Crític, amb freqüència despietat, però sempre rigorós de les situacions existents en l'Espanya del seu temps, va deixar obres com ''Castilla en escombros: las leyes, las tierras, el trigo y el hambre''. Allí pinta un quadre negríssim de la realitat ''castellana'': "Avui dir Castella no és més que articular un vocable buit de sentit, perquè ja no queda aquí cap Castella d'existència real".
Aquest llibre li va donar certa celebritat i va començar a escriure articles en la revista ''[[España (revista)|España]]'' i més esporàdicament a ''[[El Socialista|El Socialista.]].'' En aquests articles ataca diversos aspectes de la vida espanyola: la injustícia del sistema impositiu, la propietat comunal de la terra, l'endarreriment tècnic, el [[Proteccionisme|proteccionisme.]]. De [[Ricardo Macías Picavea]] va assimilar l'odi cap a Madrid, l'[[iberisme]], i la creença en una conjura internacional contra Espanya. El pensament de [[Joaquín Costa Martínez|Joaquín Costa]] va ser també fonamental. Encara que havia llegit el ''[[Manifest Comunista|Manifest comunista]]'' de [[Karl Marx|Marx]] i a [[Vilfredo Pareto|Wilfredo Pareto]], va concedir més importància a lectures tècniques i científiques i d'índole més pràctica que teòrica. El pensament que més li va influir i va contribuir a formar-li va ser el d'Henry George en la seva obra ''Progrés i misèria'', doctrina que havia calat en certs sectors de la intel·lectualitat espanyola a partir de [[1910|1910.]]. Coneixia bé, d'altra banda, els llibres de l'[[irracionalisme]] francès, Le Bon, Barrès i Avenel. Va propugnar un model de desenvolupament que no es portés per davant el món camperol i fos respectuós amb la naturalesa; per això no li van entusiasmar ni la urbanització del país ni els avanços de l'agricultura cerealista. Senador se sentia hereu de la tradició liberal i més que un pensador econòmic es considerava un humanista. Durant els anys vint es va manifestar contra la "pesta feixista". Avui sona alguna cosa ingènua la seva proposta que es pot simplificar la política desideologitzat-la.
Els seus textos van influir en el pensament polític de [[Gregorio Fernández Díez]] (1891-1954) i en l'obra d'aquest, ''El Valor de Castilla'' (1926).<ref>'''El Valor de Castilla'''. Ávila: Senén Martín, 1926, p. 10</ref>
