Ilíada: diferència entre les revisions

La '''''Ilíada''''' és un [[poema èpic]] [[Grec antic|grec]] atribuït a [[Homer]] ([[{{segle |VIII aC]]|-|s}}) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels [[rapsode]]s. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la [[Guerra de Troia]], concretament 51 dies del setge a la ciutat de [[Troia]] (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per [[Agamèmnon]] a la recerca d'[[Hèlena de Troia|Hèlena]], la muller del seu germà [[Menelau]] raptada per [[Paris de Troia|Paris]], fill de [[Príam]], el rei de Troia.

La data de composició de l'obra és controvertida: l'opinió majoritària la situa en la segona meitat del [[{{segle |VIII aC]]|-|s}}; això no obstant, alguns estudiosos la situen en dates més tardanes, en el {{segle |VI aC|-|s}}, i d'altres defensen que algunes de les parts del poema han d'ésser molt anteriors, com el catàleg de naus del cant II.

Es conserven uns manuscrits de la ''Ilíada'' del {{segle|II|-|s}}, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior a l'any [[520 aC]]., que s'utilitzava a [[Atenes]] per recitar-lo en les festes en honor a [[Atena]]. Posteriorment la seva còpia es va generalitzar, sobretot a [[Europa]] (a partir del [[{{segle |XIII]]}}) i a [[Bizanci]] del [[{{segle |IX]]}} al [[segle XV{{versaleta|XV]]xv}})

Tot i que es considera que [[Homer]] hauria viscut segles més tard de la [[Guerra de Troia]], durant l'antiguitat es considerava que la ''Ilíada'' narrava fets històrics. No obstant a finalsl'acabament de dital'antiguitat Antiguitatja començacomençava a predominar l'opinió que els fets relatats són pura ficció. La ''Ilíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot emprat la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.

La primera és la qüestió de l'[[honor]] dels herois, lligat a les ''aristeia'' o combats singulars, a les seves decisions en batalla, el seu comportament després de la lluita i sobretot a la victòria o derrota del seu bàndol. És un tema recurrent en les narracions bèl·liques i estarà present a la literatura llatina, medieval i les epopeies de conquesta dels segles XVI{{versaleta|xvi}} i XVII{{versaleta|xvii}}. la '''Ilíada''' centera la seva temàtica en els herois: volen reivindicar el reconeixement públic del seu honor. De fet, aquest és un tret predominant en la cultura grega, la qual gira al voltant de conceptes com la competitivitat, l’excel·lència física i moral, el triomf, l’estimació, el reconeixement i la lloança pública de la victòria. Es pot afirmar que si existeix un concepte que defineix la societat grega per sobre d’uns altres és el de l’''agon'', la competició. «L'ideal que s’estén a tots els ordres de la vida, és “ser el millor i distingir-se dels altres”. La recompensa no és tan sols el botí o el premi, sinó l’aristeia, l’excel·lència física i intel·lectual, i la glòria, el reconeixement públic, la fama que concedeix la immortalitat».<ref>{{ref-llibre|autor=Tarrats Bou, F.; Sada Castillo, P.; Ramón Sariñena, E. (Coords.)''|títol=Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània Antiga. Guia de l’exposició'',|lloc= Tarragona, |editorial=Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,|data = 2006, pàg.|pàgina =8.}}</ref>