Principat de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Arxiduc Carles - Canviant enllaç(os) per Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic |
Cap resum de modificació |
||
Línia 129:
A Catalunya no se li associà inicialment cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament ''Catalunya''. A partir del [[segle XIV]] s'associà la dignitat de ''Principat'' a Catalunya, i esdevingué a partir d'aleshores la denominació oficial de l'estat. Catalunya fou conjuntament amb el [[Regne d'Aragó]] estat constituent i fundacional de la [[Corona d'Aragó]], el sobirà de la qual tenia per corona i títol principal ser [[rei d'Aragó]].
El seu sistema institucional va evolucionar al llarg dels segles, establint-se òrgans polítics (com les Corts, la Generalitat o el [[Consell de Cent]]) i la legislació ([[Constitucions catalanes|Constitucions]], derivades dels [[Usatges de Barcelona]]) que limitaren el poder reial i asseguraren el model polític del pactisme. Catalunya va contribuir a estendre el comerç de la Corona d'Aragó i seu poder militar, significativament la seva marina. La llengua catalana florí i es va difondre àmpliament a mesura que es s'afegiren més territoris a la Corona, incloent [[Regne de València|València]], les [[Regne de Mallorca|Illes Balears]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Ducat d'Atenes|Atenes]], constituint una [[talassocràcia]] al llarg de la Mediterrània. La Crisi del segle XIV, la fi del regnat del Casal de Barcelona (1410) i [[Guerra Civil catalana|una guerra civil (1462-1472)]] van afeblir el paper del Principat en la Corona i en els afers internacionals.
== Denominació de ''Principat''==▼
[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|esquerra|thumb|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del segle XV ]]▼
El ''Principat de Catalunya'' és un terme jurídic (en [[llatí]] ''principatus'') que aparegué al [[segle XIV]] per indicar el territori sota jurisdicció de les [[Corts Catalanes]], el sobirà del qual (en llatí, ''princeps'') era el [[rei]] del [[casal d'Aragó]], sense ser formalment un [[Monarquia|regne]] sinó una agrupació de [[comte|comtats]] amb unes lleis uniformades per les Corts. Prèviament ja s'utilitzava ''princeps'' per a denominar el sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i ''principatus'' per a indicar el seu domini format per diversos comtats: [[Borrell II]], ''per consensum principis Borrellum''; [[Ramon Borrell]], ''inclutus princeps Raimundus''; [[Berenguer Ramon I]], ''principis nostri Berengarii''; [[Ramon Berenguer I]], ''principis Barchinonensis'';<ref>Frederic Udina i Antoni Maria Udina, ''Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae"'', Estudi General, núm. 5-6 any 1986, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43399 disponible en línia].</ref> [[Ramon Berenguer IV]], «lo Comte e princep de Catalunya».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2091.html Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial]</ref>▼
El matrimoni de [[Ferran II d'Aragó]] i [[Isabel I de Castella]] el 1469 va establir les bases de la [[Monarquia hispànica|Monarquia d'Espanya]]. El 1492 va començar la [[Colonització espanyola d'Amèrica|colonització espanyola de les Amèriques]], i el poder polític va començar a desplaçar-se cap a [[Corona de Castella|Castella]]. Les tensions entre les institucions catalanes i la monarquia, juntament amb les revoltes dels camperols, van provocar la [[Guerra dels Segadors]] (1640-1659). Pel [[Tractat dels Pirineus]], el [[Rosselló]] i l'[[Alta Cerdanya]] va ser cedits a França. Durant la [[Guerra de Successió espanyola]] (1701-1714), la Corona d'Aragó va recolzar l'[[Arxiduc Carles d'Àustria|arxiduc Carles d'Habsburg]]. Després de la rendició de Barcelona el 1714, [[Felip V de Borbó]], inspirat pel model de França, va imposar una administració unificada a Espanya, establint l'[[absolutisme]], i va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]] per a tots els reialmes de la Corona d'Aragó, que van suprimir les institucions principals i els drets polítics catalans, aragonesos, valencians i mallorquins, i es van integrar a la Corona de Castella com a províncies.
