Sora: diferència entre les revisions

Sora és un municipi eminentment rural, sense cap indústria, bé que els habitants del sector oriental del terme treballen a les indústries dels termes de [[Sant Quirze de Besora]] i Montesquiu, amb els quals es troben ben comunicats (carreteres de Sant Quirze de Besora a [[Berga]] pel collet de Sant Agustí i per [[Borredà]]. Això ha motivat el despoblament del raval o grup de cases properes a l'església parroquial de Sant Pere, que arribà a tenir 18 cases i famílies el [[{{segle |XIX]]|s}}. La nova carretera va afavorir la funció de lloc de residència i estiueig, i a finalsla darreria del [[{{segle |XX]]|s}} es van començar a restaurar cases velles i a fer-s'hi algunes torres i xalets.

La vall i parròquia de Sora pertanyia al monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]] ja el [[906]] (és probable que li fossin donades pel comte Guifre al moment de la donació inicial). Al llarg del [[{{segle |X]]}} el monestir augmentà el patrimoni, i així, en la consagració de nova església, el [[960]], li foren confirmats els delmes i primícies de les viles i [[alou]]s d'[[Oriols]], Sora, [[Engelats]], [[Teutelda]], [[Terradelles]], [[Ginebrosa]], [[Joanet]], [[Duocastella (Sora)|Duocastella]] i alou d'[[Odegravi]], que integraven el terme de Sora. En extingir-se el monestir ([[1017]]), la darrera abadessa [[Ingilberga]] retingué en vida aquest domini, que més tard recuperà el [[comte de Barcelona]]. El terme s'organitzà tot seguit en domini senyorial, centrat al castell de [[Duocastella]] ([[Doscastells]]), nom provinent d'una antiga vila (les poques restes es troben prop del mas Rocafiguera, i per això també és conegut per castell de Rocafiguera). Sota domini comtal i reial (foren feudataris els [[Duocastella]], els Freixenet i els [[Manlleu]]) fins al [[1229]], aquesta any passà a la [[comanda]] hospitalera de [[Vic]], que hi erigí un dels centres de la seva comanda, intitulada en 1229-52 ''domus de Vico et de Duocastella''; però a causa de les dificultats amb els vells castlans, cediren de nou el domini al rei. El castell retornà a mans de cavallers seculars, els [[Santagustí]], els Sala i els [[Gurb-Sarriera]], i el [[1628]] passà per venda a [[Lluís Descatllat]], senyor i baró de Besora. El rei féu vendes de la jurisdicció total el [[1338]] i el [[1358]], i, malgrat que els súbdits de Sora intentaren de redimir-se dels seus senyors i tornar al domini reial, no ho aconseguiren mai i estigueren sota el domini de barons fins a la fi de l'[[Antic Règim]].

L'església de Sant Pere de Sora, situada a 716 m. d'altitud, al vessant esquerre de la vall del seu nom, fou refeta a partir del principi del [[{{segle |XVII]]}}, l'edifici, espaiós i poc característic, fou acabat vers el [[1660]]; el campanar es féu en dues etapes ([[1665]]-66 i [[1752]]); el [[1881]] es construí la capella del [[Santíssim Sagrament|Santíssim]], i el [[1896]] es decorà l'interior. Li fa costat la rectoria renovada el [[1892]]. Foren sufragànies tradicionals l'església de [[Sant Pere del Puig]], en turó al vessant esquerre de la vall de Cussons (a la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga), edifici romànic del [[{{segle |XII]]}}, d'una nau i amb absis, sense culte des del [[1936]], que a finalsfinal del {{segle |XX}} es trobava en un estat deplorable a finalscap a la fi del {{segle |XX}} (la volta s’ensorrà quan les teules foren arrancades per a restaurar la parroquial), i l'església de [[Sant Pere el Pla]], a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l'Espadaler i Solallong, que depenia en certa manera de l'anterior i que no té culte des del principi del {{segle |XII}}, englobada en el mas de Sant Pere el Pla.

L'església de [[Sant Miquel de Gallifa]], a l'extrem meridional del terme, prop dels masos del Freixer, Gallifa i Casanova, que formen un petit veïnat, es troba al peu de la serra dels Munts, i ha pertangut tradicionalment a la parròquia de [[Sant Boi de Lluçanès]]. Antigament s'anomenava [[Sant Miquel de Vilaseca]], i és esmentada ja el [[1150]]; és un edifici romànic del {{segle |XI}}, amb la volta modificada i un portal amb una llinda plana del {{segle |XVIII}} al mur de ponent; a finalsla fi del {{segle |XX}} fou restaurada, i els seus voltants foren enjardinats.

*[{{oficial|http://www.sora.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]}}