Ilíada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
mCap resum de modificació
Línia 28:
}}
 
La '''''Ilíada''''' és un [[poema èpic]] [[Grec antic|grec]] atribuït a [[Homer]] ([[{{segle |VIII aC]]|-|s}}) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels [[rapsode]]s. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la [[Guerra de Troia]], concretament 51 dies del setge a la ciutat de [[Troia]] (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per [[Agamèmnon]] a la recerca d'[[Hèlena de Troia|Hèlena]], la muller del seu germà [[Menelau]] raptada per [[Paris de Troia|Paris]], fill de [[Príam]], el rei de Troia.
 
Tant la ''Ilíada'' com ''[[l'Odissea]]'' foren considerades pels grecs de l'època clàssica, i per generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'[[Antiga Grècia]], essent emprades com a fonaments de la [[pedagogia]] grega. Ambdues obres formen part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat [[Cicle èpic]]; no obstant, de la resta de poemes tan sols s'han conservat diversos fragments.
Línia 35:
{{AP|Qüestió homèrica}}
 
La data de composició de l'obra és controvertida: l'opinió majoritària la situa en la segona meitat del [[{{segle |VIII aC]]|-|s}}; això no obstant, alguns estudiosos la situen en dates més tardanes, en el {{segle |VI aC|-|s}}, i d'altres defensen que algunes de les parts del poema han d'ésser molt anteriors, com el catàleg de naus del cant II.
 
Per altra banda, gran part dels estudiosos opinen que el cant X, anomenat ''Dolonia'', és una interpolació tardana, ja que aquest cant no sembla tenir connexió amb la resta del poema i els fets que s'hi narren no es troben referenciats en la resta de cants. Tanmateix, alguns estudiosos sostenen l'autenticitat del cant.
Línia 91:
* '''XXIV. El rescat del cadàver d'Hèctor i funerals en honor seu''': Príam, amb l'ajut d'[[Hermes]], és conduït a Aquil·les. Suplica recuperar el cos d'Hèctor, Aquil·les l'hi concedeix i se celebra el funeral per Hèctor.
== Manuscrits ==
Es conserven uns manuscrits de la ''Ilíada'' del {{segle|II|-|s}}, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior a l'any [[520 aC]]., que s'utilitzava a [[Atenes]] per recitar-lo en les festes en honor a [[Atena]]. Posteriorment la seva còpia es va generalitzar, sobretot a [[Europa]] (a partir del [[{{segle |XIII]]}}) i a [[Bizanci]] del [[{{segle |IX]]}} al [[segle XV{{versaleta|XV]]xv}})
 
== Traduccions al català ==
Línia 111:
== Historicitat de la ''Ilíada'' ==
{{AP|Historicitat de la Ilíada}}
Tot i que es considera que [[Homer]] hauria viscut segles més tard de la [[Guerra de Troia]], durant l'antiguitat es considerava que la ''Ilíada'' narrava fets històrics. No obstant a finalsl'acabament de dital'antiguitat Antiguitatja començacomençava a predominar l'opinió que els fets relatats són pura ficció. La ''Ilíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot emprat la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.
<ref>{{Ref-llibre|títol = Introducción a la Ilíada|cognom = Crespo|nom = E.| editorial = Gredos|lloc = Madrid|any = 2006|pàgines =|isbn = 84-473-4624-2|llengua = castellà}}</ref>
 
La ''Ilíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot emprat la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.
<ref>{{Ref-llibre|títol = Introducción a la Ilíada|cognom = Crespo|nom = E.| editorial = Gredos|lloc = Madrid|any = 2006|pàgines =|isbn = 84-473-4624-2}}</ref>
 
=== La ''Ilíada'' com essencialment històrica ===
Linha 139 ⟶ 137:
A l'obra hi ha multitud de temes, com en qualsevol poema èpic extens, ja que està compost per diferents escenes, cadascuna d'elles amb el seu significat propi. Destaquen, però, algunes constants.
 
La primera és la qüestió de l'[[honor]] dels herois, lligat a les ''aristeia'' o combats singulars, a les seves decisions en batalla, el seu comportament després de la lluita i sobretot a la victòria o derrota del seu bàndol. És un tema recurrent en les narracions bèl·liques i estarà present a la literatura llatina, medieval i les epopeies de conquesta dels segles XVI{{versaleta|xvi}} i XVII{{versaleta|xvii}}. la '''Ilíada''' centera la seva temàtica en els herois: volen reivindicar el reconeixement públic del seu honor. De fet, aquest és un tret predominant en la cultura grega, la qual gira al voltant de conceptes com la competitivitat, l’excel·lència física i moral, el triomf, l’estimació, el reconeixement i la lloança pública de la victòria. Es pot afirmar que si existeix un concepte que defineix la societat grega per sobre d’uns altres és el de l’''agon'', la competició. «L'ideal que s’estén a tots els ordres de la vida, és “ser el millor i distingir-se dels altres”. La recompensa no és tan sols el botí o el premi, sinó l’aristeia, l’excel·lència física i intel·lectual, i la glòria, el reconeixement públic, la fama que concedeix la immortalitat».<ref>{{ref-llibre|autor=Tarrats Bou, F.; Sada Castillo, P.; Ramón Sariñena, E. (Coords.)''|títol=Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània Antiga. Guia de l’exposició'',|lloc= Tarragona, |editorial=Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,|data = 2006, pàg.|pàgina =8.}}</ref>
 
De fet, aquest reconeixement públic de l’honor que representa el botí és la gènesi que donarà lloc al tràgic desenllaç que narra la Ilíada: Aquil·les i Agamèmnon s’enfronten per la pèrdua dels seus símbols d’honor, Briseida i Criseida, les quals són part del botí. Per a Aquil·les resulta insofrible que Briseida quedi en poder d’Agamèmnon i aquest fet provoca el seu enuig: