Llengües sinítiques: diferència entre les revisions

L'escriptura del xinès fa ús de diversos principis, entre ells l'ús de caràcters amb interpretació fonètica i caràcters amb interpretació semàntica o lexical ([[Logograma|logogrames]]). El xinès escrit rep a vegades el nom de llengua literària Han ({{Zh||t=漢文|s=汉文|p=hàn wén}}). L'escriptura del xinès ({{Zh||t=書法|s=书法|p=shūfǎ}} '[[cal·ligrafia xinesa]]') es caracteritza per usar caràcters ''hàn'' ({{Zh||t=漢字|s=汉字|p=hànzì}}), que en català es denominen freqüentmentsovint [[Sinograma|sinogrames]]. El conjunt de sinogrames no constitueix un alfabet pròpiament dit sinó un sistema aproximadament logosil·làbic, en el qual cada caràcter és un concepte abstracte de la vida real que va concatenant per formar paraules i oracions. Alguns dels sinogrames tenen, com s'ha dit, un origen fonètic i estan relacionats amb el so de la paraula mentre que altres són determinatius semàntics.<ref name="norman1986c3">Norman, 1986, capítol 3 </ref>