Viquipèdia

Província Autònoma dels Hebreus: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{MR|data=març de 2014}}
{{infotaula geografia política}}
La '''Província Autònoma dels Hebreus''' ([[rus]] ''{{lang-ru|Евре́йская автоно́мная о́бласть}}, '',Evréiskaia Avtonómnaia Óblast''; en [[jiddischídix]]:{{style/yid|size=13pt|yid=ייִדישע אױטאָנאָמע געגנט}}, ''yidishe oytonome gegnt'', [[hebreu]]; {{lang-he|האזור היהודי האוטונומי}}) és un [[Subjectes federals de Rússia|subjecte federal]] de la [[Federació Russa]], l'únic amb la designació de «província autònoma». Limita amb el [[territori de Khabàrovsk]] al nord, amb la [[província d'Amur]] a l'est i amb [[Heilongjiang|Hēilóngjiāng Shěng]] ([[República Popular de la Xina]]) al sud. Té una àrea de 36.000 km² (més gran que [[Bèlgica]]) i una població de 190.915 ([[cens rus (2002)]]), dels quals només un 1,2% són [[jueu]]s: la resta són principalment [[russos]] (gairebé el 90%) i [[ucraïnesos]].
 
== Història ==
El [[1926]] [[Mikhaïl Kalinin]], president de l'[[URSS]] i d'origen jueu, creà el [[1924]] l'OZET o GESERD (Associació Jueva per la Colonització Agrícola), projecte per a portar un milió de jueus en 10 anys a [[Birobidjan]] i promocionar l'ús delde l'[[jiddischídix]] contra l'[[hebreu]] i el [[sionisme]]. L'estiu del [[1927]], per tal d'aconseguir un tap contra els japonesos a [[Manxúria]] i alhora oferir una alternativa al sionisme (el 1926 empresonaren els caps de [[He Halutz]]) es proposà la creació d'un districte autònom jueu el 21 de febrer del [[1928]] a la regió de Birobidjan (''Ebrskaja AO''), colonitzada des d'abril del [[1928]], constituïda en districte el [[1930]] i en Regió Autònoma el 1934. [[Mikhail Larin]] i Abraham Bragin defensaren altres indrets més adients (Crimea), però Mikhaïl Kalinin, cap de la regió, i el membre del partit [[Làzar Kaganòvitx]] l'imposaren, malgrat l'oposició sionista.
 
Reberen àdhuc suport de jueus estrangers com [[Ambidjan]] (''American Commitee for The Settlement of Foreign Jews in Birobidzhan'') i PROCOR, dels jueus argentins, i s'hi establiren uns 1.400 jueus procedents dels [[EUA]], Sud-amèrica, Europa i [[Palestina]]. Foren nomenats Y. Levin com a cap i secretari del partit, M. Khavkin com a secretari del comité regional, i [[Joseph Liberger]] cap del comitè executiu. Van rebre el suport de [[Chaim Zhitlovsky]] (1865-1943), antic membre de [[Hibbat Zion]] i col·laborador amb la [[Legió Jueva]].
Línia 10:
Però el [[1930]] [[Ióssif Stalin|Stalin]] imposa la col·lectivització forçada, un comunisme dialèctic o russificació de les cultures autòctones. El [[1932]] es creà un passaport interior i Stalin imposà tres condicions per tal que un territori esdevingués RSSA: situació en zona fronterera, ocupada per una nacionalitat dominant i tenir una població de més d'un milió d'habitants. A més, el [[1937]] prohibí l'emigració a [[Palestina]] i donà ordres a [[Viatxeslav Mólotov]] d'accentuar la política de discriminació i transferir-los a Birobidjan. Uns 40.000 sionistes foren desterrats a [[Sibèria]].
 
També es van construir escoles i el l'[[jiddischídix]] fou declarat cooficial, però el 1936-1938 tots els dirigents locals foren purgats per Stalin, la qual cosa provocà que el nombre de jueus establerts al territori no passés dels 20.000 individus. També pensà a crear un estat-tap vora [[Japó]], però no ho va fer per por a un possible independentisme.
 
Durant el període 1946-1948 es va impulsar novament la colonització de [[Birobidjan]]. Els colons fundaren el diari ''Eynikayt'', antic òrgan del [[Comité Jueu Antifeixista]], presidit per [[Solomon Mikhóels]]. La població jueva hi arribarà als 30.000 habitants. Stalin, fins i tot, va pensar a deportar-hi la major part de població jueva russa, però el projecte fou abandonat el 1953.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Província_Autònoma_dels_Hebreus»