Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Louisiana1804aUnited States 1803-04-1804-03.jpgpng|thumb|leftesquerra|200px|UnAmèrica mapadel deNord 1804en el moment de la Louisiana,compra limitadade ala l'oestLouisiana per les Muntanyes Rocalloses.]]

La ciutat de [[Nova Orleans]] controlava el [[riu Mississipí]], per la seva ubicació privilegiada a prop de la desembocadura. Ja s'havien intentat altres ubicacions sense èxit. Per tant, el seu port i tot el curs del riu eren molt importants per al tràfec de productes agrícoles entre les diverses regions dels territoris estatunidencs a l'oest dels [[Apalatxes]]. El [[Tractat de Pinckney]], signat amb [[Espanya]] el [[27 d’octubred'octubre]] de [[1795]], concedia als comerciants estatunidencs el "dret de dipòsit" a [[Nova Orleans]], és a dir, que podien utilitzar el seu port per emmagatzemar-hi els productes que s'havien d'exportar. El tractat també els reconeixia el dret a navegar per tot el [[riu Mississipí]], que s'havia convertit en la via imprescindible per al comerç dels territoris occidentals dels [[Estats Units]].<ref>Meinig, D.W., ''The Shaping of America: Volume 2'', Yale University Press, 1993. {{ISBN|0-300-06290-7}}</ref> El [[1798]] [[Espanya]] va revocar el tractat, amb el natural disgust dels estatunidencs, però el [[1801]] el nou governador espanyol [[Juan Manuel de Salcedo]] va restablir el "dret de dipòsit". [[Napoleó Bonaparte]] havia recuperat la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] per a [[França]] el [[1800]], mercès al [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]]<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA692,M1 Tratado de San Ildefonso de 1800], (text complet)</ref> (la Louisiana havia estat colònia espanyola des de [[1762]]). Tanmateix, el tractat fou mantingut en secret, i la Louisiana romangué sota control espanyol fins que el [[30 de novembre]] de [[1803]], només tres setmanes abans de la cessió als [[Estats Units]], [[Espanya]] cedí el control efectiu del territori a [[França]].

El [[1802]], [[Pierre Samuel du Pont de Nemours]] va anar a ajudar els negociadors americans a petició de Jefferson. Du Pont, que era francès, vivia aleshores als Estats Units i tenia molt bona relació amb el president, així com amb la classe política francesa. S'havia dedicat a fer contactes diplomàtics amb Napoleó de part de Jefferson durant una visita a França, i va anar introduint la idea de comprar tota la Louisiana com una manera d'evitar el perill d'un enfrontament entre els Estats Units i Napoleó a l'[[Amèrica del Nord-amèrica]].<ref>Duke, Marc, ''The du Ponts: Portrait of a Dynasty'', pàgs.77-83, Saturday Review Press, 1976</ref>

Durant tot aquest temps, Jefferson va anar tenint informacions sobre les activitats militars i les intencions de Napoleó a Amèrica del Nord-amèrica. Part de l'evolució de la seva estratègia consistí a proporcionar a Du Pont alguna informació que li havia amagat a Livingston. Fins i tot va donar instruccions deliberadament contradictòries a cadascun d'ells. Després, el [[1803]], va enviar a París per reforçar-los [[James Monroe]], que havia estat l'ambaixador estatunidenc durant la [[Revolució Francesa]]. Monroe (que després esdevindria [[President dels Estats Units|president]]) va conferir a tota la legació una imatge de seriositat.

Napoleó [[Expedició de Saint-Domingue|havia fracassat en la recuperació]] d'[[Haití]]; en conseqüència, va abandonar els seus plans de reconstruir l'imperi francès a Amèrica del Nord-amèrica. Sense els ingressos provinents del [[sucre]] de les colònies del [[Carib]], la Louisiana tenia molt poc valor per a ell. El [[10 d’abrild'abril]], Napoleó va dir al seu ministre de Finances [[François de Barbé-Marbois|Barbé-Marbois]] que estava considerant vendre la totalitat del Territori de la Louisiana als Estats Units. L'endemà, [[11 d'abril]] del [[1803]], pocs dies abans de l'arribada de Monroe, Barbé-Marbois oferí a Livingston tota la Louisiana, tret de només la ciutat de Nova Orleans, al preu de 15 milions de dòlars.

