El Serrallo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 18:
|opció1 =
}}
'''El Serrallo''' és el [[barri]] marítim de la ciutat de [[Tarragona]], té els seus inicis a mitjan [[segle XIX]], moment en què per a la construcció de la línia de [[ferrocarril]] Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del [[port de Tarragona]] calgué expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on habitaven els pescadors, que foren desplaçats a la platja de Llatzaret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar-ne el trasllat quan això convingués a les autoritats militars.<ref>{{Ref-llibre|cognom = López Bonillo|nom = Diego|títol = El port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 1986|editorial = La Caixa|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> Aquest es considera l'inici del barri. També a partir d'aleshores és quan es començaria a conèixer el barri com "el Serrallo", nom que prové de la Guerra d'Àfrica 1859-1860.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Garcia Llopis|nom = Vicent M.|títol = El Serrallo. Origen del nom del barri de pescadors de Tarragona|url =|edició =|llengua = català|data = 2018|editorial = Silva|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> No obstant això, Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera documentada des del [[segle XIII]]; les botigues de mar, barraques de fusta, es documenten des del [[segle XIV]], escampades per la [[platja del Miracle]] i més endavant per la zona de la desembocadura del [[Francolí]]. Durant el [[segle XVIII]] la gent de la mar vivia a l'interior de la ciutat, especialment a la [[Part Alta]]; l'any 1736 hi havia 6 mariners i 27 pescadors amb casa pròpia; no eren tots, els més pobres seguien habitant a la platja que hi havia davant del carrer del mar.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Escoda Múrria|nom = Coia|títol = El Port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 2006|editorial = Lunwerg|lloc = Barcelona|pàgines = 143-144|isbn = }}</ref>
A començament de segle, l'any 1803, es creà una junta amb l'objectiu de traçar la planificació de la zona marítima; poc després, l'any 1806, es documenta la planificació del barri a càrrec de l'enginyer Antoni López Sopella.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Gómez Cruz|nom = Carme|títol = La ciutat de Tarragona a l'època de Primo de Rivera|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = CEHSGO|lloc = Tarragona|pàgines = 51|isbn = }}</ref> No fou però fins a l'any 1868 que s'autoritzaren ja les construccions definitives; a poc a poc s'anà guanyant terreny al mar, augmentà la construcció d'habitatges i s'hi féu un moll pesquer. L'arquitectura de les cases és senzilla, i el barri té un aire d'arquitectura marinera que el fa singular enfront d'altres barris tarragonins; els carrers també són estrets i amb poca ventilació.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ortueta|nom = Elena de|títol = Tarragona, el camino hacia la modernidad: urbanismo y arquitectura|url = |edició = |llengua = |data = 2006|editorial = Lundwerg|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> En poc temps, l'any 1880, es construí l'[[Església de Sant Pere Apòstol de Tarragona|església de Sant Pere]] damunt del [[fortí del Francolí]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Muntanya i Martí|nom = Teresa|títol = Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent: onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinàries|url = |edició = |llengua = català|data = 2007|editorial = |lloc = Tarragona|pàgines = 251-252|isbn = }}</ref> Un dels principals promotors del barri va ser [[Anicet Espinach i Martorell|Anicet Espinach]], financer i banquer d'origen barceloní. Les barques de pescadors, tot i les millores urbanístiques que s'anaren fent al barri, continuaven avarant-se a la platja que hi havia al final del moll de costa, al costat de l'església de Sant Pere, i també al dic transversal. Les inundacions però provocaren destrosses materials i humanes, i la solució era la construcció d'un moll de pescadors que es plantejà durant la II República però no es va poder realitzar fins a l'any 1942.<ref name=":0" /> Del 1946 data l'edifici de la llotja i de les primeres escoles.
| |||