Concili: diferència entre les revisions

Un '''concili''' és una reunió de representants religiosos, habitualment [[bisbe]]s [[cristianisme|cristians]] [[Església Catòlica|catòlics]] o [[Església ortodoxa|ortodoxos]], per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica. Es considera que la primera reunió d'aquestes característiques fou enel [[Concili de Jerusalem]] que narren els [[Fets dels Apòstols]].<ref name=iecconcili>{{ref-web|url=http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=concili&numPagina=1&database=DIEC&idFont=33851&idHit=33851&tipusFont=%3CI%3EDiccionari+de+la+llengua+catalana%3C%2FI%3E+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=concili++&tematica=%28Totes%29&tipusCerca=cerca.tot|consulta=5 febrer 2015|títol=Concili|obra=Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans|editor=IEC}}</ref> No obstant, el primer concili considerat ecumènic fou el de [[Primer Concili de Nicea|Nicea]] del [[325]], i en el cas de l'[[Església Catòlica]], l'últim que s'ha celebrat, amb el número 21, fou el [[Concili Vaticà II]] de [[1962]] a [[1965]].

Els [[concili ecumènic|concilis ecumènics o generals]] foren definits [[Concili IV de Laterà]] de [[1215]], ja que fins aquell moment no es diferenciaven els concilis. Fou Sant [[Ramon de Penyafort]] qui clarificà la nomenclatura ideant la classificació que s'ha utilitzat fins a l'actualitat, quan formulà que hi havia concilis universals, provincials i episcopals.{{sfn|Sabanés i Fernández|2009|p=33}} Al [[segle XII]] als concilis estaven representats la majoria dels bisbes de totes les esglésies de la cristiandat llatina, convocats per elpel Papa, però amb una pobra representació oriental, malgrat que legislaven per elpel conjunt de l'Església. En aquest moment a Orient s'anomenaven ''ecumènics'' mentre que a Occident rebien el nom de ''generals'' o ''universals''.{{sfn|Sabanés i Fernández|2009|p=34}}