Els negociadors estatunidencs pensaven que Napoleó podia retirar la seva oferta en qualsevol moment, deixant els Estats Units sense cap possibilitat d'adquirir Nova Orleans. Per tant, van acabar acceptant el [[30 d’abrild'abril]]. El tractat es va signar el [[2 de maig]] del [[1803]]. El [[14 de juliol]] va arribar el document a [[Washington, D.C.|Washington]]. El Territori de la Louisiana era immens, i s'estenia des del [[Golf de Mèxic]] al sud fins a la [[Terra de Rupert]] al nord, i des del [[riu Mississipí]] a l'est fins a les [[Muntanyes Rocalloses]] a l'oest. Els Estats Units van doblar de cop el seu territori per un preu de menys de 3 centaus per acre. És veritat que la suma de diners no era massa important, en termes relatius, però per a un país jove com era [[Estats Units]], va representar un capital considerable i fins i tot es va haver d'endeutar per poder-lo pagar. Tanmateix, es pot considerar el negoci més rendible de la història. A més, la transacció es va fer sense que ningú sabés exactament les característiques del territori que uns venien i els altres compraven, ja que era una zona molt extensa encara inexplorada, i tampoc no existia cap tractat amb Espanya que determinés el límit entre aquest territori i el del Virregnat de [[Nova Espanya]]. Havia començat l'aventura del [[Far West]].

La compra de la Louisiana no es va fer sense oposició interna. La coherència ideològica de [[Thomas Jefferson]] es va posar en dubte, atesa la seva línia d'estricta observança de la [[Constitució dels Estats Units|Constitució]]. Molta gent el van considerar un hipòcrita per haver fet quelcom que ell mateix segurament li hauria criticat a [[Alexander Hamilton]]. Els [[Federalist Party (Estats Units)|federalistes]] es van oposar amb fermesa a la compra, ja que preferien l'amistat del [[Regne Unit]] a la complicitat amb [[Napoleó]], consideraven que la compra era inconstitucional, i els preocupava que els Estats Units havien pagat una gran quantitat de diners que només serviria per acabar declarant la guerra a [[Espanya]]. El cap de la majoria al Congrés, [[John Randolph]], liderava l'oposició. Quan es va votar per denegar l'autorització de compra, només els van faltar dos vots (59 a 57). Els federalistes fins i tot van intentar demostrar que el territori pertanyia a Espanya i no a França, però els papers van provar el contrari.<ref>Thomas, Fleming, ''The Louisiana Purchase'', John Wiley & Sons, Inc., 2003, pàg. 149</ref> Els federalistes també es temien que el poder polític dels [[Tretze Colònies|estats de la costa est]] podria veure's amenaçat pels nous ciutadans dels territoris de l'oest, causant un enfrontament entre els grangers de l'oest i els comerciants i banquers de [[Nova Anglaterra]]. Els preocupava igualment que un increment en el nombre d'estats [[Esclavitud|esclavistes]], creats en el nou territori, podria augmentar la separació entre el nord i el sud. Un grup de federalistes liderat pel senador per [[Massachusetts]] [[Timothy Pickering]] va anar més lluny, planejant la separació d'una confederació del nord, i oferint-li al vicepresident [[Aaron Burr]] la presidència de la confederació projectada si podia convèncer [[Estat de Nova York|Nova York]] que s'hi unís. Les relacions entre Burr i Hamilton, que lluitava per acabar amb el naixent moviment secessionista del Nord, es van deteriorar tant en aquesta època que tots dos es van batre en un [[duel]] el [[1804]], que va acabar amb la mort de Hamilton.

El Tractat de compra de la Louisiana, que algú va anomenar "l'escriptura de compra d'un continent", fou signat per [[Robert R. Livingston]], [[James Monroe]], i [[François de Barbé-Marbois]] a París el [[30 d’abrild'abril]] de [[1803]]. Jefferson va anunciar el tractat al poble americà el [[4 de juliol]] - [[Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica]]. Després de signar, Livingston va fer la seva famosa frase: "Hem viscut molts anys, però aquesta és la més noble acció de les nostres vides... Des d'aquest dia, els Estats Units tenen el seu lloc entre les potències de primer ordre."<ref>{{format ref}} http://www.lpb.org/education/tah/lapurchase/quotes.cfm</ref>

El Senat dels Estats Units va ratificar el tractat per 24 vots a 7 el [[20 d’octubred'octubre]], i es va autoritzar el president que prengués possessió del territori i hi establís un govern militar provisional. El [[31 d’octubred'octubre]] el Congrés va instituir una administració civil provisional a semblança de la que hi havia hagut sota les sobiranies francesa i espanyola, i va autoritzar el president a emprar l'exèrcit per mantenir l'ordre. També es van fer plans per enviar algunes expedicions d'exploració i cartografia del nou territori, la més famosa de les quals fou l'[[expedició de Lewis i Clark]].

