Nicéphore Niépce: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Persones de Saona i Loira usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Joseph Nicéphore Niépce (francès: [nisefɔʁ njɛps], 7 de març de 1765 - 5 de juliol de 1833)<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Nicéphore Niépce {{!}} French inventor|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url=https://www.britannica.com/biography/Nicephore-Niepce}}</ref> va ser un inventor francès, generalment acreditat com a inventor de la fotografia i pioner en aquest camp.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Willfried.|nom=Baatz,|títol=Photography|url=https://www.worldcat.org/oclc/37990550|edició=1st ed. for the U.S. and Canada|data=1997|editorial=Barron's|lloc=Hauppauge, N.Y.|isbn=0764102435}}</ref> Niépce va desenvolupar la heliografia, una tècnica que va utilitzar per crear el producte supervivent més antic del món d'un procés fotogràfic: una impressió feta amb una placa d'impressió fotogràfica el 1825.<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=World's oldest photo sold to library|llengua=en-GB|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/1885093.stm|data=2002-03-21}}</ref> El 1826 o el 1827, va utilitzar una càmera primitiva per produir la fotografia més antiga d'una escena del món real. Entre els altres invents de Niépce es trobava el Pyréolophore, el primer motor de combustió interna del món, que va concebre, va crear i va desenvolupar amb el seu germà gran Claude.<ref>{{Ref-web|url=http://www.photo-museum.org/|títol=Nicéphore Niépce House Museum inventor of photography - Nicephore Niepce House Photo Museum|consulta=2018-11-15|llengua=en-US}}</ref>
== Biografia ==
=== Primers anys de vida ===
Niépce va néixer a Chalon-sur-Saône, Saône-et-Loire, on el seu pare era un ric advocat. El seu germà major, Claude (1763-1828), també va ser el seu col·laborador en investigació i invent, però va morir mig assaltat i deshabitat a Anglaterra, havent desaprofitat la riquesa familiar a la recerca de no oportunitats per al Pyréolophore. Niepce també tenia una germana i un germà menor, Bernard.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.madehow.com/inventorbios/69/Joseph-Nic-phore-Niepce.html|títol=Joseph Nicéphore Niepce Biography (1765-1833)|consulta=2018-11-15}}</ref> <ref name=":3">{{Ref-web|url=http://www.all-art.org/history658_photography13.html|títol=History of Art: History of Photography|consulta=2018-11-15}}</ref> <ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Le Pyréolophore de Nicéphore|publicació=FERRAGUS|llengua=fr-FR|url=http://ferragus.blog.lemonde.fr/2008/10/21/le-pyreolophore-de-nicephore/}}</ref> <ref name=":5">{{Ref-web|url=http://www.bookrags.com/research/joseph-nicphore-nipce-scit-05123456/#gsc.tab=0|títol=Research Joseph Nicéphore Niépce {{!}} Science and Its Times|consulta=2018-11-15|llengua=en}}</ref> <ref name=":6">{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20111124065951/http://www.answers.com/topic/nic-phore-ni-pce|títol=Joseph Nicéphore Niepce: Biography from Answers.com|consulta=2018-11-15|data=2011-11-24}}</ref>
Nicéphore va ser batejat a Josep, però va adoptar el nom de Nicéforo, en honor de Sant Nicéforo, el patriarca de Constantinoble del segle IX, mentre estudiava a l'escola d'Oratorian d'Angers.<ref name=":0" /> A la universitat va aprendre la ciència i el mètode experimental, aconseguint ràpidament l'èxit i es va graduar per treballar com a professor de la universitat.
