Bisbat de Soissons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 71:
La diòcesi està testificada finals del [[segle III]] amb el bisbe Diviziano, que segons la tradició era el nebot dels sants Sixte i Sinici, fundadors de l'[[arquebisbat de Reims|església de Reims]] i els primers [[evangelització|evangelitzadors]] del territori dels [[suessions]]. Una tradició reconegut per [[Bollandisti]] atribueix a Sixte i Sinici el descobriment de les restes dels primers [[màrtir cristià|màrtirs]] de Soissons, Crepí e Crepinià.
 
El primer bisbe històricament documentat és Mercuri, el nom del qual apareix a una de les actes del pseudo-concili de Colònia del [[346]], durant el qual un grup de bisbes va fer seva la decisió del [[concili de SardicaSàrdica]] a favor d'[[Atanasi d'Alexandria|Atanasi]]. Més populars són els sants bisbes Principi, germà de sant [[Remigi de Reims]] i Lupo, el seu fill, que va participar al concili d'Orléans del [[511]].
 
''Augusta Suessionum'', l'antiga ''Noviodunum'', era la capital i el centre administratiu de la ''civitas Suessionum'', a la [[província romana]] de la [[Gàl•liaGàl·lia Belga|Gàl·lia belga]] segona, com ho demostra la ''Notitia Galliarum'' de principis del [[segle V]]. <ref>[[Monumenta Germaniae Historica]], [http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000798.html?pageNo=556&sortIndex=010%3A010%3A0009%3A010%3A00%3A00 ''Chronica minora''], I, p. 556.</ref> Tant des del punt de vista religiós com civil, Soissons depenia de la [[província eclesiàstica]] de l'[[arxidiòcesi de Reims]], [[metropolità|seu metropolitana]] provincial.
 
Durant l'[[Alta Edat Mitjana]] Soissons va ser el lloc de diversos concilis importants de l'Església de França, presidit pels reis [[carolingis]]: el [[744]] presidit per [[Pipí el Breu]], el [[853]] per [[Carles el Calb]] i el [[858]] per [[Lluís el Germànic]]. Es van celebrar altres concilis a l'edat mitjana, els anys [[1121]] (o [[1122]]), [[1155]] i [[1201]].
Línia 84:
 
L'antiga diòcesi estava circumscrita entre les diòcesis de [[bisbat de Noyon|Noyon]], [[bisbat de Laon|Laon]], [[arquebisbat de Reims|Reims]], [[bisbat de Châlons|Châlons]], [[bisbat de Troyes|Troyes]], [[bisbat de Meaux|Meaux]], [[bisbat de Senlis|Senlis]] i [[bisbat de Beauvais|Beauvais]].
 
Al començament de la [[revolució francesa|revolució]] hi havia més de 400 [[parròquia|parròquies]], 8 [[col•legiataCol·legiata|col•legiatescol·legiates]], 25 [[abadia|abadies]] i un gran nombre de comunitats religioses. El territori es va dividir en 4 [[ardiaca|ardiaconats]] (Soissons, La Rivière, Brie i Tardenois) i 18 [[vicariat]]s .
 
Seguint el [[concordat del 1801|concordat]], i mitjançant la [[butlla]] ]] ''[[Qui Christi Domini]]'' del [[Papa Pius VII]] del 29 de novembre de [[1801]], la diòcesi es va incloure dins dels límits del departament d'Aisne. Amb aquesta finalitat va incorporar la major part del territori de la diòcesi suprimida de [[bisbat de Laon|Laon]], parts menors de les diòcesis de Noyon ([[Vermandois]]) i de [[arquebisbat de Cambrai|Cambrai]], i algunes parròquies de les diòcesis de Meaux, Reims i Troyes; i al mateix temps va cedir parts de l'antic territori a les diòcesis de Beauvais, Meaux, Reims i Châlons. Amb la mateixa butlla, Soissons es va convertir en sufragània de l'[[arxidiòcesi de París]].
Linha 144 ⟶ 145:
* Thibaut de Pierrefonds † ([[1072]] - gener de [[1080]] mort)
* Ursion † ([[1080]] - [[1081]] deposat)
* Sant [[ArnolfoArnau dide Soissons]] † ([[1081]] - 15 d'agost de [[1082]] mort)
* Ingelram † (citat el [[1084]])
* Hilgot † ([[1084]] - [[1087]] renuncià)