Occident: diferència entre les revisions

Per tant, i en principi, la [[cultura europea]] abastaria, almenys, [[Europa occidental]], [[Amèrica del Nord]] (incloent-hi només els [[Estats Units]] i [[Canadà]]), [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]]. Si es pretén ampliar aquesta nòmina de països ja s'entra, inevitablement, en un terreny polèmic. Les possibles ampliacions del concepte d''''Occident''' poden incloure algun d'aquests països, o diverses combinacions d'aquests països:

 

* '''[[Europa oriental]]''': a causa del fet que ara s'estan integrant a la [[Unió Europea]], o bé són objecte de la [[Política Europea de Veinatge]], aquests països solen incloure's a la definició d'Occident, i d'alguna manera comparteixen una identitat comuna amb els europeus occidentals. Aquesta opinió va guanyant suport, en especial des de la desintegració de la [[Unió Soviètica]] i de tot el [[Bloc comunista]] i l'actual procés de construcció europea, conseqüència directa d'aquesta desintegració. Altres, en canvi, com el politòleg [[Estats Units|estatunidenc]] [[Samuel P. Huntington]], consideren que la influència de l'[[Església Ortodoxa]] en aquesta part d'Europa (que ens remunta a l'origen de la separació entre Orient i Occident) fa que hi hagi diferències notables entre uns europeus i altres.<ref>Samuel P. Huntington, ''The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order'', 1996.</ref> També s'argumenta que l'Europa oriental (els [[Balcans]], la [[Rússia europea]] i el [[Caucas]]) no ha experimentat ni el [[Renaixement]], ni la [[Revolució Industrial]] de la mateixa manera que ho va fer l'Europa occidental. També s'hi afegeix que l'Europa oriental no ha rebut la influència del [[catolicisme]] ni de la [[Reforma protestant]], sinó de l'[[Ortodòxia oriental]] o de l'[[Islam]] (en aquest cas, la part més a l'oest de l'antic Bloc comunista, és a dir, l'Europa central, sí que tindria tradicions occidentals, malgrat tot). Des d'un altre punt de vista, a més, és cert que aquesta part del continent no ha assolit els nivells econòmic i de benestar que es consideren normals a Occident.