De seguida es va generar una disputa amb [[Espanya]] per aquesta qüestió. Els límits del territori no havien estat fixats en el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]] ([[1762]]), pel qual França el cedia a Espanya,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=Qs7GAwwdzyQC&pg=PA379&dq=Fontainebleau+1762&hl=ca&sa=X&ei=RXNUUuXxIojSsgaC1ICQDA&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=Fontainebleau%201762&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=379 |isbn=157607188X}}</ref> ni en el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]] de [[1800]], de retrocessió a França, ni tampoc en el definitiu acord de compra de [[1803]].<ref>{{ref llibre |cognom= Schoultz |nom= Lars |títol= Beneath the United States |any= 1998 |editorial= Harvard University Press |isbn= 9780674922761 |pàgines= 15–16}} online at [http://books.google.cat/books?id=Qxhd5QIQGQcC Google Books]</ref> Els Estats Units reclamaven que la Louisiana incloïa tota la part occidental de la conca del riu Mississipí fins a la [[divisòria d’aigüesd'aigües]] de les [[Muntanyes Rocalloses]] i també la terra que s'estenia al sud-est fins al [[Río Bravo|Rio Grande]]. Espanya insistia que comprenia només la meitat occidental de la conca del Mississipí, amb les ciutats de [[Nova Orleans]] i [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]].<ref>{{ref llibre |cognom= Hämäläinen |nom= Pekka |títol= The Comanche Empire |any= 2008 |editorial= Yale University Press |isbn= 978-0-300-12654-9 |pàgines= 183}}</ref> La relativament estreta franja de la [[Louisiana (Nova Espanya)|Louisiana]] inclosa al Virregnat de la [[Nova Espanya]] fou una província especial sota la jurisdicció de la Capitania General de [[Cuba]], mentre que la vasta regió que s'estenia cap a l'oest el [[1803]] encara era considerada com una part de la Comandància General de les [[Províncies Internes]]. La Louisiana mai no va ser considerada com una de les Províncies Internes de la Nova Espanya.<ref>{{ref llibre |cognom= Weber |nom= David J. |títol= The Spanish Frontier in North America |any= 1994 |editorial= Yale University Press |isbn= 9780300059175|pàgines= 223, 293}} online at [http://books.google.cat/books?id=KOPdX2qaVrkC Google Books]</ref>

El límit oriental de la Louisiana comprada era el [[riu Mississipí]], des del seu naixement fins al [[paral·lel 31º nord]], si bé les fonts del riu Mississipí (el [[Llacllac Itasca]]) encara no es coneixien. Però el límit est al sud del paral·lel 31º no estava clar; els Estats Units reclamaven tota la terra fins al [[riu Perdido]], mentre que Espanya deia que la frontera de la seva colònia de [[Florida]] estava fixada en el riu Mississipí. Al principi del [[1804]], el Congrés va acordar la [[Mobile Act]], que considerava la [[Florida occidental]] integrada als Estats Units (actualment, és la sortida al mar dels estats de [[Mississipí]] i [[Alabama]]). El [[Tractat d'Adams-Onís]], signat amb Espanya el [[1819]], va resoldre definitivament aquesta qüestió, i actualment el paral·lel 31º nord i el riu Perdido constitueixen les fronteres nord i oest, respectivament, de la [[Florida continental]] o occidental.

El govern dels Estats Units va haver de desprendre's de 3 milions de dòlars en [[or]] per començar a pagar la compra a França, i la resta en [[Bobo del Tresortresor|bons del Tresortresor]]. A causa de la imminent guerra contra el Regne Unit, els bancs francesos no volien comprar ni negociar amb bons americans. Per tant, els diplomàtics americans Livingston i Monroe van recomanar les cases [[Barings Bank|Baring]], de [[Londres]], i [[Hope & Co.|Hope]], d'[[Amsterdam]], perquè garantissin la transacció davant el govern francès. Com que tenien la reputació de ser les dues firmes financeres més estables d'[[Europa]], i ja que [[Napoleó]] volia rebre els seus diners al més aviat possible, el ministre francès de Financesfinances, [[François de Barbé-Marbois|Barbé-Marbois]], va negociar amb els dos bancs per convertir els bons que França volia rebre en metàl·lic. De seguida que va rebre els bons americans, el govern francès els va vendre a Baring i a Hope amb descompte.