Revisió del 11:11, 2 oct 2018 modifica CommonsDelinker (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.696 edits Substitució de World_1000_BCE.png per World_in_1000_BCE.png. ← Edició anterior		Revisió del 15:48, 4 nov 2018 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.432 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Caixa Prehistòria}} L''''edat del ferro''' és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el [[1820]] per [[Christian Jürgensen]] (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'[[edat del bronze]]. Actualment, el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car ~~dit terme~~ és tan sols aplicable dins l'àmbit europeu. El període de l'edat del ferro es divideix en període de la [[cultura de Hallstatt]] i període de la [[cultura de La Tène]]. L''''edat del ferro''' es caracteritza per la utilització del [[ferro]] com a metall, utilització importada d'Orient per l'emigració de tribus [[pobles indoeuropeus\|indoeuropees]] que, a partir del 1200 aC començaren a arribar a Europa occidental. Sembla que no van creuar els [[Pirineus]] abans del 900 aC. Línia 7: Aquests emigrants indoeuropeus, anomenats normalment ''[[celtes]]'' encara que el poble d'aquest nom era només un més dels que formaven part dels desplaçats, van arribar en un llarg període d'emigracions parcials de grups molt diferents entre si, encara que conservaven certs elements homogenis com una sèrie de [[llengües indoeuropees]] i uns hàbits culturals similars. [[Fitxer:World in 1000 BCE.png\|thumb\|center\|600px\|El món a l'any 1000 aC. Les zones on es practicava la metal·lúrgia del ferro són delimitades amb línies vermelles; on es produïa bronze, en rosa]] La primera aparició coneguda de societats amb nivell cultural i tecnològic corresponent a aquesta edat són datades del segle XII aC en dues localitzacions diferents: a l'[[Índia]] (cultura [[Veda]], posterior a la [[Rig-Veda]]) i a [[Europa]], durant l'[[edat fosca grega]]. En altres regions europees, l'inici de l'edat de ferro fou molt posterior: a l'Europa central no es desenvolupà fins al segle VIII aC amb la [[cultura de Hallstatt]], mentre que al nord d'Europa ho ~~féu~~feu al segle VI aC amb la [[cultura de Jastorf]]. Al continent [[Àfrica\|africà]], el primer exponent conegut de la utilització del [[ferro]] mitjançant la [[Fusió (canvi d'estat)\|fosa]] i la [[forja]] el trobem en la [[cultura Nok]], en l'actual [[Nigèria]], vers el segle XI aC.<ref name="Miller">Miller y Van Der Merwe, 1994; Stuiver y Van Der Merwe, 1968</ref> Les diferències temporals en relació amb l'inici de l'edat del ferro també es mantenen en la seva desaparició, ~~acabant~~acaba en diferents períodes segons la regió: en la zona del [[mar Mediterrani]], acabà amb l'inici de la [[Historia\|tradició històrica]] durant el [[període hel·lenístic]] i l'[[Imperi Romà\|Imperi romà]]; a l'[[Índia]], amb l'arribada del [[budisme]] i el [[jainisme]]; a la [[Xina]], amb l'inici del [[confucianisme]]; i ~~en el~~al [[Europa\|nord d'Europa]], es mantingué fins a l'a[[Alta edat mitjana\|lta edat mitjana]]. L'edat del ferro es correspon, aproximadament, amb el moment en què la producció d'eines de ferro era la manera més sofisticada de [[metal·lúrgia]]. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i l'abundància de fonts del mineral de [[ferro]], el convertiren en un material molt més desitjable i barat d'obtenir que el [[bronze]], fet que contribuí de manera decisiva a fer del ferro el metall més emprat. Línia 21: Tenint en compte l'intercanvi comercial, es troben dues grans vies de difusió del ferro a Europa: * Continental: centre de difusió a [[Anatòlia]], [[Síria]] i [[Xipre]]. El ferro es difon, a través dels [[Balcans]] i el [[Caucas]], ~~arribant~~arriba fins a les Illes Britàniques en el segle VII aC. • Mediterrània: les colonitzacions fenícia i grega n'actuen com a difusores. Aquesta difusió afecta especialment els territoris oberts del [[Mediterrani]], on s'implanta l'ús del ferro més ràpidament en els territoris del nord: a [[Calabria\|Calàbria]] ([[Itàlia]]), el ferro arriba a l'entorn del segle X aC i ~~arriba~~ poc després a la [[península Ibèrica]]. Així mateix, la influència etrusca pogué obrir una