Giulio Raimondo Mazzarino: diferència entre les revisions

Mazzarino va continuar la política anti-[[dinastia Habsburg|Habsburgs]] de Richelieu i va cimentar l'expansionisme del regnat de [[Lluís XIV de França]]. Les victòries de [[Lluís II de Borbó-Condé]] i d'[[Enric de La Tour d'Auvergne]] van dur a França a obtenir guanys importants a la finalització de la [[Guerra dels Trenta Anys]], amb el [[Tractat de Munster]] i el [[Tractat d'Osnabrück]] ([[Tractat de Westfàlia]]), en el que la política de Mazzarino va ser més francesa que no pas catòlica, incorporant [[Alsàcia]], tot i que no la ciutat d'[[Estrasburg]], a França. Va posar al poder a prínceps protestants en abadies i altres llocs de pes en recompensa per la seva oposició a Àustria. El [[1658]] va formar la [[Lliga del Rin]], que va ser concebuda per controlar a la Casa d'Àustria a l'Alemanya central. El [[1659]] va signar la [[Pau dels Pirineus]] amb els [[Dinastia Habsburg|Habsburg d'Espanya]], que representà per a França la incorporació dels territoris de la [[Catalunya del Nord]], [[Rosselló]] i [[Alta Cerdanya]] al sud, i una part dels [[Països Baixos]] al nord.

Pel que respecterespecta al [[protestantisme]] a França, Mazzarino va tenir una política de promeses i demores calculades per tal de dissuadir la insurrecció armada de l'[[Ardèche]] el [[1653]]. Així, per exemple, va mantenir desarmats alsels [[hugonots]]: durant sis anys els va fer creure que estaven a punt de recuperar els drets que en el passat els va atorgar l'abolit [[Edicte de Nantes]]. Finalment no van aconseguir res.