Bruixeria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 3:
La '''bruixeria''' és, segons els creients, el poder [[Malefici|malèfic]] o màgic de fer coses sobrenaturals exercit per qui se suposa que té un pacte amb el [[dimoni|diable]]. La bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.
 
L'origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes [[Paganisme|pagans]]. A l'Occident Cristià, especialmentla enbruixeria lesha doctrinesestat dualistessovint cristianesassociada i enamb la creença en el poder del dimoni[[diable]], moltespecialment esteses adurant [[Edat_Moderna|l'EuropaEdat medieval.Moderna]], Les dones quea la practiquenqual sónes anomenadesdesencadenà bruixes,una iobsessió elsper homes, bruixots. Lala bruixeria comportavaque unacabà culteen diabòlicnombrosos ambprocessos unai litúrgia paròdicaexecucions de labruixes cristiana;(el elsque seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de ls'akelarre o delanomena [[sàbat]].caça Perde la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els [[megàlitsbruixes]]).
La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació. Es calcula que a [[Europa]] el nombre de persones cremades fou d'unes 500.000.
La bruixeria comportava un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del [[sàbat]]. Algunes teories associen la bruixeria europea amb antigues religions [[Paganisme|paganes]] de la [[fertilitat]], encara que cap d'aquestes ha pogut ésser demostrada. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els [[megàlits]].
Les bruixes tenen una gran importància en el [[folklore]] de moltes [[Cultura|cultures]], i són part de la [[cultura popular]].
 
Si bé aquest és el concepte més freqüent del terme <<bruixa>>, del [[segle XX]] ençà el terme ha estat reivindicat per [[Secta|sectes]] ocultistes i [[Neopaganisme|religions neopaganes]], com la [[Wicca]], per designar totes aquelles persones que practiquen qualque mena de màgia, sia malèfica (màgia negra) o benèfica (màgia blanca), o bé els adeptes d'una religió determinada.
Alguns indrets són popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del [[Pedraforca]] i el [[pla de les Bruixes]], prop de [[Vallgorguina]], al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del {{segle|XIII}} per l'[[Església Catòlica]] una [[heretgia]] o una [[secta]], i tant la [[Inquisició espanyola|inquisició]] com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació de la víctima.
Les dones que la practiquen són anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria és considerada una forma d'[[espiritisme]].
Un ús més detallat del terme s'empra per designar, en determinades societats, els [[Mag|mags]] o [[Xamanisme|xamans]].
 
Alguns indrets són popularment associats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del [[Pedraforca]] i el [[pla de les Bruixes]], prop de [[Vallgorguina]], al Maresme.
Es calcula que a [[Europa]] el nombre de persones cremades fou d'unes 500.000.
 
== Bruixeria als Països Catalans ==