ruta, pels [[Alps]], amb el nord, però es dubta d'aquesta influència per l'escàs interès dels [[etrusc]]s pel metall. === Teories al voltant de l'acceptació del ferro === Línia 31: ==== Autoctonisme ==== Aquest conjunt de teories estan ~~bastant~~prou desacreditades (i fins i tot són titllades de racistes). Els "autoctonistes" defensen la importància del factor receptor. Els nous elements són adoptats, tan sols, on possibiliten una transformació convenient de la [[societat]], en especial a les [[elit]]s. Així, en zones d'Europa, el ferro no s'aplica a instruments de producció agrícola, malgrat la gran importància d'aquests elements en la societat. Gran part del ferro s'utilitzà per a ornaments. Quant a l'armament, les armes de ferro són difícils de trobar, i són trobades en dipòsits funeraris, aquestes armes dupliquen l'estil ja emprat en les del bronze, la qual cosa indica que són elaboracions locals. Segons estudis de [[Mohee]], el 67% dels objectes de ferro d'aquesta època són ferros "dolços", armes amb poc de carboni~~...~~, ~~Fet~~fet que les fa poc eficaces i pràctiques. ==== La valoració del bronze ==== Línia 38: == L'edat del ferro == [[Fitxer:Denmark-reconstructed iron age house.jpg\|thumb\|250px\|Casa danesa de l'edat de ferro, reconstruïda ([[Jernalderlandsbyen]], [[Odense]])]] Vers el [[edat del bronze\|bronze mitjà]], començaren a aparèixer a [[Anatòlia]], [[Mesopotàmia]], al [[Índia\|subcontinent Indi]], a les costes del [[mar Mediterrani]] i a [[Antic Egipte\|Egipte]], quantitats, cada cop més grans, d'objectes de ferro de [[Fusió (canvi d'estat)\|fosa]], el qual es distingeix del [[Meteorit\|ferro meteòric]] per la manca de [[níquel]]. En diferents indrets, l'ús d'aquests objectes de ferro sembla centrar-se en l'ús cerimonial, i és el ferro un metall car (molt més que l'[[or\|l'or]]). Diferents investigadors sostenen que el ferro es fabricava, en alguns indrets, com a subproducte del procés d'obtenció del coure i que el ferro no es podria obtenir amb la metal·lúrgia de l'època. No obstant això, a [[Anatòlia]], el ferro es produïa de manera sistemàtica a partir d'una font de ferro meteòric, propera a les vetes d'altres metalls explotades durant l'edat del bronze. D'aquí sorgiren l'ús i la producció més antiga d'objectes de ferro. Investigacions [[arqueologia\|arqueològiques]] ena la vall del [[Ganges]] ([[Índia]]) descobriren un primer ús i treball del ferro datat vers el 1800 aC. Pels volts del 1200 aC, el ferro ja era profusament emprat en l'[[Orient Mitjà]], però aquest no reemplaça, encara, l'ús dominant del [[bronze]]. Línia 48: A l'[[Àfrica]] occidental, la producció de ferro s'inicià, pràcticament, a la mateixa època. Sembla clar que ambdues invencions (l'africana i la d'Anatòlia) foren simultànies i independents.<ref>Stanley J. Alpern, ''History in Africa'', volum 2</ref> Els llocs amb presència del mineral de ferro desenvoluparen una preeminència d'aquest vers l'últim mil·lenni aC, que es mantindria en el futur. La tecnologia militar dissenyada per a aprofitar el ferro s'originà a [[Assíria]], que, de fet, semblava considerar la ciutat de [[Troia]] com un centre comercial. A les ~~runes~~ruïnes de [[Troia]], l'any [[1902]], es trobà un cap de ~~massa~~maça de ferro; possiblement és d'origen assiri i és datat vers el 1200 aC. El comerç de ferro entre [[Assíria]] i [[Troia]] es trobava, en aquelles dates, ben establert, amb l'intercanvi de materials entre totes dues. Tot i això, el secret de la indústria del ferro era recelosament guardat pels assiris. == Pròxim Orient == Actualment, es considera que l'edat del ferro a l'antic [[Orient Pròxim\|Pròxim Orient]] s'inicià amb el descobriment de les tècniques de fosa i forja del ferro a [[Anatòlia]] o elal [[Caucas]] a finals del segle XIII aC.<ref>Jane. C. Waldbaum (1978), "From Bronze to Iron. Vol. Studies in Mediterranean Archaeology" (LIV. Paul Astroms Forlag, Goteburg.)</ref> Des d'aquests llocs, s'estengué amb rapidesa a tot l'Orient Mitjà. A principis del primer mil·lenni aC, les armes de ferro anaren substituint les de bronze. Es considera que la utilització d'armes de ferro per part dels [[hittites]] fou un dels factors més importants que propiciaren l'auge del seu imperi. Paral·lelament, la tecnologia del ferro es propagà per [[Àsia]] i [[Europa]],<ref>John Collis (1989), "The European Iron Age". (Reimpreso por B. T. Batsford, Londres.)