Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

faltaven coses
(perque faltaven moltes coses i son importants)
(faltaven coses)
[[Fitxer:Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña (1716).djvu|thumb|260px|Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715, comunicat per la Reial Cèdula 16-I-1716. El retard de la [[Reial Cèdula]] respecte del [[Reial Decret]] es deu al fet que abans es van voler completar els nomenaments dels càrrecs de la Reial Audiència, presentant la nova composició com un fet consumat. <br/>El [[Reial Decret]] configurava la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència de Catalunya]] per a reduir-la a l'[[absolutisme]]. Així, quedà presidida pel [[Capità General de Catalunya|Capità General de l'Exèrcit]] en els afers governatius i d'administració territorial, i perdé el seu caràcter de tribunal suprem de Catalunya al quedar supeditada al [[Consell de Castella]] en els afers judicials.<ref name="NIEVA">[[#NIEVA-2004|Nieva (2004:53)]]</ref>]]
[[Fitxer:Real Cédula 16-I-1716.jpg|thumb|right|260px|Reial Cèdula 16-I-1716 que comunica al [[Capità General de Catalunya|Capità General de l'Exèrcit]] a Catalunya el Reial Decret 9-X-1715<ref name="NIEVA"/> amb la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència de Catalunya]], que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori.]]furcias toas Els '''Decrets de Nova Planta''' són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per [[Felip V de Castella|Felip V]] a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el [[Absolutisme|règim absolutista]] a la [[Monarquia d'Espanya]]. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la [[sobirania]] dels regnes invocant un [[Dret diví dels reis|dret diví]]. Fins aleshores la [[Monarquia d'Espanya]] s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –[[règim polisinodial]]–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)|règim de secretaries d'Estat]] —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota [[sobirania]].
 
Aquestes lleis [[Absolutisme|absolutistes]] provocaren —entre altres causes—, que el 1705 els [[estats de la Corona d'Aragó]] s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «[[dret de conquesta]]», acusant-los de «[[rebel·lió]]», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els [[Furs]] i les [[Constitucions catalanes|Constitucions]] dels [[estats de la Corona d'Aragó]], quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la [[Sobirania|sobirania.]][[Fitxer:Decreto-nueva-planta-reino-mallorca.jpg|thumb|right|260px|Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.]]
 
Usuari anònim