=== Carrera militar ===
Niépce va exercir com a oficial de personal a l'exèrcit francès sota Napoleó, passant diversos anys a Itàlia i a l'illa de Sardenya, però la seva salut la va obligar a renunciar, amb què es va casar amb Agnes Romero i es va fer administrador del districte de Niça França postrevolucionària. El 1795, Niepce va dimitir com a administrador de Niça per continuar la investigació científica amb el seu germà Claude. Una font informa que la seva renúncia s'ha vist obligada a causa de la seva impopularitat.<ref name=":2" /> <ref name=":3" /> <ref name=":4" /> <ref name=":5" /> <ref name=":6" />
=== Recerca científica ===
El 1801, els germans van tornar als béns familiars a Chalon per continuar la seva investigació científica, i on es van unir amb la seva mare, la seva germana i el seu germà menor Bernard. Aquí van gestionar la propietat familiar com a cavallers rics independentment, criant la remolatxa i produint sucre.<ref name=":2" /> <ref name=":3" /> <ref name=":4" /> <ref name=":5" /> <ref name=":6" />
=== Claude Niépce ===
El 1827, Niépce va viatjar a Anglaterra per visitar el seu germà gran, greument mort, Claude, que ara vivia a Kew, prop de Londres. Claude havia descendit al deliri i va desaprofitar bona part de la fortuna familiar perseguint oportunitats de negoci inapropiades per al Pyréolophore.<ref name=":2" /> <ref name=":3" />
=== Mort ===
Nicéphore Niépce va morir d'un ictus el 5 de juliol de 1833, arruïnat econòmicament de tal manera que la seva tomba al cementiri de Saint-Loup de Varennes va ser finançada pel municipi. El cementiri és a prop de la casa familiar on havia experimentat i havia realitzat la primera imatge fotogràfica del món.<ref name=":4" />
=== Descendents ===
El seu fill Isidore (1805-68) va formar una associació amb Daguerre després de la mort del seu pare i es va concedir una pensió governamental en 1839 a canvi de revelar els detalls tècnics del procés d'heliograu de Nicéphore.<ref name=":3" /> <ref name=":4" />
Un cosí, Claude Félix Abel Niépce de Saint-Victor (1805-70), va ser un químic i va ser el primer a utilitzar l'albúmina en fotografia. També va produir gravats fotogràfics sobre acer <ref name=":6" />. Durant 1857-1861, va descobrir que les sals d'urani emeten una forma de radiació invisible per a l'ull humà.<ref>{{Ref-web|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3010v/f33.image|títol=Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences / publiés... par MM. les secrétaires perpétuels|consulta=2018-11-15|nom=Académie des sciences (France). Auteur du|cognom=texte|llengua=FR|data=1861-07}}</ref>{{Infotaula d'artista}}
== Fotografia ==
La data dels primers experiments fotogràfics de Niépce és incerta. Va ser conduït per el seu interès pel nou art de la litografia<ref>{{Ref-web|url=https://www.loc.gov/teachers/classroommaterials/lessons/world/studentprep.html|títol=Students - Preparation - Around the World in 1896 - Lesson Plan {{!}} Teacher Resources - Library of Congress|consulta=2018-11-15|llengua=en|editor=|data=}}</ref>, per la qual es va adonar que no tenia l'habilitat i la capacitat artística necessàries, i pel seu coneixement de la càmera obscura, una ajuda de dibuix popular entre els amateurs afluents els segles finals del segle XVIII i principis del XIX. La bella i fabulosa petita "pintura lleugera" de la càmera obscura va inspirar a una sèrie de persones, entre elles Thomas Wedgwood i Henry Fox Talbot, per buscar una manera de captar-les de forma més senzilla i eficaç del que es podia fer amb un llapis.
Les cartes a la seva cunyada al voltant de 1816 indiquen que Niépce havia aconseguit capturar petites imatges de càmera sobre paper recobert de clorur de plata<ref>{{Ref-llibre|cognom=1929-2016.|nom=Stokstad, Marilyn,|títol=Art history|url=https://www.worldcat.org/oclc/53059176|edició=Rev. 2nd ed|data=2005|editorial=Pearson/Prentice Hall|lloc=Upper Saddle River, NJ|isbn=0131455273}}</ref>, fent-ho aparentment el primer a tenir cap èxit en tal intent, però els resultats van ser negatius, foscos on haurien de ser lleugers i viceversa, i no podia trobar cap manera d'impedir que s'escampessin tot quan es posés a la llum per veure'l.
Niépce va centrar la seva atenció en altres substàncies que es van veure afectades per la llum, i finalment es van concentrar en Bitumen de Judea, un asfalt natural que s'havia utilitzat per a diversos propòsits des de l'antiguitat. A l'època de Nièpce, va ser utilitzat pels artistes com un revestiment resistent a àcid en plaques de coure per fer aiguaforts. L'artista va ratllar un dibuix a través del recobriment, després va banyar la placa en àcid per pintar les zones exposades, després va treure el recobriment amb un dissolvent i va usar la placa per imprimir còpies de tinta del dibuix sobre paper. El que interessava Niépce era el fet que el recobriment del betum es va tornar menys soluble després d'haver quedat exposat a la llum.
Niépce es va dissoldre el betum en oli de lavanda, un dissolvent que sovint s'utilitza en vernissos<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gorman|nom=Jessica|article=Photography at a Crossroads|publicació=Science News|llengua=en|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.2307/4013861|volum=162|exemplar=21|data=2002-11-23|pàgines=331|doi=10.2307/4013861|issn=0036-8423}}</ref> i es va recobrir lleugerament sobre una pedra litogràfica o una làmina de metall o vidre. Un cop s'havia assecat el recobriment, un subjecte de prova, típicament un gravat imprès en paper, es col·locava sobre la superfície en contacte estret i els dos es posaven a la llum solar directa. Després de l'exposició suficient, el dissolvent es pot utilitzar per esbandir només el betum sense ser protegit de la llum per línies o zones fosques en el subjecte de la prova. Les parts de la superfície així exposades podrien ser gravades amb àcid, o el bituminós restant podria servir com a material repel·lent en la impressió litogràfica.
