Mercedàries: diferència entre les revisions

Les '''mercedàries''' són les religioses, germanes o monges, que formen part de l'[[Orde de la Mercè]], formant el '''Segon Orde Mercedari''', part al seu torn de la [[família mercedària]], i que, havent professat vots solemnes, es dediquen prioritàriament a la vida contemplativa.

 

Des de la fundació de l’[[Orde de la Mercè]], estava prevista la presència de dones, '''germanes de l’Orde de la Mercè''' o '''beates'''. En l'acta de la donació feta per Juan de Baiona a l’orde, a [[Cocentaina]] el 5 de desembre de 1253, s'estableix que la donació es fa "als germans i germanes de [[Monestir del Puig|Santa Maria del Puig]]". D'altra banda, les [[constitucions religioses|constitucions]] de [[1272]] regulen l'admissió de germanes en l'orde i estableix que en l’aniversari de la seva mort es recordessin les germanes igual que els germans.

Les germanes mercedàries eren, al segle XIII, dones de bona família, amb els mitjans suficients a la seva disposició perquè poguessin viure còmodament a les seves cases. No feien vida comunitària i vivien a casa seva, però participaven de l’espiritualitat de l’orde, dedicant-se al servei de Déu, als captius, als pobres i als malalts i observant la regla i les constitucions de l'Orde de la Mercè en la mesura que eren compatibles amb la condició femenina. Assistien als oficis comuns a les esglésies de l'orde.

 

[[Fitxer:Barcino-Sant Just 034.JPG|thumb|250px|left|Talla del s. XVIII de Santa Maria de Cervelló, fundadora de les comunitats femenines mercedàries, que mostra l'hàbit de les monges (Barcelona, Església dels Sants Just i Pastor).]]

Durant el mestratge general de [[Bernat de Sant Romà]] (1260-1267) va iniciar-se en haver introduït la vida comunitària femenina al si de l’orde. Al capítol de [[Lleida]] es va autoritzar la formació de la primera comunitat de '''Germanes de l'Orde de la Mercè''', que va ser creada a [[Barcelona]] sota la direcció d'una dama noble, [[Maria de Cervelló]], que va fer la seva professió en l'orde el [[25 de març]] de [[1265]]. Es va establir així el primer convent de religioses mercedàries.

El més habitual, però, era que les dones es reunissin a '''beateris''', cases on vivien en comunitat i observaven la clausura, però sense excloure la vida activa d’apostolat i assistència als necessitats. Els seus vots es registraven als llibres de professions dels religiosos.

 

Des del segle XVI en endavant i sobretot després del [[Concili de Trent]], els beateris es van convertir en convents autònoms de clausura papal, de vida contemplativa, i van formar el '''Segon Orde Mercedari'''.

 

A [[Madrid]] va fundar-se el convent de Nuestra Señora de la Concepción, conegut com de Don Juan de Alarcón en [[1606]] (avui habitat per mercedàries descalces), i el de San Fernando en 1676. El de Miguelturra, encara en funcionament, data de 1682, i el de [[Salern]] (Itàlia), de 1692.

 

L'aparició dels [[Mercedaris Descalços]] el [[1606]] va comportar la creació d’una branca femenina amb el mateix desig de viure en estricta i rigorosa clausura, amb la màxima austeritat i dedicades exclusivament a la contemplació. Va prendre el nom de '''Congregació de Religioses Descalces de la Mare de Déu de la Mercè'''. El primer monestir va ser el de [[Lora del Río]] (Sevilla), fundat el juny de [[1617]]. En [[1620]], es va fundar el monestir de Fuentes i altres a: [[Osuna]], Sant Josep de [[Sevilla]] (1633), [[Marchena]] (1637), [[Toro (Zamora)|Toro]] (1648), Mairena, Arcos de la Frontera, Madrid (beateri el 1626, fundat com a convent el 1663 i dedicat al Purísima Concepción; és conegut com a "las Góngoras") i el beateri de [[Lima]] (Perú), fundat el 1670, es va transformar en un monestir de clausura el 1724.

 

Segons les estadístiques presentades a [[Carles III d’Espanya]] sobre les monges de clausura, el 1724 hi havia 560 monges mercedàries entre la branca calçada i la descalça.

 

Aquest grup, procedent de les germanes mercedàries de clausura, es va formar a partir de nou monestirs. El 30 d'agost de 1980, amb l'elecció de la governadora general, es va constituir jurídicament com a [[institut de perfecció]]. Les constitucions es van aprovar el 13 de maig de 1986.

 

La casa mare és l'antic monestir de Don Juan de Alarcón de Madrid. En l'actualitat, hi ha 11 monestirs amb 173 religioses. També mantenen col·legis a [[Tarancón]] (Conca), [[Madrid]] (Tres Cantos, de la Merced i de Don Juan de Alarcón) i [[Ferrol]].

 

Entre les monges que es van distingir per la seva vida exemplar i la pràctica de les virtuts, hi ha, a banda de la fundadora [[Maria de Cervelló]]: María de la Antigua (1617), María de la Paz (1630), Ana de la Cruz (1636), Jacobella de la Cruz (1643), Maria de la Santíssima Trinitat (1653), Magdalena de Crist (1706), Maria Àngela del Santíssim Sagrament (1726), Maria Antònia de Jesús (1748) o Melchora de Jesús (1781). Especialment venerada és la mercedària descalça [[beata Mariana de Jesús|Mariana de Jesús]], (Madrid, 1565- 1624), que ha estat proclamada [[beat]]a.

 

Com a escriptores de diversos gèneres, destaquen: María de la Antigua, Luisa de l'Ascensión, Gregoria de Jesús María, Isabel del Santísimo Sacramento, Teresa María Ángela del Santísimo Sacramento, Paula de Jesús de Natzaret (1787), Melchora de Jesús (1725) i Maria Antònia de la Natividad.

 

* [[Família mercedària]]

* [[Mercedaris descalços]]