Papa Climent V: diferència entre les revisions

De nom '''Bertrand de Got''', en finalitzar els seus estudis de Dret canònic a [[Orleans]] i [[Bolonya]] va ser nomenat canonge a [[Bordeus]], vicari general a [[Lió]], capellà del papa [[Bonifaci VIII]], bisbe de Commninges i, enel [[1299]], arquebisbe de [[Bordeus]].{{sfn|Beck|1996|p=51}}

La seva elecció es va produir el [[5 de juny]] dedel [[1305]] després d'un interregne d'onze mesos ocasionat per les disputes que entre cardenals francesos i italians es van donar al conclave celebrat a [[Perusa]].

Cridat per a la seva coronació, ja que en no ser cardenal no es trobava present al conclave, no es va desplaçar a [[Itàlia]] sinó que va elegir la ciutat de [[Lió]] per a la seva entronització, la qual va tenir lloc el [[14 de novembre]] del [[1305]], a l'església de Saint-Just, comptant amb l'assistència del rei [[Felip IV de França]]. Aquell dia, quan la comitiva baixava des de l'església de Saint-Just cap a la catedral, un mur es va ensorrar cosa que va causar la mort de dotze persones i va fer caure el papa de la cadira en què era transportat. [[Carles I de Valois|Carles de Valois]], germà del rei, recollí la tiara del terra i li tornà a posar a cap. El poble assistent, va fer córrer el rumor supersticiós que això seria un mal presagi del seu mandat.{{sfn|Beck|1996|p=52}}

Climent va estar durant tot el seu pontificat subjecte als desigs de Felip IV, i tot just ser coronat, el seu primer acte va ser el nomenament de nou cardenals francesos propers al monarca francès.{{sfn|Menache|2002|p=1, 2, 16, 23, 178, 255}}

Convertit en una mera eina a les mans de Felip, va anul·lar enel [[1306]] les sentències eclesiàstiques que aquest considerava contràries als seus interessos, especialment les butlles "''Clerecis laics"'' i "''Unam Sanctam"'' que havia promulgat Bonifaci VIII.{{sfn|Menache|2002|p=1, 2, 16, 23, 178, 255}}

La detenció dels templers sense l'autorització del pontífex, de qui depèn directament l'Orde, fa protestar Climent però Felip el convenç presentant-li les confessions obtingudes sota tortura i aconsegueix que el Papa promulgui la bulabutlla "''Pastoralis praeminen"'' que decreta la detenció dels templers a tots els territoris cristians.{{sfn|Beck|1996|p=60}}

Pressionat pel rei francès, Climent convoca, el [[1308]], mitjançant la publicació de la butlla "''Regnums in coelis"'' el concili de Vienne que celebrat entre el [[1311]] i el [[1312]] il·luminarà la butlla "''Vox in excelso"'' per la qual se suprimia, encara que no condemnava per heretgia, l'orde templer.{{sfn|Beck|1996|p=122-128}}

EnEl [[1309]] Climent V trasllada la seu papal de Roma a la ciutat d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] que llavors no era territori francès, ja que pertanyia al [[Regne de Nàpols]].

El trasllat va tenir inicialment un caràcter provisional motivat per la situació d'inseguretat i caos en el qual es trobava Roma, immersa en lluites i intrigues polítiques, i per aprofitar la relativa proximitat amb [[Viena del Delfinat]] on, el [[1311]], se celebraria un [[concili]] ja convocat. Però el que es va iniciar com un acte passatger va esdevenir permanent fins aal [[1377]], encara que sovint va residir a [[Poitiers]] i, durant set pontificats, [[Avinyó]] va ser la seu pontifícia, coneixent-se històricament l'esmentat període com "la segona captivitat de Babilònia"{{efn|La frase és de [[Petrarca]], que la va escriure en una carta del 1350 {{sfn|Robinson|1904|p=502}}}}. Aquest període finalitzarà quan el papa [[Gregori XI]] retorni a [[Roma]].

Climent V va completar el ''Corpus Iuris Canonici'' amb la publicació d'una col·lecció de decretals coneguda com a "''Liber Clementarium''.

Va morir el [[20 d'abril]] dedel [[1314]], a Roquemaure quan anava de viatge al feu que la seva família tenia a Lagnon, mesos abans que l'altre gran protagonista del seu pontificat, el rei francès Felip IV. van decidir traslladar el seu cos a Carpentras per fer-li un funeral digne, però aquella nit es desfermà una tempesta i un llampec que va caure en l'església on era va cremar el seu cos.{{sfn|Penn|2007|p=147}}

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com ''De fasciis Aquitanicis'' (Dels llaços d'Aquitània), citació que fa referència a què va ser arquebisbe de [[Bordeus]], a [[Aquitània]], abans de ser elegit pontífex i a què al seu escut d'armes figuren tres ''[[fasces]]'' deen golesgules{{efn|Gules és el terme que es fa servir en heràldica per referir-se al roig intens.}}.