Ratolí de bosc: diferència entre les revisions

El '''ratolí de bosc''' o '''ratolí de rostoll''' o '''rat campestre''' a Catalunya del Nord (''Apodemus sylvaticus'') és un dels [[mamífers]] no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del baix grau d'especialització tròfica), es troba aen la majoria dels [[biòtop]]s presents a [[Catalunya]].

Comptant el [[cap (anatomia)|cap]] i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El [[pes]] pot oscil·lar entre 14 i 28 g. La [[cua (anatomia)|cua]] és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. MesuraFa fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. [[Ull]]s grossos, [[negre]]s i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventre clar, d'un [[blanc]] trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal. Les [[femelles]] solen ésserser sensiblement més voluminoses que els [[mascle (biologia)|mascles]]. Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del [[ratolí lleonat]] (''[[Apodemus flavicolis]]''), amb collar. Relativament semblant al [[ratolí casolà]] (''[[Mus musculus]]''), se'n diferencia per la longitud i coloració de la [[cua (anatomia)|cua]], la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de ''[[Mus spretus]]'' presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre [[micromamífer]].

És un dels [[mamífers]] de més amplaàmplia valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el [[biòtop]], depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. El seu règim és [[omnívor]], bé que consumeix moltes [[llavor]]s i [[fruit]]s boscans. Sociable i [[gregari]], és actiu principalment a la [[nit]].

S'ajuda molt de les [[pota|potes]] per a menjar. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les [[xarxa tròfica|xarxes tròfiques]]. És un [[micromamífer]] molt depredat tant per [[dieta carnívora|carnívors]] com per [[rapinyaire]]s, especialment els [[estrigiforme]]s o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics [[rosegadors]].

Fa el [[Niuniu]] [[esfera|esfèric]] bastit amb [[herba|herbes]] seques. De dues, com a màxim tres ventrades anyals, de dues a nou cries cadascuna. El període de [[gestació]] és de vint-i-cinc dies.

* Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: ''Vertebrats de la Catalunya central''. Plana 241. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. {{ISBN|84-88545-01-0}}.

* {{IUCN2006|assessors=Schlitter & Van der Straeten|year=2004|id=1904|títol=Ratolí de bosc|consulta=[[19 de febrer]] del 2008}} {{en}}