Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
La '''Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba''', o '''Ngawa''', ([[tibetà]]: རྔ་བ་བོད་རིགས་དང་ཆང་རིགས་རང་སྐྱོང་ཁུལ་, [[wylie]]: rnga ba bod rigs cha'ang rigs rang skyong khul; [[Qiangic]]: Ggabba Shbea Rrmea nyujugvez zhou; [[xinès simplificat]]: 阿坝藏族羌族自治州; [[xinès tradicional]]: 阿壩藏族羌族自治州) és una prefectura autònoma de la província de Sichuan
== Situació geogràfica ==
La regió d'Aba està situada al nord-oest de la província de Sichuan, a prop de la plana de Chengdu.<ref name="abagov"/> Fa fronterera amb [[Gansu]] al nord i nord-est, i amb Qinghai al nord-oest. Està situada al marge sud-est de l'altiplà del Tibet, i constitueix l'extrem nord de la serralada de muntanyes del nord-oest de Sichuan. El sud-est de la prefectura és l'àrea de la vall alpina, la part central és l'àrea de Shanyuan, i el nord-oest és l'altiplà. En el seu territori neixen i transcorren els principals afluents de la conca alta del riu [[Iang-Tsé]], que són el [[riu Min]] i el [[Riu Dadu|Dadu]]. El riu Dadu travessa tot el territori d'Aba. També el riu Groc travessa una part el territori d'Aba, en el curs superior.<ref name="abagov" />
== Administració i societat ==
Linha 6 ⟶ 9:
A la fi de 2015 es va registrar una població total de 914.106 persones, de les quals la població agrícola era de 710.565 persones, i la població no agrícola de 203.541 persones. Pel que fa a les ètnies, el 58,1% són [[tibetans]], el 20,6% d'[[ètnia han]], el 18,6% de [[Ètnia Qiang|Qiang]], 3,2% de musulmans, i el 0,2% d'altres nacionalitats.<ref name="abagov"/>
La prefectura alberga l'important monestir budista de Kirti, amb més de 2500 monjos, el qual ha estat escenari de forts enfrontaments entre l'exèrcit enviat pel govern xinès i els monjos que protesten per l'ocupació del Tibet per part de la Xina popular.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Democracy|nom=Tibetan Center for Human Rights and|article=2500 Monks of Tibet Ngaba Monastery Face Food Shortage - Tibet post International|publicació=Tibet post International|llengua=en-gb|url=http://www.thetibetpost.com/en/news/tibet/1599-2500-monks-of-tibet-ngaba-monastery-face-food-shortage-|data=2011-04-11}}</ref>
== Economia i recursos ==
El turisme, l'energia hidràulica, la biologia i els recursos minerals són les principals fonts de la seva economia. La [[Reserva natural nacional Wolong]], hàbitat del [[Panda gegant]], i la cultura budista i tibetana atreuen cada vegada més turistes, tant xinesos com forans. Les reserves d'aigua tenen capacitat per generar 14 milions de quilowatts. Hi ha grans extensions de pastures naturals de qualitat que nodreixen nombrosos ramats de bestiar. D'altra banda, s'hi recullen anualment 85.000 tones de 1.900 tipus diferents d'herbes medicinals silvestres, entre les que destaquen la [[fritil·lària]], el [[teix]], l'[[astràgal]], [[Rhodiola]], [[Codonopsi|Codonopsis]], [[Notopterygium incisum|Notopterygium]], [[Genciana]], [[ruibarbre]] i altres. També posseeix recursos minerals que inclouen or, liti, granit, marbre, pedra calcària, ciment, torba, aigua mineral, torba i aigües termals.<ref name="abagov" />
== Referències ==
| |||