|
''subprime'' destinat a evitar, en la mesura del possible, l'embargament de més habitatges.<ref name="Caixa convulsió"/> L'any 2008 es va iniciar sense un horitzó clar de solució de la crisi. Però la realitat va superar els pronòstics més pessimistes. Entre el 14 i el [[16 de març]] de [[2008]], la [[Reserva Federal]] feia un pas insòlit en impulsar (amb la garantia pública) un pla de rescat per al cinquè banc d'inversions del país, [[Bear Stearns]], que, finalment, va ser adquirit per [[JP Morgan Chase]]. L'operació tingué el suport de l'administració Bush i la Reserva Federal dels Estats Units, per evitar que la fallida del banc generés una crisi de confiança i la propagació al sistema financer internacional.<ref>{{ref-web |url= http://www.3cat24.cat/noticia/264174/economia/El-banc-nord-america-JP-Morgan-compra-el-seu-rival-Bear-Stearns-per-evitar-ne-la-fallida|títol= El banc nord-americà JP Morgan compra el seu rival Bear Stearns per evitar-ne la fallida| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=17 de març de 2008 |obra= | editor=3cat24.cat}}</ref>
Hello dicks with salsa picante
=== La pitjor crisi financera nord-americana ===
Tot i que en un primer moment semblava que la decidida acció de la Fed havien aconseguit que la crisi toqués fons, el mes de setembre següent va ser, probablement, el pitjor de la història financera nord-americana.<ref name="Caixa convulsió"/> Atès el progressiu agreujament dels problemes de descapitalització, caiguda del valor de les accions i elevada desconfiança dels mercats, el [[5 de setembre]] de 2008, el govern federal dels Estats Units va decidir intervenir les agències hipotecàries [[Fannie Mae]] i [[Freddie Mac]], les quals garantien gairebé la meitat del total del mercat hipotecari nord-americà, que era d'uns 12 bilions de dòlars. El govern va assumir la gestió de manera temporal i els directius en van ser apartats. S'hi injectaren uns 200.000 milions de dòlars per evitar-ne la fallida, de manera que seria la major operació de rescat de la història del país. Les accions de les dues companyies han caigut més del 90% en l'últim any i en els últims mesos inversors estrangers havien venut les seves participacions.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia//40259/pla/milions.html|títol= Pla de 200.000 milions| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=7 de setembre de 2008 |obra= | editor=avui.cat}}</ref>
Però el xou només havia fet que començar. El [[15 de setembre]] de 2008, el [[Bank of America]] comprà el banc d'inversions [[Merrill Lynch]] i el quart banc d'inversions nord-americà, [[Lehman Brothers]], feia fallida.<ref name="Caixa convulsió"/> Dos dies després, es coneixia la nacionalització parcial de la companyia d'assegurances [[AIG]] per part de la Reserva Federal, que adquiria el 79,9% de les accions de la primera asseguradora mundial i concedia un préstec per valor de 85.000 milions de dòlars. AIG acabava de passar la pitjor crisi de la seva història després de reconèixer elevades pèrdues originades per crèdits ''subprime''.<ref>{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1990/03/10/pagina-21/71929738/pdf.html?search=AIG|títol= AIG en la pitjor crisi de la seva història| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=22 de juny de 2008 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref> El [[25 de setembre]], feia fallida [[Washington Mutual]]. Els clients havien començat a retirar els seus estalvis. Les accions queien. La institució, amb uns actius per valor de 309.731 milions de dòlars i 2.600 oficines, tenia dificultats per operar amb normalitat. Era la major caixa d'estalvis dels Estats Units i es trobava al caire de precipici, per això el govern federal va assumir-ne el control i posteriorment [[JP Morgan Chase]] va comprar gran part de les seves operacions per 1.900 milions de dòlars.<ref>{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2008/09/27/pagina-60/74132757/pdf.html?search=Washington%20Mutual|títol= JP Morgan compra la primera caixa d'estalvis de EUA després del seu col·lapse| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=27 de setembre de 2008 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref>
En especial després de l'experiència del col·lapse de Lehman Brothers, les autoritats econòmiques i monetàries de tot el món van ser molt conscients de la importància d'evitar la fallida d'entitats rellevants. L'ampliació de l'assegurança de dipòsits també va consolidar la confiança dels dipositants i va evitar el pànic, tan habitual durant la [[crisi del 29]]. De l'altra, l'actuació de les autoritats fiscals i monetàries per evitar una forta contracció del crèdit, la caiguda del nivell de [[preus]] i una recessió llarga era molt diferent de la del 29 i, fins i tot, de la del [[Japó]].<ref>{{ref-web |url= http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimon.php?idioma=cat&llibre=200901&cap=Conjuntura+internacional&sbc=Recessi%F3%2C+per%F2+no+depressi%F3%3A+una+mirada+al+29+i+al+Jap%F3+dels+anys+noranta|títol= Les lliçons dels episodis de depressió de les crisis del 29 i del Japó en els anys noranta no han de ser desaprofitades| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=gener de 2009 |obra= | editor=lacaixa.comunicaions.com}}</ref>
[[Bernard Lawrence Madoff]], de 70 anys, va ser arrestat l'[[11 de desembre]] de 2008 després de ser acusat de ser el principal responsable d'una estafa piramidal amb milers d'afectats en tot el món.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia//49389/madoff/sota/arrest/domiciliari.html|títol=Madoff, sota arrest domiciliari| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=18 de desembre de 2008 |obra= | editor=avui.cat}}</ref> L'escàndol es va destapar quan l'agent comercial va confessar a la seva família que les seves operacions eren en realitat una [[piràmide financera]], en què pagava la rendibilitat als inversors amb els diners que col·locaven en el fons altres persones. Madoff Investment Securities gestionava actius por valor de 17.100 milions de dòlars i era un dels [[broker|''brokers'']] més veterans de [[Wall Street]], on havia treballat durant més de cinquanta anys. Va ser una de les societats que va participar en la creació del [[Nasdaq]], contribució que va servir perquè Madoff ocupés la presidència novaiorquesa.<ref>{{ref-web |url= http://www.expansion.com/actualidad/gente/madoff.html|títol=Bernard Lawrence Madoff| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=desembre de 2008 |obra= | editor=expansion.com}}</ref>
=== Recessió mundial ===
|