En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena Ramon Berenguer I i [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatus'', que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats, encara que n'eren feudataris).<ref>* {{ref-llibre|títol =Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 6|autor= Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique|editor =Imprenta nacional|data= 1863|url=http://books.google.cat/books?id=7T40AAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false| llengua=castellà}}, pàg. 513. Resum Corts catalanes 1064.</ref> En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]].▼
La primera referència explícita a la denominació de ''Principat de Catalunya'' es troba en la convocatòria a les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts]] de [[Perpinyà]], del [[1350]], feta pel rei [[Pere el Cerimoniós]].<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=13|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> A les següents corts generals de la Corona, celebrades a [[Corts de Montsó (1362)|Montsó]] el 1362, se saluda al rei com «''illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus [[dei gratia]] rex Aragonum […] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.''».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2045.html Referència bibliogràfica de les ''Constitucions, capítols i actes de cort'' de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]</ref> En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres són de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya».<ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>▼
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'''Universitat de Catalunya'', equivalent a la denominació de ''[[comú]]'' per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar en el govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>▼
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de duc de Girona, més tard canviat a [[príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no és un títol nobiliari sinó una denominació jurídica equivalent a ''domini'' o ''sobirania''.▼
El nom de ''Principat'' es va seguir utilitzant en els [[Decrets de Nova Planta]] de l'administració [[Dinastia borbònica|borbònica]], amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al [[segle XIX]]. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de ''Principat'', però, en canvi, els moviments [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la [[Països Catalans|Catalunya Gran]]. Avui el terme ''Principat'' no està recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], però continua vigent com a denominació tradicional.▼
== Etimologia de ''Catalunya''==▼
El nom de ''Catalunya'' es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per a designar el conjunt de comtats que formaven la [[Marca Hispànica]], que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot ''Catalunya'' encara és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que es deriva de "terra de castells",<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm La formació de Catalunya]</ref> i que hagi evolucionat del terme ''castlà'', el governador d'un castell.<ref>[http://neni.galeon.com/aficiones1345631.html Curiositats sobre Catalunya i el català]</ref> D'acord amb aquesta teoria, el terme ''castellà'' en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia", és a dir 'la terra dels [[gots]]<nowiki/>'; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a ''[[Gòtia]]''. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, [[Otger Cataló]], o del mot ''[[lacetans|laketani]]'', tribu que habitava les terres del que avui són el [[Vallès]] i el [[Barcelonès]], i que per influència [[italià|italiana]] va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''.<ref>[http://www.histocat.cat/pdf/talaiotic_1.pdf El Misteri de la Paraula Cathalunya]</ref> ▼
La primera referència documental del terme ''Catalunya'' apareix en el ''[[Liber Maiolichinus|Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus]]'', una epopeia llatina que narra la [[Croada pisano-catalana|croada pisanocatalana]] de l'any [[1113]]-[[1114]] contra Madina [[Mayurqa]] cabdellada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]]. Aquesta obra fou redactada entre [[1115]] i [[1120]] i es refereix al comte de Barcelona com «''Dux Catalanensis''», al seu territori com a «''Catalania''», i als seus habitants com a «''Catalanenses''». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén per què apareix primer en un document [[pisà]] i no en la documentació catalana. Tot i així, es constata que ''Catalunya'' tenia una connotació eminentment geogràfica, i que durant els governs de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]] no responia a cap estructura política, ja que continua sense aparèixer en la mateixa documentació comtal. El comte dels barcelonins («''comes Barchinonensis''») Ramon Berenguer IV exercia el seu ''principatum'' i ''dominatum'' sobre diversos comtats, que només a partir de la data del [[1114]] i basant-se en la realitat històrica documentada, es poden qualificar correctament de ''catalans'': [[comtat de Barcelona]], el [[comtat de Girona]], el [[comtat d'Osona]], el [[comtat de Manresa]], el [[comtat de Besalú]], el [[comtat de Cerdanya]], el [[comtat de Berga]] i el [[comtat de Conflent]]. Per altra banda, el [[comtat d'Urgell]], el [[comtat de Pallars Jussà]], el [[comtat de Pallars Sobirà]], el [[comtat de Rosselló]] i el [[comtat d'Empúries]] continuaven governats per dinasties pròpies.▼
== Dignitat dels sobirans de Catalunya ==▼
