Jesús de Monasterio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
Després d'haver pres part en els concerts de la [[Gewandhaus de Leipzig]], on produí gran impressió, es dirigí a [[Berlín]] i allà, en un dels concerts que donà, tingué l'honor de què [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]] l'acompanyés al [[piano]]. A [[Weimar]] fou presentat al gran duc i el compositor [[Eduard Lassen|Lassen]] li oferí el càrrec de primer violinista i director dels concerts de la cort, així com la successió de Bériot en el [[Conservatori reial de Brussel·les]]. De retorn a Madrid el [[1863]] fundà junt amb [[José Ynzenga|Ynzenga]], [[Manuel Pérez y Badía|Pérez]] i [[Tomás Lestán|Lestán]], la Societat de Quartets; el [[1864]] dirigí els concerts clàssics donats per l'Associació de Quartets: el [[1864]] dirigí els concerts clàssics donats per l'Associació de Socors Mutus d'Artistes, i de [[1869]] a [[1876]] la Societat de Concerts, fundada per [[Francisco Asenjo Barbieri|Barbieri]], dan a conèixer obres de compositors espanyols com [[Tomás Bretón|Bretón]], [[Eduardo López Juarranz|Juarranz]], [[Miguel Marqués|Marqués]], [[Nicolás Ruiz Espadero|Espadero]], [[Marià Obiols i Tramullas|Obiols]], etc.
El [[1880]] també fou director de la Societat de professors de [[Barcelona]]. El [[1894]] succeí a [[Emilio Arrieta|Arrieta]] com a director del Conservatori, lloc que desenvolupà fins al [[1897]] i, on tingué molts alumnes, entre ells el filipi [[Manuel Luna i Novicio]].<ref name= Enciclopèdia Espasa v. 30>*[[Enciclopèdia Espasa]] v. 31, pàg. 805, (ISBN 84-239-4530-8)</ref> Era individu i president de la secció de música de l'[[Acadèmia de San Fernando]], i [[conseller]] d'Instrucció Pública, etc.
En el seu triple aspecte de concertista, director d'orquestra i compositor, Monasterio fou una de les personalitats més interessants de la música espanyola i contribuí especialment a la depuració del gust artístic a Espanya. Sobri en l'expressió, refinat, dotat d'extraordinària cultura, pot dir-se que no va conèixer rival en el país en l'execució de la música clàssica. Són diverses les obres escrites per Monasterio, però molt poques les publicades. Entre aquestes cal mencionar:
| |||