L''''Imperatiu categòric''' és un principi ètic formulat per [[Immanuel Kant]] a la [[Crítica de la raó pràctica]] que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta.
L''''Imperatiu categòric''' és un principi ètic formulat per [[Immanuel Kant]] a la [[Crítica de la raó pràctica]] que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. És un dels principis fonamentals de la [[Filosofia]] kantiana. La voluntat es dóna a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: els imperatius hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig (Kant els rebutja), i els imperatius categòrics (el deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem la màxima kantiana definida com a imperatiu categòric: '''obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal.''' El que Kant pretén és trobar un referent [[moral]] racional que permeti de crear una [[ètica]] universal, seguint el principi següent'': actua com creus que hauria de fer-ho tothom'', que seria una formulació més senzilla de l'imperatiu categòric de Kant. Aquesta afirmació no es refereix a imitar a la massa social i tindre-ho com a referent dels actes de cada individu, sinó que es refereix a idealitzar-la de manera universal jerarquitzant la idea del bé.