Els sobirans de Catalunya tenien la [[dignitat (títol)]] de ''comtes de Barcelona''. Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebien la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02"/> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)]] que aquest ocupà com a sobirà de Catalunya fou el [[reputat]] i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''comte de Barcelona''. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalanoaragonès» o «comte rei», van ser creades a les darreries del [[segle XIX]] i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del Principat de Catalunya. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, i s'arribà el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[casal d'Aragó]]<ref>[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació2|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. La [[dignitat (títol)]] de ''comte de Barcelona'' pel sobirà de Catalunya quedà segellada jurídicament durant el regnat de [[Pere el Gran]]; en iniciar aquest el seu regnat, modificà el costum dels seus antecessors i optà per emprar només el títol de ''rei d'Aragó'', renunciant a utilitzar els títols de ''rei de València'' i ''comte de Barcelona''; així mateix creà un nou símbol com a distintiu personal, la [[creu d'Alcoraz]]. Aquest estil tan sols es modificà després de la conquesta de l'illa de Sicília el [[1282]], quan el rei passà a utilitzar el títol de ''rei d'Aragó i Sicília'' (''Aragonum et Sicilie rex''). Aquestes decisions crearen polèmica tant al Regne de València com a Catalunya, i en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts Catalanes de 1283]] s'aprovà la [[Constitució (llei)]] catalana núm. XXIX, que obligava al rei i als seus successors a incloure aquest títol en totes les seves cartes i segells, i que en la pràctica obligava al rei d'Aragó a intitular-se ''comte de Barcelona'' a Catalunya.<ref name="SABATE-2007">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|Esta visión unitaria desde el inicio del territorio catalán en torno al titular de Barcelona tiene un punto de sujeción jurídica en la constitución de las cortes de 1283 que limita al rey de Aragón a intitularse conde de Barcelona en Cataluña}}</ref>▼
{{cita|[Constitució] '''XXIX'''. ''Item volumus et concedimus quod deinceps tam in litteris quam cartis et sigillis nostris scribamus nos et successores nostri Comitem Barchinone''.}}▼
== Símbols del Principat de Catalunya ==▼
[[Fitxer:Apoteosi-heràldica-barcelona-1668-1681.jpg|thumb|200px|esquerra|''Apoteosi heràldica'' ([[Barcelona]], [[1681]]). Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, MHCB-447]]▼
{{principal|Senyal Reial|Bandera de Catalunya|Escut de Catalunya}}▼
El símbol principal del Principat de Catalunya era el [[senyal reial]]. Si bé, en un principi, aquestes armes heràldiques eren pròpies dels [[comtes de Barcelona]], des de [[Ramon Berenguer IV]], més tard també [[reis d'Aragó]], sent el seu [[símbol]] principal tant com a sobirà del Principat, de la [[corona d'Aragó]], així com, de la seva [[Casal de Barcelona|família]], amb el temps s'anaren territorialitzant. Aquest fet es produeix ja a finals del segle XIV i inicis del XV, com es pot veure per les declaracions de la reina [[Maria de Luna]], a les [[corts catalanes]] de 1396, on disposà que les galeres solament portessin: "Armes del comtat de Barcelona, ço és, barres grogues e vermelles". O a les del seu marit, el rei [[Martí l'Humà]], en el seu parlament a les [[Corts Catalanes|Corts Generals de Catalunya]], realitzades a [[Perpinyà]] el 1406, recordant les paraules que [[Jaume el Just]], digué al seu fill [[Alfons el Franc|Alfons]], en partir aquest vers [[Regne de Sardenya|Sardenya]], el 1323: "Fill, jo us dó la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya".<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 barres catalanes (les quatre barres)] enciclopedia.cat.</ref>▼
Al llarg de [[edat moderna|l'edat moderna]], el [[senyal reial]] continuà sent el símbol principal del Principat, per la declaració que feren els diputats catalans a ▼
l'[[Isabel de Portugal i d'Aragó|emperadriu Isabel]] el 1528: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya»,<ref>Àngel Casals. Del nom i la identitat de la Corona d'Aragó a l'edat moderna. L'Avenç num 275. desembre 2002. pàg.31{{cita|Pels catalans aquesta preeminençia (la del regne d'Aragó on es produïa la coronació) es compensava amb l'adopció de l'escut de Catalunya com a comú per la Corona: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya», van dir els diputats a l'emperadriu Isabel el 1528}} </ref> apareix en algunes obres pictòriques com l'escut del Principat de Catalunya, de 1637, que decora el Saló dels regnes al [[palau del Buen Retiro]] a [[Madrid]], o a l'''Apoteosi heràldica'' de Barcelona, de 1681, on apareix escrit en llatí amb l'[[Senyal Reial|escut de les quatre barres]] el ''Principat de Ghotolonia''.▼
== Història ==
[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|thumb|220px|En les [[Pau i Treva de Déu|assemblees de Pau i Treva de Déu]] de [[1214]], [[1218]] i [[1225]] s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de [[Salses]] fins al [[Cinca]]». Amb motiu de les resolucions testamentàries de [[Jaume I d'Aragó]], el [[1243]] i el [[1244]] el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del [[Cinca]] fins a [[Ariza]]»: «''Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (…) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (…) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus''»<ref>[[#UDINA-1985|Udina 1985]], pàg. 69</ref><br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.'') ]]▼
:''Vegeu [[Història de Catalunya]] per a una exposició més completa, i [[Cronologia de la Història de Catalunya]] per a una relació de fets històrics rellevants.''
