de 15.000 d'una població total de 70.000 emigraren.<ref>[http://web.archive.org/web/20081207012354/http://www.iht.com/articles/2008/12/05/business/iceland.php For Iceland, an exodus of workers], International Herald Tribune, desembre 5, 2008</ref>

Islàndia, durant la [[Segona Guerra Mundial]], declarà la seva neutralitat, igual que [[Dinamarca]]. Després de l'[[Operació Weserübung|ocupació alemanya de Dinamarca]], el [[9 d'abril]] de [[1940]], el parlament islandès declarà que el govern islandès assumia l'autoritat que tenia el rei per prendre el control dels afers exteriors de l'illa i de totes les altres facultats que Dinamarca exercia en favor d'Islàndia. Un mes després, les [[Exèrcit Britànicbritànic|Forces Armades Britàniques]], ocuparen Islàndia, violant-ne la neutralitat.

El [[1946]], els aliats abandonaren Islàndia. Es convertí en estat membre de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] el [[30 de març]] de [[1949]]. El [[5 de maig]] de [[1951]] Islàndia signà un acord de defensa amb els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Les tropes americanes retornaren a Islàndia i hi romangueren durant tota la [[Guerra Freda]] fins al 2006. Durant el període de postguerra, l'economia es desenvolupà ràpidament, mitjançant la industrialització de la indústria pesquera i amb el suport atorgat pel [[Pla Marshall]]. Durant la [[dècada del 1970|dècada de 1970]], Islàndia tingué diverses disputes amb el [[Regne Unit]] a causa de l'extensió dels límits pesquers del país. L'economia es diversificà i es liberalitzà després que Islàndia es fes membre de l'[[Espai Econòmic Europeu]] el [[1992]].

En part com a conseqüència de la crisi, el [[16 de juliol]] del 2009 Islàndia sol·licità l'adhesió a la [[Unió Europea]], la qual s'hauria pogut materialitzar l'any 2012. L'anomenada "[[Protestes d'Islàndia de 2008|Revolució de les Cassoles]]" iniciada a Islàndia el [[2008]] va ser un model de referència per a altres moviments ciutadans a Europa, coneguts entre altres noms, com a "[[protestes d'Espanya de 2011–2012|indignats]]".