Maniquí (pel·lícula): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m canvis menors, replaced: '': '' → '': AWB
Línia 4:
| nom imatge= poster de la pel·lícula
| estrena=1987 }}
'''Maniquí ('''títol original''': '''''Mannequin'') és una comèdia romàntica de 1987, protagonitzada per Andrew McCarthy, Kim Cattrall, Meshach Taylor, James Spader, G. W. Bailey i Estelle Getty. Va ser escrita i dirigida per Michael Gottlieb i la banda sonora va ser composta per Sylvester Levay. Sense voler-ho va ser una remake d'una fosca pel·lícula de 1948, ''One Touch of Venus'', amb Robert Walker i [[Ava Gardner]].
 
Va ser nominada a l'[[Oscar a la millor cançó original]] pel seu tema "Nothing's Gonna Stop Us Now". (#1 en el [[Billboard Hot 100]] el 4 d'abril de 1987 i va aconseguir #1 en els rànquings del [[Regne Unit]] el mes següent durant quatre setmanes).<ref>[http://awardsdatabase.oscars.org/ampas_awards/BasicSearch?action=searchLink&displayType=1&BSCategoryExact=1600&BSFromYear=60]--Nomination listed at the Academy Awards database.</ref>
Línia 10:
Malgrat les males crítiques el film va ser un èxit comercial. Va ser seguida per la seqüela ''Mannequin 2'', el 1991.
 
Ha estat doblada al català <ref>{{citar ref | títol = | editor =esadir.cat | obra = | data = | url = http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Maniqui | llengua = català| consulta = }} </ref>
 
== Argument ==
Línia 18:
"Emmy" va ser una vegada Emahasure, una dona real de l'antic [[Egipte]]. La seva bellesa, amor i imaginació inspiren a Switcher, ajudat per ella, a anar ràpidament del dipòsit a ser el millor vestidor de vidrieres de la ciutat. Emmy i Jonathan han de lluitar contra diverses coses, incloent el fet que ella cobra vida quan és vista per Jonathan i ningú més, la qual cosa dificulta la relació.
 
No obstant això tot comença a canviar quan Illustra perd cada vegada més clients per la popularitat dels aparadors de Jonathan. Primer tracten de persuadir-ho, a través de Roxie, perquè treballi amb ells; quan això no resulta, el vicepresident i el guàrdia de seguretat decideixen que han de robar el maniquí de la botiga. Acaben robant-los tots ja que no poden identificar a Emmy. Quan Jonathan descobreix que ella no està s'ha de barallar contra guàrdies i màquines per salvar-la. Quan finalment ho aconsegueix, tots dos descobreixen que pel seu veritable amor tot és possible, incloent una vida real per a Emmy i la felicitat junts.<ref>{{citar ref | títol = Mannequin | editor =The New York Times | obra = | data = | url =http://www.nytimes.com/movie/review?res=9B0DE6DC103DF930A25751C0A961948260 | llengua = anglès| consulta = }}</ref>
 
== Repartiment ==
Línia 57:
 
== Rebuda ==
La pel·lícula va ser un èxit comercial, guanyant més de 42 milions de dòlars, però va rebre crítiques negatives en la seva estrena. En la seva ressenya, [[Roger Ebert]] va sentir que el film estava "mort" i ple de clixés, donant-li una puntuació de mitja estrella.<ref>[http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19870213/REVIEWS/702130304/1023]--Roger Ebert's review. </ref> Rita Kempley del ''[[The Washington Post|Washington Post]]'' va dir que "''Maniquí'' és una pel·lícula feta per, per a i sobre ximples"<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/movies/videos/mannequinpgkempley_a0cac0.htm]--Rita Kempley's review. </ref>
 
Encara avui és considerada com de baixa qualitat per grans crítics i té una puntuació del 22% a [[Rotten Tomatoes]].