Linha 173 ⟶ 142:
=== La forja de Catalunya: estat de la corona d'Aragó ===
{{principal|Corona d'Aragó}}
▲[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|thumb|esquerra|220px|En les [[Pau i Treva de Déu|assemblees de Pau i Treva de Déu]] de [[1214]], [[1218]] i [[1225]] s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de [[Salses]] fins al [[Cinca]]». Amb motiu de les resolucions testamentàries de [[Jaume I d'Aragó]], el [[1243]] i el [[1244]] el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del [[Cinca]] fins a [[Ariza]]»: «''Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (…) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (…) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus''»<ref>[[#UDINA-1985|Udina 1985]], pàg. 69</ref><br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.'') ]]
Amb la [[unió dinàstica]] pel matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] es va concebre la corona d'Aragó. Amb el seu fill [[Alfons el Cast]], successor comú d'ambdós conjunts territorials, nasqué la corona d'Aragó.{{Caixa Història de Catalunya|Cataloniae principatus 1608.jpg}} El conjunt territorial que aquest va rebre, però, presentava notables diferències; d'una banda el Regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del [[Regne de Pamplona]], sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugir del vassallatge pamplonès declarant-se vassalls del papa i que finalment va acabar governant tant a Aragó, Ribagorça i Sobrarbe, com al Regne de Pamplona. La separació definitiva entre el Regne d'Aragó i el Regne de Pamplona no va succeir fins al [[1134]] arran del procés successori ocasionat per la mort del rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]]. Per la seva part, el comte de Barcelona exercia la seva [[potestas (poder)|''potestas'' (poder)]] sobre un conjunt de comtats que des dels temps de [[Borrell II]] havien buscat fugir del vassallatge francès, i que de la mateixa manera que en el cas aragonès s'havien declarat vassalls del papa amb aquest objectiu. L'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]] suposa el naixement de la corona d'Aragó l'any [[1162]], moment a partir del qual ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú.
Amb l'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]], i que suposa el naixement de la corona d'Aragó l'any [[1164]], ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» es trobà amb dos conjunts territorials diferents entre si, tant en la seva estructuració política, com econòmica i social, com per la seva tradició legislativa i la seva herència cultural i lingüística. Així mateix, aquests dos conjunts territorials no eren un corpus unitari, sinó que formaven un conglomerat heterogeni i divers. La prioritat del rei Alfons fou la de cohesionar internament els dos blocs, així com la d'articular els dos components sota la seva corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el rei i els seus consells reials eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la resta mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié reflectit en la intitulació del rei, que abandonà els tradicionals títols de ''rei dels aragonesos'' («''rex Aragonensium''») i ''comte barceloní'' («''comes Barchinonensis''») per passar a intitular-se ''rei d'Aragó'' («''regis Arogone''») i ''comte de Barcelona'' («''comitis Barchinone''»).
Linha 188 ⟶ 158:
=== El Principat de Catalunya en la monarquia catòlica ===
[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|thumb|right|[[Decret de Nova Planta]] ([[1716]]) ]]▼
{{principal|Monarquia Catòlica}}
[[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]]: unió dinàstica amb [[Castella]] (inicialment el [[1492]], definitivament el 1714.
