L''''egocentrisme''' (del [[llatí]] ''ego'', "'jo"', i "'centre"') és una actitud psicològica en la qual l'individu es considera el centre de l'[[univers]] i dónadona valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens. En una accepció més àmplia, és egocèntric aquell quique considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que elels dels altres.
Aquest concepte va ser utilitzat pel [[psicòleg]] [[Suïssa|suís]] [[Jean Piaget]] per senyalarassenyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el mateixpropi punt de vista d'aquelldel dels d'altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat aen la dualitat pregunta/-resposta, sobre la crítica, sobre la pregària, l'amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament tres quartes parts del llenguatge infantil durant el període d'edat comprescomprès entre els tres i els sis anys,; acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics onen què les criatures realitzen monòlegs o imitaimiten les frases realitzades per ellelles mateixmateixes o altres.
Un altre aspecte de l'egocentrisme, el tenim aen l'elevada freqüència de la paraula "jo" aen l'intern delel llenguatge infantil, que es descobreix més a l'interior deen les converses entre les criatures que no aen les conversacions entre els infants i els adults.
El llenguatge egocèntric es pot trobar també en fase adulta, quan un ha d'afrontar una situació particularment difícil, o completament inesperada, o en una circumstància euforitzant.
