Revisió del 09:35, 17 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 17:34, 2 nov 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{sionisme}} [[Fitxer:PikiWiki_Israel_3560_Architecture_of_Israel.jpg\|dreta\|258px\|thumb\|Joves esmorzant en un quibuts.]] Un '''quibuts''' (en [[hebreu]]: קיבוץ), (en [[plural]]: ''quibbutsim'': קיבוצים) és una [[comunitat]] col·lectiva [[israel]]iana que pretenia combinar el [[socialisme]] i el [[sionisme]] en una forma de [[sionisme socialista\|sionisme laborista]]. Els quibuts van aparèixer en un temps en què les [[Granja\|granges]] independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment [[Socialisme utòpic\|social utòpic]] que va ser, van captar l'atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses [[Capitalisme\|capitalistes]] o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa. La paraula ''quibbuts'' vol dir grup o aplec en [[hebreu]].<ref>[http://www.kibbutzulpan.org/Eng/About.aspx?P=1 kibbutzulpan.org]</ref> Línia 13: === Antecedents: l'opressió a Rússia i els ''Biluïm'' === AAl ~~finals~~tombant del {{segle\|XIX\|s}} ~~i començaments del~~al {{~~segle\|XX~~versaleta\|sxx}} les condicions de vida per als [[jueus]] de l'[[imperi Rus]] eren cada vegada pitjors. Hi havia una política oficial de forta marginació envers els jueus, aguditzada a mesura que passaven els anys, amb màxims històrics després de la mort d'[[Alexandre II de Rússia\|Alexandre II]] el [[1881]]. Prohibicions com residir a les grans ciutats com [[Kíev]] o a poblacions de menys de 500 habitants (més tard s'amplià a 10.000 habitants), allistaments massius en l'exèrcit per lluitar a l'extrem oriental de Rússia (i sense recuperar els drets negats) a la Guerra entre [[Rússia]] i [[Japó]] espoliació dels béns de les famílies jueves, exclusió de professions i d'universitats, desterrament als extrems de l'Imperi, i un llarg etcètera. Davant d'aquesta fortíssima opressió, els sionistes van convèncer una important part dels jueus que estaven obligats a emigrar, sobretot a l'oest i als [[Estats Units d'Amèrica]], o acceptar el [[baptisme]], o continuar morint de gana sense deixar l'ortodòxia. El sionisme, nascut a l'est europeu a ~~finals~~la darreria del {{segle\|XIX}}, va difondre la idea de recuperar una terra on crear un estat ([[Israel]]) com a solució a les persecucions. Aquesta terra havia de ser [[Palestina]], o segons el seu nom històric anterior a l'ocupació romana, ''Érets Yisrael''. En temps anteriors a les persecucions, Palestina era una destinació a on els jueus anaven a morir, o a estudiar a [[Jerusalem]] i [[Hebron]]. Però a partir de la dècada de 1880, el sionisme pren un fort impuls, i gairebé uns 15.000 jueus de Rússia emigren a Palestina. Aquesta diàspora jueva, o '''primera ''[[aliyyà]]''''' (en referència a l'ascensió a la Terra promesa que havia de tenir lloc amb l'arribada del Messies, segons la [[Pentateuc\|Torà]]), pretenia establir-se a terra palestina per a crear un estat jueu, convivint amb altres pobles. Els que hi formaren part se'ls coneix amb el nom de '''''Biluïm'''''. El manifest ''Biluïm'' encoratjava a reforçar la immigració cap a ''Érets Yisrael'' per establir-hi col·lònies agrícoles i cooperatives socials. Tot i això, els jueus immigrats no eren massa destres en l'agricultura, i sovint van haver de recórrer a la caritat i a les donacions que, com les del baró [[Edmond de Rothschild]], provenien d'Europa occidental, i sovint havien de recórrer als àrabs perquè treballessin ells les terres. Algunes de les ciutats pròsperes d'aquesta etapa foren [[Rixon le-Tsiyyon]], [[Rehobot]] i [[Guederà]]. Línia 114: === Perspectiva === A ~~finals~~la fi dels ~~80 i principis dels~~anys 901980 va ~~haver-hi~~començar una davallada del moviment. Tot i així es van continuar construint quibuts, com el quibuts ''Samar'', caracteritzat per una vida basada en idees semblants a l'[[anarquisme]]. Els ''qibbutsnik'' no esperen transformar Israel, ni el món, però això no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservació del medi ambient i amb els moviments pacifistes. Això, lligat amb el suport de l'estat d'Israel per motius estratègico-militars, polítics i històrics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afermant de nou. Els ''qibbutsnik'' no esperen transformar Israel, ni el món, però això no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservació del medi ambient i amb els moviments pacifistes. Això, lligat amb el suport de l'estat d'Israel per motius estratègico-militars, polítics i històrics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afermant de nou. {\| style="margin-right: 1em; margin-bottom: 1em;" align=left border=1 cellpadding=3 cellspacing=0

Quibuts: diferència entre les revisions