Linha 195 ⟶ 164:
==== Segle XVIII ====
▲[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|thumb|right|[[Decret de Nova Planta]] ([[1716]]) ]]
En les últimes dècades del segle XVII, durant el regnat de l'últim rei Habsburg, [[Carles II d'Espanya|Carles II]], malgrat el conflicte intermitent entre Espanya i França, la població catalana va augmentar fins a aproximadament 500.000 habitants i es va recuperar l'economia. Aquest creixement econòmic va ser impulsat en gran mesura per l'exportació de vi a [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i la [[Províncies Unides|República Holandesa]], donat que aquests països estaven involucrats en la [[Guerra dels Nou Anys]] contra França, per la qual cosa no pogueren comerciar amb el vi francès. Aquest nou comerç va provocar que molts catalans veiéssin a Anglaterra i, sobretot, als Països Baixos com a models polítics i econòmics pel Principat de Catalunya.
Al final de la [[Guerra de Successió espanyola]], en què els catalans, juntament amb els altres estats de la Corona d'Aragó, van donar suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] d'Àustria com a Carles III d'Espanya, el vencedor Borbó el Duc d'Anjou, ara [[Felip V d'Espanya|Felip V]], va ocupar la capital de Catalunya després d'un llarg setge l'11 de setembre de 1714 i el 1716 va signar els [[Decrets de Nova Planta]], que va abolir la Corona d'Aragó i totes les institucions i lleis catalanes (excepte el dret civil) i va establir l'ús de la llengua castellana a la nova Reial Audiència de Catalunya en detriment de la catalana.
▲== Denominació de ''Principat''==
▲[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|esquerra|thumb|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del segle XV ]]
▲El ''Principat de Catalunya'' és un terme jurídic (en [[llatí]] ''principatus'') que aparegué al [[segle XIV]] per indicar el territori sota jurisdicció de les [[Corts Catalanes]], el sobirà del qual (en llatí, ''princeps'') era el [[rei]] del [[casal d'Aragó]], sense ser formalment un [[Monarquia|regne]] sinó una agrupació de [[comte|comtats]] amb unes lleis uniformades per les Corts. Prèviament ja s'utilitzava ''princeps'' per a denominar el sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i ''principatus'' per a indicar el seu domini format per diversos comtats: [[Borrell II]], ''per consensum principis Borrellum''; [[Ramon Borrell]], ''inclutus princeps Raimundus''; [[Berenguer Ramon I]], ''principis nostri Berengarii''; [[Ramon Berenguer I]], ''principis Barchinonensis'';<ref>Frederic Udina i Antoni Maria Udina, ''Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae"'', Estudi General, núm. 5-6 any 1986, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43399 disponible en línia].</ref> [[Ramon Berenguer IV]], «lo Comte e princep de Catalunya».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2091.html Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial]</ref>
▲En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena Ramon Berenguer I i [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatus'', que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats, encara que n'eren feudataris).<ref>* {{ref-llibre|títol =Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 6|autor= Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique|editor =Imprenta nacional|data= 1863|url=http://books.google.cat/books?id=7T40AAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false| llengua=castellà}}, pàg. 513. Resum Corts catalanes 1064.</ref> En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]].
▲La primera referència explícita a la denominació de ''Principat de Catalunya'' es troba en la convocatòria a les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts]] de [[Perpinyà]], del [[1350]], feta pel rei [[Pere el Cerimoniós]].<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=13|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> A les següents corts generals de la Corona, celebrades a [[Corts de Montsó (1362)|Montsó]] el 1362, se saluda al rei com «''illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus [[dei gratia]] rex Aragonum […] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.''».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2045.html Referència bibliogràfica de les ''Constitucions, capítols i actes de cort'' de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]</ref> En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres són de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya».<ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
▲Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'''Universitat de Catalunya'', equivalent a la denominació de ''[[comú]]'' per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar en el govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
▲Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de duc de Girona, més tard canviat a [[príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no és un títol nobiliari sinó una denominació jurídica equivalent a ''domini'' o ''sobirania''.
