Urdú: diferència entre les revisions

L''''urdú''' és una llengua parlada fonamentalment a Pakistanl'[[Índia]] i al [[Pakistan]]. Al Pakistan és considerada la llengua nacional, mentre que a l'Índia és un dels 24 idiomes oficials en el país.<ref>{{ref-publicació|títol=Urdu language|publicació=Encyclopædia Britannica |url=https://www.britannica.com/topic/Urdu-language|consulta=23 octubre 2017}}</ref>

Com a llengua parlada, l'urdú és pràcticament indistingible de l'urdu[[hindi]], llengua nacional de l'Índia. La diferència entre les dues llengües és que l'urdú s'escriu amb una forma lleugerament adaptada de l'[[alfabet persa]], variant al seu torn de l'[[alfabet àrab]], i és la llengua escrita usada pels parlants [[Islam|musulmans]]. L'hindi, per contra, s'escriu amb l'[[devanagari|alfabet devanagari]], originalment emprat per al [[sànscrit]], i és la llengua escrita usada pels parlants [[Hinduisme|hindús]]. Encara que l'idioma col·loquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdú fa ús de nombrosos termes d'origen àrab i persa, mentre que l'hindi recorre, en estils formals, al sànscrit com a font de vocabulari culte. La forma parlada comuna de l'urdú i l'hindi es denomina sovint ''[[hindustànic]]''.

L'urdú i l'hindi comparteixen una base indo-ària, però l'urdú s'associa amb l'estil de l'escriptura de la cal·ligrafia persa nastaliq i es llegeix de dreta a esquerra, mentre que l'hindi s'assembla al sànscrit i es llegeix d'esquerra a dreta. Les primeres influències lingüístiques en el desenvolupament de l'urdu probablement hagin començat amb la conquesta musulmana de [[Sind]] en l'any 711. La llengua va començar a evolucionar a partir de contactes amb el [[farsi]] i l'[[àrab]] durant les invasions de les forces perses i túrquiques al subcontinent indi a partir del segle XI. L'urdu es va desenvolupar en forma més decisiva durant el [[Sultanat de Delhi]] (1206-1526) i l'[[Imperi Mogol]] (1526-1858). Quan el sultanat de lahoreDelhi es va expandir cap al sud fins a l'altiplà de Deccan, la llnguallengua literària es va veure influenciada per les llengües que es parlaven al sud: panyabí i hariani, i pel [[sufí]] i el llenguatge usat en la cort. Els primers versos daten del segle XV, i l'època daurada de la poesia urdu va tenir lloc als segles XVIII i XIX. La prosa religiosa urdú es remunta a diversos segles, mentre que l'escriptura secular florir a partir del segle XIX. L'urdú modern és l'idioma nacional del Pakistan i també és parlat per milions de persones a l'Índia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Laal|nom=Waaz|títol=اردو زبان کی تاریخ|any=1920 |url=https://dl.wdl.org/9700/service/9700.pdf|consulta=23 octubre 2017}}</ref>