Bellver de Cerdanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m retocs |
||
Línia 61:
{{entcat|Vilella|7}}<ref>{{GEC|0070987|Vilella}}</ref>
|}
Fundat el [[1225]] per [[Nunó Sanç]] sobre el puig de ''Bello Vedere'' (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu [[Segre]], la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria d[[el Baridà]]. El [[1277]] el rei [[Jaume II de Mallorca]] donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el [[comtat de Cerdanya]] i el [[comtat d'Urgell]], al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el [[Comtat de Foix]]. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de [[Sant Jaume el Major apòstol|Sant Jaume]], patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles
La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del {{segle
Foren també notables els duels entre [[nyerros]] i [[cadells]] al llarg del
El [[1665]] el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).
El
A mitjan {{segle
La [[guerra civil de 1936]] tingué un marcat episodi el [[27 d'abril]] de [[1937]], data en què els habitants de Bellver, en plena revolució anarquista de la Comuna de Puigcerdà, s'enfrontaren als piquets de la [[CNT-FAI]], comandats pel ''Cojo de Màlaga'', [[Antonio Martín Escudero]], un malagueny que els dirigia. Al començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen al cabdill llibertari i li causaren la mort, i l'atac es va parar, evitant així que el poble patís els abusos d'aquestes faccions anarquistes.
Línia 95:
== Fires i festes ==
De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] té lloc a la Font de [[Talló]], al vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el [[13 de juny]]. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, cap a
== Persones il·lustres ==
Línia 115:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Bellver De Cerdanya}}
[[Categoria:Bellver de Cerdanya| ]]
|