▲El nom de ''Principat'' es va seguir utilitzant en els [[Decrets de Nova Planta]] de l'administració [[Dinastia borbònica|borbònica]], amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al [[segle XIX]]. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de ''Principat'', però, en canvi, els moviments [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la [[Països Catalans|Catalunya Gran]]. Avui el terme ''Principat'' no està recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], però continua vigent com a denominació tradicional.
▲== Etimologia de ''Catalunya''==
▲El nom de ''Catalunya'' es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per a designar el conjunt de comtats que formaven la [[Marca Hispànica]], que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot ''Catalunya'' encara és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que es deriva de "terra de castells",<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm La formació de Catalunya]</ref> i que hagi evolucionat del terme ''castlà'', el governador d'un castell.<ref>[http://neni.galeon.com/aficiones1345631.html Curiositats sobre Catalunya i el català]</ref> D'acord amb aquesta teoria, el terme ''castellà'' en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia", és a dir 'la terra dels [[gots]]<nowiki/>'; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a ''[[Gòtia]]''. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, [[Otger Cataló]], o del mot ''[[lacetans|laketani]]'', tribu que habitava les terres del que avui són el [[Vallès]] i el [[Barcelonès]], i que per influència [[italià|italiana]] va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''.<ref>[http://www.histocat.cat/pdf/talaiotic_1.pdf El Misteri de la Paraula Cathalunya]</ref>
▲La primera referència documental del terme ''Catalunya'' apareix en el ''[[Liber Maiolichinus|Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus]]'', una epopeia llatina que narra la [[Croada pisano-catalana|croada pisanocatalana]] de l'any [[1113]]-[[1114]] contra Madina [[Mayurqa]] cabdellada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]]. Aquesta obra fou redactada entre [[1115]] i [[1120]] i es refereix al comte de Barcelona com «''Dux Catalanensis''», al seu territori com a «''Catalania''», i als seus habitants com a «''Catalanenses''». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén per què apareix primer en un document [[pisà]] i no en la documentació catalana. Tot i així, es constata que ''Catalunya'' tenia una connotació eminentment geogràfica, i que durant els governs de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]] no responia a cap estructura política, ja que continua sense aparèixer en la mateixa documentació comtal. El comte dels barcelonins («''comes Barchinonensis''») Ramon Berenguer IV exercia el seu ''principatum'' i ''dominatum'' sobre diversos comtats, que només a partir de la data del [[1114]] i basant-se en la realitat històrica documentada, es poden qualificar correctament de ''catalans'': [[comtat de Barcelona]], el [[comtat de Girona]], el [[comtat d'Osona]], el [[comtat de Manresa]], el [[comtat de Besalú]], el [[comtat de Cerdanya]], el [[comtat de Berga]] i el [[comtat de Conflent]]. Per altra banda, el [[comtat d'Urgell]], el [[comtat de Pallars Jussà]], el [[comtat de Pallars Sobirà]], el [[comtat de Rosselló]] i el [[comtat d'Empúries]] continuaven governats per dinasties pròpies.
▲== Dignitat dels sobirans de Catalunya ==
▲Els sobirans de Catalunya tenien la [[dignitat (títol)]] de ''comtes de Barcelona''. Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebien la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02"/> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)]] que aquest ocupà com a sobirà de Catalunya fou el [[reputat]] i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''comte de Barcelona''. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalanoaragonès» o «comte rei», van ser creades a les darreries del [[segle XIX]] i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del Principat de Catalunya. