Dictadura dels Coronels (1967-1974): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
Els serveis secrets dels EUA foren els que organitzaren el cop d'estat,<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/1973/07/01/archives/london-paper-asserts-c-i-a-engineered-the-coup-in-greece-sent-to.html|títol=London Paper Asserts C.I. A. Engineered the Coup in Greece|consulta=abril 2018|llengua=anglès|editor=New York Times|data=1 de juliol 1973}}</ref> temerosos de perdre influència en un país estratègic al mediterrani amb un govern de centre que tenia posicions independents pel que fa a política regional i internacionals.<ref name=":0" /> El cop tingué lloc quan s'havien de convocar eleccions per al 28 de maig. El pretext dels colpistes fou l'amenaça comunista suposadament infiltrada en tots els estaments de l'estat.
Nombrosos opositors polítics, sobretot els d'esquerra, socialistes i comunistes, foren perseguits i empresonats. S'estengué la pràctica de la deportació a illes desertes de l'Egeu, convertides en centres de tortura. Milers de persones foren empresonades i exiliades especialment els militants d'esquerra i d'organitzacions democràtiques opositores, i també artistes i intel·lectuals grecs. Els militars prohibiren els diaris estrangers i utilitzaren
Alguns països denunciaren el cop i la dictadura, sobretot els països escandinaus i Holanda, però com els Estats Units, el Regne Unit i la República Federal Alemanya defensaren la seva permanència al [[Consell d'Europa]] (d'on el règim marxaria pel seu compte abans de la votació que havia de decidir la seva explusió) i a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], de la qual seguiria formant part. Durant la dictadura militar, 87.000 persones foren arrestades sense càrrecs, 10.000 empresonades, 4500 processades en tribunals militars, més de 100 assassinades pel règim. 3500 persones foren internades en els centres de tortura de al policia militar (ESA).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blum|nom=William|títol=Killing Hope: U.S. Military and CIA Interventions Since World War II, revised edition|url=|edició=|llengua=anglès|data=2003|editorial=Common Courage Press|lloc=|pàgines=|isbn=1-56751-252-6}}</ref>
Línia 15:
L'oposició a la dictadura fou protagonitzada pels partits d'esquerra com el [[Partit Comunista de Grècia]] (ja il·legalitzat abans de la Junta), la Unió Socialista Democràtica de [[Kàrolos Papúlias]], present sobretot a l'exterior entre els exiliats, o el ''Front Antidictatorial Panhel·lènic'' (ΠΑΜ) i el Moviment Panhel·lènic d'Alliberament, d' [[Andreas Papandreu|Andreas Papandreou]].
La [[revolta de la Politècnica d'Atenes]] el 1973, en la repressió del qual la policia matà 30 estudiants, fou un dels esdeveniments que precipitaren
El 1975, alguns dels impulsors del cop foren jutjats en els judicis de la junta militar, a la presó de Korydallos. Georgios Papadopoulos, Stylianos Pattakos i Nikolaos Makarezos foren condemnats a mort per alta traïció, però la pena fou commutada per cadena perpètua. Pattakos i Makarezenos foren alliberats per suposats motius de salut el 1990 pel govern de [[Nova Democràcia (Grècia)|Nova Democràcia]], tots ells seguiren reivindicant la dictadura i no mostraren mai cap penediment, igual que Papadopoulos, que morí de càncer en un hospital el 1999.
| |||