El despertar dels zombis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m canvis menors, replaced: ; → ; (2) AWB |
||
Línia 35:
| pressupost = 1.5 milions de dòlars<ref name="thenumbers">{{ref-web||url=http://www.the-numbers.com/movies/1979/0DD79.php|títol=Dawn of the Dead}}</ref>
}}
'''''El despertar dels zombis''''' (''Dawn of the Dead'') és una pel·lícula americano-italiana [[Cinema gore|gore]] dirigida per [[George A. Romero|George Romero]], estrenada l'any 1978. És la segona pel·lícula de la saga de zombies d'aquest director, després de ''[[La nit dels morts vivents]]'', de la qual no és ben bé una continuació, sinó una represa que allarga el punt de partida. És igualment el primer opus d'una saga derivada, que continua amb ''l'Infern dels zombies'' de Lucio Fulci. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =El despertar dels zombis | editor =esadir.cat | obra = | data = | url = http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/El_despertar_dels_zombis| llengua = català| consulta = }}
El món està trastocat per la proliferació dels morts-vivents, i res no sembla poder-ho contenir. Mentre regna el caos per tot arreu, un grup de quatre persones es refugia en un [[centre comercial]] que bloqueja amb la finalitat de protegir-se dels zombies i aconseguir recursos del centre.
''Zombie'' és en principi conegut com la cimera del gore: els cervells exploten, la sang brolla, les entranyes s'escampen. Això ha valgut a la pel·lícula de ser tan admirada com denigrada. Però Zombie és també un [[pamflet]] polític, i sobretot una càrrega contra la [[societat de consum]], representada pel centre comercial en el qual els herois, igual que els ''zombies'', imiten la seva vida passada.
Línia 44:
En el món sencer, els morts han tornat a la vida i ataquen els vius. Un cop mossegats, aquests es transformen al seu torn en [[Zombi|zombies.]] Les autoritats intenten contenir l'epidèmia. L'única manera d'eliminar un zombie és tirar-li una pilota al cap.
Fran es desperta després d'una curta pausa en l'estudi de televisió on treballa. El caos hi regna. Els equips enviats per reparar les estacions desapareixen uns darrere els altres, cosa que provoca la còlera de l'equip contra la direcció. A més, el personal xiula el convidat, un oficial que anuncia mesures radicals i autoritàries per lluitar contra els morts vivents. Steve, pilot de l'helicòpter de l' estudi i amiga de Fran, proposa a aquesta última fugir robant l'aparell.
En el mateix moment, una unitat del [[SWAT]] pren un immoble ocupat essencialment per [[Afroamericans estatunidencs|afro-americans]] i [[Puerto Rico|portorriquenys]], que rebutgen, com exigeix la llei, destruir els cossos dels seus parents. La intervenció acaba malament: policies i civils moren perquè un dels membres de les forces de l'ordre, obertament racista, no es controla. Després d'haver eliminat els zombies que estaven amagats en el soterrani, Peter troba un dels seus col·legues, Roger. Aquest, amic de Steve que ha de fugir amb ell, proposa a Peter d'unir-s'hi. El grup dels quatre fugitius abandona doncs la ciutat per trobar un refugi.
Línia 83:
=== El rodatge ===
=== Creació dels maquillatges i dels efectes especials ===
Tom Savini, proper al director, no havia pogut participar en el rodatge de ''[[La nit dels morts vivents|la nit dels morts-vivants]]'' perquè era al Vietnam com reporter de guerra.<ref name="FX">{{Chapitre|prénom1=Philippe |nom1=Rouyer |titre=Le gore des zombies |auteurs ouvrage= Jean-Baptiste Thoret (dir.) |titre ouvrage=Politique des Zombies |sous-titre ouvrage= L'Amérique selon George A. Romero | collection =Les grands mythes du cinéma |lien éditeur=Éditions Ellipses |éditeur=ellipses |année=2007 |passage=131-138 |pages totales=224 |isbn=978-2-7298-3252-0 |présentation en ligne=http://www.editions-ellipses.fr/fiche_detaille.asp?identite=6168}}</ref> A ell li confia la realització dels maquillatges i efectes especials de ''El despertar dels zombies.''
Aquest recurs a un especialista permet uns efectes més realistes que en ''La nit dels morts vivents'', on el blanc i negre dissimulava l'amateurisme dels procediments.<ref name="FX"/> Segons certs crítics no obstant això, el maquillatge, sobretot el vermell ataronjat de la sang i el blau pàl·lid dels cadàvers, crearia una distància recordant els colors del centre comercial.<ref name="FX"/> Els efectes especials donarien una dimensió "de còmic" a la pel·lícula.<ref name="FX2">{{harvsp|Rouyer|1997|p=188}}</ref> La voluntat de burla de Romero és evident, però segons Tom Savini, aquest no era l'objectiu dels efectes especials. En el moment del rodatge, la sang, els litres de líquid comprats a la societat 3M, era realista, vermella, i la pell de les zombies grisa. Però l'equip no hi havia testat el resultat a la pel·lícula. Una vegada desenvolupada Savini s'ha adonat de l'efecte cridaner i irrealista, no desitjat.<ref>Tom Savini, cité dans {{harvsp|Rouyer|2007}}</ref>
Línia 90:
=== Muntatge i música: diverses pel·lícules ===
El contracte de coproducció entre Romero i Argento preveu que els drets de la pel·lícula tornen a Laurel Producció pels països anglosaxons i el conjunt del continent americà, a la societat de Argento per tot arreu en un altre lloc.<ref name="Création"/> Això inclou el ''director's cut'' i la música.
Per això existeixen tres versions de la pel·lícula: el muntatge original, previ a la difusió, el més llarg, efectuat pel realitzador per una projecció test, correntment anomenat « Director's cut »
La música és igualment diferent, la de la versió europea és del grup Goblin.
| |||