</ref> on es desenvolupà per primer cop prop de l'[[Egeu]]. Se sol associar els [[Pobles de la mar]] i els [[filisteus]] amb la introducció de la tecnologia de ferro a [[Àsia]], mentre que s'associa als [[Doris (grup humà)\|doris]] el fet d'haver-la introduït a l'[[antiga Grècia\|l'antiga Grècia]]. En el període que comprèn els segles XII aC fins al VIII, les regions més riques en restes arqueològiques ~~del~~de ferro són les de [[Síria]] i [[Palestina]]. El bronze era molt més abundant entre els segles XII aC i X aC, i autors com Snodgrass<ref>A.M. Snodgrass (1967), "Arms and Armour of the Greeks". (Thames & Hudson, Londres)</ref><ref>A.M. Snodgrass (1971), "The Dark Age of Greece" (Edinburgh University Press, Edinburgo).</ref> suggereixen que, a causa de la manca d'[[estany (element)\|estany]] com a resultat de [[edat del bronze#Col·lapse\|talls en el comerç]] ~~en el~~al [[Mar Mediterrani\|Mediterrani]], les civilitzacions de l'època hagueren de cercar una alternativa al bronze. Aquest punt sembla estar confirmat pel fet que, durant un temps, els objectes de bronze foren reciclats de manera extensiva, refonent-se tot tipus d'objectes per tal de produir armes, just abans de la introducció del ferro. També val la pena remarcar que l'[[Assíria\|Imperi assiri]] tenia contactes comercials amb aquesta àrea, en la qual s'estava desenvolupant la nova tecnologia del ferro. == Subcontinent Indi == Excavacions arqueològiques a l'Índia com les de Malhar, Dadupur, Raja Nala Ka Tila i Lahuradewa, en l'actual [[Uttar Pradesh]], aporten objectes de ferro datats entre el 1800 aC i el 1200 aC.<ref name=Tewari>[http://antiquity.ac.uk/projgall/tewari/tewari.pdf Els orígens del treball del ferro a l'Índia: Noves evidencies de la planura central del Ganga i les Vindhyas Orientals, per Rakesh Tewari (Director, U.P. State Archaeological Department)] (en anglès)</ref> Alguns acadèmics creuen que, a principis del segle XIII aC, ja es practicava la fosa a gran escala del ferro ~~en el~~al territori de l'Índia, fet que implicaria que aquesta tecnologia era coneguda de força temps ençà.<ref name=Tewari/> A inicis del primer mil·lenni aC, l'[[Índia]] visqué grans avenços en la metal·lúrgia del ferro, en aquest període, i principalment a causa del fet que s'establiren assentaments pacífics, sse n'adquirí una gran destresa ~~d'aquesta~~. A la zona oriental de l'[[Índia]], s'han descobert les restes d'un gran centre de treball del ferro, datat d'aquesta època.<ref name="UCP">''Early Antiquity'' por I. M. Drakonoff., [[1991]]. University of Chicago Press. {{ISBN\|0-226-14465-8}}. pg 372</ref> Al sud de l'Índia (l'actual [[Mysore]], ([[Karnataka]])), s'han trobat restes d'objectes de ferro de dates tan primerenques com el segle XI aC, i fins i tot alguna del segle XII aC; aquestes troballes s'han estimat massa primerenques per a tenir alguna relació amb les trobades al nord-est del país.<ref name=UCP/> Així mateix, a l'[[Upanixad]] s'han trobat també restes de teixit, ceràmica i metal·lúrgia.<ref>''Upanisads'', Patrick Olivelle. [[1998]]. Oxford University Press. {{ISBN\|0-19-283576-9}}. pg xxix</ref> En el període corresponent a l'[[Imperi Maurya\|Imperi maurya]], l'Índia tornà a viure un gran avanç tecnològic, del qual en fou gran responsable la metal·lúrgia.<ref>''The New Cambridge History of India'', J. F. Richards, Gordon Johnson, Christopher Alan Bayly. [[2005]]. Cambridge University Press. {{ISBN\|0-521-36424-8}}. pg 64</ref> A l'Índia, es produïa [[acer]] de gran qualitat en una data tan primerenca com és el [[segle III]], tot i que se sospita que el coneixement d'aquesta tecnologia ja existia vers el segle IV aC; s'emprava el sistema de l'acer al gresol (nom donat a Europa posteriorment). Mitjançant aquest sistema, es mesclava dins d'un gresol (recipient recobert interiorment de material refractari, grafit, etc., emprat per a fondre) ferro de gran puresa, [[carbó]] i [[vidre]], col·locant el gresol a escalfar fins que el ferro es fonia i absorbia el carbó.<ref>Juleff, 1996</ref>

Edat del ferro: diferència entre les revisions