Bellver de Cerdanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m retocs
Línia 61:
{{entcat|Vilella|7}}<ref>{{GEC|0070987|Vilella}}</ref>
|}
Fundat el [[1225]] per [[Nunó Sanç]] sobre el puig de ''Bello Vedere'' (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu [[Segre]], la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria d[[el Baridà]]. El [[1277]] el rei [[Jaume II de Mallorca]] donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el [[comtat de Cerdanya]] i el [[comtat d'Urgell]], al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el [[Comtat de Foix]]. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de [[Sant Jaume el Major apòstol|Sant Jaume]], patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles XVI{{versaleta|xvi}} i XVIII{{versaleta|xviii}}, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entorn urbanístic.
La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del {{segle |XIV}} al XVIII{{versaleta|xviii}}. Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francès foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles XV{{versaleta|xv}} i XVIII{{versaleta|xviii}}. La Cerdanya, com tota la [[Catalunya Nord]], era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels [[borbons]]. Les incursions eren freqüents. D'aquesta època ens queda l'actual muralla. És una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'això són els plànols de la forteresa bellverenca, construïda pels militars gals, que es troben a París.
 
Foren també notables els duels entre [[nyerros]] i [[cadells]] al llarg del [[{{segle |XVI]]}} i la primera part del XVII{{versaleta|xvii}}, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell.
El [[1665]] el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).
 
El [[{{segle |XVII]]}} també deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envià a la Vila (Puigcerdà) a vendre una gallina. Pel camí aprengué de dues dones les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. En tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa [[Inquisició]], se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes".
 
A mitjan {{segle |XIX}}, Bellver rebé la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en [[Gustavo Adolfo Bécquer]], que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Allí, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, ''La cruz del diablo'', en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells.
 
La [[guerra civil de 1936]] tingué un marcat episodi el [[27 d'abril]] de [[1937]], data en què els habitants de Bellver, en plena revolució anarquista de la Comuna de Puigcerdà, s'enfrontaren als piquets de la [[CNT-FAI]], comandats pel ''Cojo de Màlaga'', [[Antonio Martín Escudero]], un malagueny que els dirigia. Al començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen al cabdill llibertari i li causaren la mort, i l'atac es va parar, evitant així que el poble patís els abusos d'aquestes faccions anarquistes.
Línia 95:
 
== Fires i festes ==
De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] té lloc a la Font de [[Talló]], al vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el [[13 de juny]]. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, cap a finalsla fi de juny, on els veïns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume ([[25 de juliol]]), patró de la població, també és tradicional fer el ball a la Plaça 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies més tard, per Sant Llorenç, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les més importants del país (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del món de l'esquí, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i també material d'ocasió.
 
== Persones il·lustres ==
Línia 115:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Bellver De Cerdanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Bellver de Cerdanya| ]]