Jacques Charles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Globus plens d’hidrogen: Millora de la redacció i correccions
→‎Obra: Millores
Línia 41:
[[File:WasserstoffballonProfCharles.jpg|thumb|250px|left|Globus construït per Jacques Charles i els Germans Robert atacat pels vilatans aterrits a Gonesse.]]
Poc després dels famosos experiments amb globus dels [[germans Montgolfier]] del 1782, Charles tingué la idea d'utilitzar hidrogen en comptes d'aire calent com a gas per omplir els globus. Amb l'ajuda dels germans Anne-Jean i Nicolas-Louis Robert, Charles desenvolupà gairebé tots els elements essencials del disseny de globus moderns. Inventà la línia de la vàlvula, per permetre a l'aeronauta llançar gas a voluntat per a un descens; l'apèndix, un tub obert a través del qual el gas expandit podria escapar lliurement, evitant així la ruptura del sac de globus; i la gàbia, una cistella de [[vímet]] suspès per una xarxa de cordes que cobreix el globus i que se sosté en el lloc per un cèrcol de fusta. Per evitar que el lleuger hidrogen escapollés pel globus cobrir el sac de [[tafetà]] amb una barreja impermeable de [[cautxú]] dissolt en [[trementina]]. Charles havia tingut la idea que l’hidrogen podria ser adequat per als globus aerostàtics a través de l’estudi de l’obra de [[Robert Boyle]] i també les obres dels seus contemporanis [[Henry Cavendish]], [[Joseph Black]] i [[Tiberius Cavallo]].
[[Fitxer:Depart de MM. Charles & Robert, du Jardin des Tuilleries dans leur machine aërostatique.jpg|miniatura|Primer vol amb globus aerostàtic tripulat per Charles i Robert l'1 de desembre de 1783]]
Charles i els Germansgermans Robert construïren el primer globus d'hidrogen al seu taller de la ''[[Place des Victoires]]'' de París i l'enlairaren<ref name="Sci&Soc" /> el 27 d’agost de 1783 des del [[Champ de Mars]] amb [[Benjamin Franklin]] entra la multitud que assistia a l’espectacle.<ref name="EcceF" /> Aquest globus era no tripulat i relativament petit, de 35 m<sup>3</sup>, amb una esfera de seda engomada, i només capaç d’aixecar uns 93 kg.<ref name="EcceF" /> L'hidrogen s'obtingué per reacció d’àcid sulfúric sobre unes ferradures i fou introduït amb dificultats dins el globus mitjançant tubs de plom.<ref name="EcceF" /><ref name="TodinSci" /> Aconseguí volar durant uns 45 minuts recorrent 24 quilòmetres<ref>{{Ref-llibre|cognom=Withington|nom=Thomas|títol=Historia de la aviación|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2007|editorial=Parragon Books, Ltd.|lloc=|pàgines=29|isbn=9781405489515}}</ref> i aterrà a la vila de [[Gonesse]] on els vilatans aterrits el destruiren amb les seves forques i ganivets.<ref name="EcceF:0" />{{Ref-publicació|article=Ascensión ode ganivetsun globo Montgolfier en Aranjuez|publicació=www.nationalgeographic.com.es|llengua=es|url=https://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/el-globo-aerostatico-y-la-conquista-de-los-cielos_7848/4}}</ref> Aquest projecte va ser finançat per una subscripció organitzada per [[Barthelemy Faujas de Saint-Fond]].<ref name="Sci&Soc" />
 
L'1 de desembre de 1783 al [[Tuileries|Jardí de les Tuileries]] de París, centenars de milers de persones assistien a l'ascens del nou globus de Jacques Charles i Nicolas-Louis Robert, que pot ser considerat com el primer vol realment tripulat; ja el globus d'aire dels Montgolfier, d'enormes dimensions, resultava pràcticament incontrolable. Charles i Robert aplicaren un sistema de regulació de l'altitud mitjançant bosses d'arena a manera de llastre que llançaven per la vora. Recorregueren uns 43 quilòmetres i aterraren a un camp agrícola de [[Nesles-la-Vallée]], al nord de París. Robert descendí de la canastra, però Charles s'enlairà de nou en solitari fins a aconseguir uns 3 000 m d'altura, des d'on pogué contemplar la posta de sol per segona vegada en un mateix dia, enmig d'un intens vent i solitària.<ref name=":0" />
Charles i els Germans Robert construïren el primer globus d'hidrogen al seu taller de la ''[[Place des Victoires]]'' de París i l'enlairaren<ref name=Sci&Soc/> el 27 d’agost de 1783 des del [[Champ de Mars]] amb [[Benjamin Franklin]] entra la multitud que assistia a l’espectacle.<ref name=EcceF/> Aquest globus era relativament petit, de 35 m<sup>3</sup> amb una esfera de seda engomada, i només capaç d’aixecar uns 93 kg.<ref name=EcceF/> L'hidrogen s'obtingué per reacció d’àcid sulfúric sobre unes ferradures i fou introduït amb dificultats dins el globus mitjançant tubs de plom.<ref name=EcceF/><ref name=TodinSci/> Aconseguí volar durant uns 45 minuts recorrent 24 quilòmetres<ref>{{Ref-llibre|cognom=Withington|nom=Thomas|títol=Historia de la aviación|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2007|editorial=Parragon Books, Ltd.|lloc=|pàgines=29|isbn=9781405489515}}</ref> i aterrà a la vila de [[Gonesse]] on els vilatans aterrits el destruiren amb les seves forques<ref name="EcceF" /> o ganivets. Aquest projecte va ser finançat per una subscripció organitzada per [[Barthelemy Faujas de Saint-Fond]].<ref name="Sci&Soc" />
 
===Altres invents===
[[Image:Airship designed by Jean-Baptiste Marie Meusnier de La Place.jpg|220px|left|thumb|Dirigible de Meusnier]]
 
Un altre projecte del Germans Robert i de Jacques Charles va ser el de construir el globus [[dirigible]] de [[Jean Baptiste Meusnier]] (1783–85). El 15 de juliol de 1784 els Germans Robert van tripular aquest dirigible durant 45 minuts des de [[Saint-Cloud]] a [[Meudon]] amb M. Collin-Hullin i [[Louis Philippe II]], Duc de Chartres. El seu sistema de propulsió no va funcionar.
==Invents==
Charles desenvolupà diversos invents útils, incloent una vàlvula per treure hidrogen del globus aerostàtic i altres parells incloent un [[hidròmetre]] i un [[goniòmetre]] de reflexió i va millorar l’[[heliòstat]] de terra i l’[[hidròmetre de Fahrenheit |aeròmetre de Fahrenheit]]. També confirmà els experiments sobre electricitat de [[Benjamin Franklin]].
 
===L'estudi de la dilatació dels gasos===
==Llei de Charles==
La [[Llei de Charles]] (també coneguda com la llei dels volums), descriu la manera com els gasos tendeixen a expandir-se quan s’escalfen. Primer va ser publicada per Joseph Louis Gay-Lussac el 1802,<ref name=GL02/> però ell mateix va dir que s’havia d’atribuir a un treball no publicat de Jacques Charles fet sobre experiments en globus l’any 1787.