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, i s'arribà el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[casal d'Aragó]]<ref>[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació2|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. La [[dignitat (títol)]] de ''comte de Barcelona'' pel sobirà de Catalunya quedà segellada jurídicament durant el regnat de [[Pere el Gran]]; en iniciar aquest el seu regnat, modificà el costum dels seus antecessors i optà per emprar només el títol de ''rei d'Aragó'', renunciant a utilitzar els títols de ''rei de València'' i ''comte de Barcelona''; així mateix creà un nou símbol com a distintiu personal, la [[creu d'Alcoraz]]. Aquest estil tan sols es modificà després de la conquesta de l'illa de Sicília el [[1282]], quan el rei passà a utilitzar el títol de ''rei d'Aragó i Sicília'' (''Aragonum et Sicilie rex''). Aquestes decisions crearen polèmica tant al Regne de València com a Catalunya, i en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts Catalanes de 1283]] s'aprovà la [[Constitució (llei)]] catalana núm. XXIX, que obligava al rei i als seus successors a incloure aquest títol en totes les seves cartes i segells, i que en la pràctica obligava al rei d'Aragó a intitular-se ''comte de Barcelona'' a Catalunya.<ref name="SABATE-2007">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|Esta visión unitaria desde el inicio del territorio catalán en torno al titular de Barcelona tiene un punto de sujeción jurídica en la constitución de las cortes de 1283 que limita al rey de Aragón a intitularse conde de Barcelona en Cataluña}}</ref>
▲{{cita|[Constitució] '''XXIX'''. ''Item volumus et concedimus quod deinceps tam in litteris quam cartis et sigillis nostris scribamus nos et successores nostri Comitem Barchinone''.}}
▲== Símbols del Principat de Catalunya ==
▲[[Fitxer:Apoteosi-heràldica-barcelona-1668-1681.jpg|thumb|200px|esquerra|''Apoteosi heràldica'' ([[Barcelona]], [[1681]]). Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, MHCB-447]]
▲{{principal|Senyal Reial|Bandera de Catalunya|Escut de Catalunya}}
▲El símbol principal del Principat de Catalunya era el [[senyal reial]]. Si bé, en un principi, aquestes armes heràldiques eren pròpies dels [[comtes de Barcelona]], des de [[Ramon Berenguer IV]], més tard també [[reis d'Aragó]], sent el seu [[símbol]] principal tant com a sobirà del Principat, de la [[corona d'Aragó]], així com, de la seva [[Casal de Barcelona|família]], amb el temps s'anaren territorialitzant. Aquest fet es produeix ja a finals del segle XIV i inicis del XV, com es pot veure per les declaracions de la reina [[Maria de Luna]], a les [[corts catalanes]] de 1396, on disposà que les galeres solament portessin: "Armes del comtat de Barcelona, ço és, barres grogues e vermelles". O a les del seu marit, el rei [[Martí l'Humà]], en el seu parlament a les [[Corts Catalanes|Corts Generals de Catalunya]], realitzades a [[Perpinyà]] el 1406, recordant les paraules que [[Jaume el Just]], digué al seu fill [[Alfons el Franc|Alfons]], en partir aquest vers [[Regne de Sardenya|Sardenya]], el 1323: "Fill, jo us dó la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya".<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 barres catalanes (les quatre barres)] enciclopedia.cat.</ref>
▲Al llarg de [[edat moderna|l'edat moderna]], el [[senyal reial]] continuà sent el símbol principal del Principat, per la declaració que feren els diputats catalans a
▲l'[[Isabel de Portugal i d'Aragó|emperadriu Isabel]] el 1528: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya»,<ref>Àngel Casals. Del nom i la identitat de la Corona d'Aragó a l'edat moderna. L'Avenç num 275. desembre 2002. pàg.31{{cita|Pels catalans aquesta preeminençia (la del regne d'Aragó on es produïa la coronació) es compensava amb l'adopció de l'escut de Catalunya com a comú per la Corona: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya», van dir els diputats a l'emperadriu Isabel el 1528}} </ref> apareix en algunes obres pictòriques com l'escut del Principat de Catalunya, de 1637, que decora el Saló dels regnes al [[palau del Buen Retiro]] a [[Madrid]], o a l'''Apoteosi heràldica'' de Barcelona, de 1681, on apareix escrit en llatí amb l'[[Senyal Reial|escut de les quatre barres]] el ''Principat de Ghotolonia''.
== Règim administratiu ==
[[Fitxer:Vegueries Catalunya 1304.svg|miniatura|Vegueries del Principat de Catalunya l'any 1304. Els territoris en groc i marró no depenien de cap veguer]]
Catalunya fou organitzada en [[vegueries]]. La vegueria era una organització territorial de Catalunya encapçalada per un veguer (llatí: vigerius). Els orígens de la vegueria es remunten a l'època carolingia, quan els vicaris (llatí: vicarii, singular vicari) es van instal·lar sota l'estructura comtal de la Marca Hispànica. L'ofici d'un vicari era la vicariata (llatí: ''vicariatus'') i el seu territori era una vicaria. Tots aquests termes llatins de l'administració carolingia van evolucionar amb la llengua catalana.
| |||