Vall Ferrera: diferència entre les revisions

La '''Vallvall Ferrera''' (també escrit antigament '''Vallferrera''' o fins i tot '''Vallfarrera''') és una [[vall]] que constitueix una de les unitats que formen la subcomarca de les [[Valls de Tírvia]]. Comprèn el terme municipal d'[[Alins]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]] ([[Catalunya]]).

Es coneix des d'antic l'explotació del [[ferro]], en aquesta vall. Des de l'[[alta edat mitjana]] està documentada l'existència de [[forja|fargues]] a la vall, que en les millors èpoques arribaren a ser tres a [[Alins]] i d'altres a [[Ainet de Besan]] i a [[Àreu]]. Totes cessaren les activitats i foren abandonades a les darreries del [[segle XIX]], però hi ha notícies del [[1874]] segons les quals les cinc fargues que hi havia en aquell moment produïen 360 tones de ferro cada any. L'extracció del mineral, l'elaboració del ferro i l'obtenció del [[carbó]] necessari proporcionava feina a unes 600 persones i es dedicaven unes 700 cavalleries per al transport del metall cap a la resta de Catalunya i l'[[Aragó]].

Hi ha afloraments superficials de mineral de ferro en diversos llocs de la vall (com [[Buiro (Ainet de Besan)|Buiro]], [[Virós]], etc.) i diverses fonts ferruginoses. El nom de ''Vallvall Ferrera'' està documentat ja des del [[segle XI]].<ref>Pladevall 1984.</ref>

Vertebren la vall la conca principal de la [[Noguera de Vallferrera]] i i la seva subsidiària, la [[Noguera de Tor (Vall Ferrera)|Noguera de Tor]]. Tot el conjunt és afluent de la [[Noguera de Cardós]] just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins de la vall de la qual pren el nom. La Vallvall Ferrera deixa la Vallvall d'[[Andorra]] a l'est. És una vall d'elevada extensió, de pes en la història medieval del país, d'un gran valor paisatgístic i atractiu turístic. Té una ampla capçalera que acull moltes rutes excursionistes, atès que l'envolten [[Cim_(cartografia)|cims]] com la [[Pica d'Estats]], el [[Picpic de Sotllo]] i el [[Monteixo]], per citar aquells més concorreguts. Inclou la vila d'[[Alins]], capital històrica de la vall i encara avui dia cap de municipi, i dels pobles d'[[Àreu|d'Àreu]], amb el seu veïnat de [[la Força d'Àreu]] més al nord, [[Norís]], [[Tor (Alins)|Tor]], [[Ainet de Besan]], [[Besan]] i [[Araós]], seguint-los en ordre descendent segons el curs del riu, a més dels despoblats, de [[Buiro (Ainet de Besan)|Buiro]] i [[Virós]].

En l'aspecte geològic hi dominen els [[esquist|esquists]]os amb alguns afloraments de [[roca calcària|calcària]]. La vall presenta un rang d'altitud considerable des dels 820 metres del fons de la vall fins als 31313.131 m de la Pica, per la qual cosa hi ha diversos estatges de vegetació dominats per [[pineda (bosc) |pinedes]] de [[pi roig]] en l'[[estatge montà|estatge muntà]], pinedes de [[pi negre]] en l'[[estatge subalpí]] i [[prat]]s en l'[[estatge alpí]].<ref>Farreny 2012.</ref>

== El romànic a la Vallvall Ferrera ==

La Vallvall Ferrera, com les veïnes [[Vallvall d'Àneu]] i [[Vallvall de Boí]], conserva un nombre molt notable d'elements medievals, pertanyents a l'[[art romànic]]. HiN'hi destaquen els següents:

* [http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A360966&mp_y=n%3A4713696&mp_zoom=n%3A5&mp_visibility_Topogr%26agrave%3Bfic=b%3A1&mp_opacity_Topogr%26agrave%3Bfic=n%3A1&mp_visibility_Ortofoto=b%3A0&mp_opacity_Ortofoto=n%3A1&mp_visibility_nodisp=b%3A0&mp_opacity_nodisp=n%3A1&mp_visibility_WMSP1000=b%3A0&mp_opacity_WMSP1000=n%3A1&mp_visibility_WMSP1000POLYG=b%3A0&mp_opacity_WMSP1000POLYG=n%3A0.8&mp_visibility_senyalsgeo=b%3A0&mp_opacity_senyalsgeo=n%3A0.8&mp_visibility_datavol=b%3A0&mp_opacity_datavol=n%3A0.8&mp_visibility_geol=b%3A0&mp_opacity_geol=n%3A1&mp_visibility_topoorto=b%3A0&mp_opacity_topoorto=n%3A1&mp_visibility_Tall50=b%3A0&mp_opacity_Tall50=n%3A0.8&mp_visibility_Tall25=b%3A0&mp_opacity_Tall25=n%3A0.8&mp_visibility_Tall10=b%3A0&mp_opacity_Tall10=n%3A0.8&mp_visibility_Tall5=b%3A0&mp_opacity_Tall5=n%3A0.8&mp_visibility_overlay_trans_topo=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_topo=n%3A0&mp_visibility_overlay_trans_topo1m=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_topo1m=n%3A1&mp_visibility_overlay_trans_orto=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_orto=n%3A0&mp_visibility_overlay_trans_orto_hist=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_orto_hist=n%3A1&mp_visibility_Cims=b%3A0&mp_opacity_Cims=n%3A0.8&mp_visibility_vector=b%3A1&mp_opacity_vector=n%3A1&mp_visibility_WMS=b%3A0&mp_opacity_WMS=n%3A0.8&mp_visibility_WMS2=b%3A0&mp_opacity_WMS2=n%3A0.8&mp_visibility_WMSCOM=b%3A0&mp_opacity_WMSCOM=n%3A0.8&mp_visibility_WMSCOM2=b%3A0&mp_opacity_WMSCOM2=n%3A0.8&mp_visibility_ambit_impressio=b%3A0&mp_opacity_ambit_impressio=n%3A1&mp_visibility_marca=b%3A1&mp_opacity_marca=n%3A1&lang=cat La '''Vallvall Ferrera''' en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya].