Poblat iber de Sant Antoni: diferència entre les revisions

El '''poblat iber de Sant Antoni''' és un [[jaciment arqueològic]] pertanyent a la tribu dels Ilercavonsilercavons situat en elal cim sud de l'allargat turó de Sant Cristòfol, a un quilòmetre de la localitat de Calaceit, a la comarca del [[Matarranya]] (Franja de Ponent, [[província de Terol]]).

Va ser excavat per l'arqueòleg calaceità Juan Cabré i per [[Pere Bosch i Gimpera]] (de l'[[Institut d'Estudis Catalans|l'Institut d'Estudis Catalans]]) entre els anys [[1903]] i [[1919]], i bona part dels materials que es van recuperar es localitzen en l'actualitat en el [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)|Museu d'Arqueologia de Catalunya]], a [[Barcelona]].

El poblat es troba excavat íntegrament, i poden apreciar-se dues fases d'ocupació: una primera fase, que abasta entre els [[segle V aC|segles V]] i [[segle IV aC|IV aC]], que mostra una ocupació principalment sobre la part més elevada del turó; i una segona fase esdevé al [[segle III aC]], durant la qual es va ampliar el nucli principal vessants a baixavall, aprofitant aterrossaments per construir nous habitatges, i envoltant el conjunt amb una muralla i diverses torrasses. Aquesta etapa d'esplendor arribaria a la seva fi possiblement amb la [[Conquesta romana d'Hispània|conquesta romana]].