Niépce va cridar el seu procés d'heliografía, que literalment significa "dibuix de sol"<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom=Willfried.|nom=Baatz,|títol=Photography|url=https://www.worldcat.org/oclc/37990550|edició=1st ed. for the U.S. and Canada|data=1997|editorial=Barron's|lloc=Hauppauge, N.Y.|isbn=0764102435}}</ref>. El 1822, el va utilitzar per crear el que es creu que va ser la primera imatge fotogràfica permanent del món,<ref name=":8">{{Ref-web|url=http://www.hrc.utexas.edu/exhibitions/permanent/firstphotograph/#top/heliography.html|títol=The First Photograph|consulta=2018-11-15}}</ref> una còpia exposada per contacte d'un gravat del papa Pío VII, però més tard es va destruir quan Niépce va intentar fer-ne impressions.<ref name=":8" /> Els artefactes fotogràfics supervivents més antics de Niépce, realitzats el 1825<ref name=":1" />, són còpies d'un gravat del segle XVII d'un home amb cavall i del que pot ser un gravat o gravat d'una dona amb una roda filadora. Són simplement fulls de paper normal impresos amb tinta en una impremta, com gravats, gravats o litografies normals, però els plats que s'utilitzen per imprimir-los han estat creats de forma fotogràfica pel procés de Niépce en comptes de gravats manuscrits i inexactes o dibuixant litogràfics pedres. Són, en essència, les fotocòpies més antigues. Un exemple de la impressió de l'home amb un cavall i dos exemples de la impressió de la dona amb la roda de filatura són coneguts per haver sobreviscut. El primer es troba a la col·lecció de la Bibliothèque nationale de France a París i els dos últims estan en una col·lecció privada als Estats Units.
La correspondència de Nièpce amb el seu germà Claude ha preservat el fet que el seu primer èxit real en l'ús del betum per crear una fotografia permanent de la imatge en una càmera fosca es va produir el 1824. Aquesta fotografia, feta sobre la superfície d'una pedra litogràfica, va ser esborrada. El 1826 o el 1827 va fotografiar de nou la mateixa escena, la vista des d'una finestra de la seva casa, sobre un full de betún recobert. El resultat ha sobreviscut i ara és la càmera fotogràfica més antiga que encara existeix. La imatge històrica sembla haver estat perduda a principis del segle XX, però l'historiador de la fotografia Helmut Gernsheim va aconseguir seguir-la en 1952. El temps d'exposició requerit per fer-ho sol dir que tenia vuit o nou hores, Assumptes del segle XX basats en gran mesura en el fet que el sol il·lumina els edificis en costats oposats, com si fos un arc a través del cel, indicant una exposició essencialment durant tot el dia. Un investigador posterior que va utilitzar les notes de Niépce i els materials històricament correctes per recrear els seus processos van trobar que, de fet, es necessitaven diversos dies d'exposició a la càmera per capturar adequadament aquesta imatge en una placa revestida de betum.<ref>{{Ref-web|url=http://www.photo-museum.org/|títol=Nicéphore Niépce House Museum inventor of photography - Nicephore Niepce House Photo Museum|consulta=2018-11-15|llengua=en-US}}</ref>
En 1829, [18] Niépce va entrar en una aliança amb Louis Daguerre, que també buscava un mitjà de crear imatges fotogràfiques permanents amb una càmera. Junts, van desenvolupar el físautotip, un procés millorat que utilitza el destil·lat d'oli de lavanda com a fotosensiblesubstància L'associació va durar fins a la mort de Niépce en 1833, després de la qual cosa Daguerre va seguir experimentant, amb el temps desenvolupant un procés que només s'assemblava superficialment a Niépce. [19] Ell el va nomenar el "daguerréotip", després d'ell mateix. El 1839 va aconseguir que el govern de França comprava la seva invenció en nom de la població de França. El govern francès va acordar concedir a Daguerre un estipendio anual de 6.000 francs durant la resta de la seva vida i lliurar la propietat de Niépce de 4.000 francs anuals. Aquest acord va classificar el fill de Niépce, que va afirmar que Daguerre estava obtenint tots els beneficis del treball del seu pare. D'alguna manera, tenia raó, durant molts anys, Niépce va rebre poc crèdit per la seva contribució. Els historiadors posteriors han recuperat Niépce d'una relativa obscuritat, i ara es reconeix generalment que la seva "heliografía" va ser el primer exemple exitoso del que ara anomenem "fotografia":<ref name=":7" /> la creació d'una imatge raonablement lleugera-ràpida i permanent per part del acció de la llum sobre una superfície sensible a la llum i posterior processament.
Encara que inicialment es va ignorar enmig de l'emoció causada per la introducció del daguerrotipo, i massa insensible per ser pràctic per fer fotografies amb una càmera, es va adonar que la utilitat del procés original de Niépce amb el seu propòsit primari es realitzava. Des de la dècada de 1850 fins a ben entrat el segle XX, una capa fina de betum va ser àmpliament utilitzada com a fotorrealista lent però molt eficaç i econòmic per a la fabricació de plaques d'impressió.
== Vegeu també ==
| |||