Talarn: diferència entre les revisions

Fora del clos de la vila, nasqueren ja molt aviat els dos ravals que marxen cap a ponent des de davant mateix de la Torre de Caps, pel Camí de la [[Font de Caps]] i pel carrer de la Serra. Més modernament, s'ha anat formant un altre nucli de cases davant del Portal de Soldevila, a llevant de la carretera d'accés a Talarn. Aquest barri ha rebut el nom d'''El Raval'', tot i que l'altre també n'és un, de raval.

 

 

==Altres indrets del terme ==

 

===Casals ===

 

===Encús ===

Al nord del terme, prop del límit amb l'antic terme de [[Gurp de la Conca]], actualment del terme municipal de [[Tremp]] hi ha el territori d'Encús. No es conserven vestigis de l'antic castell d'Encús, o castell de Castelló d'Encús, però sí del poblat que en depenia, [[Castelló d'Encús]], amb l'[[església de Sant Martí]], sufragània de Sant Martí de [[Rivert]].

 

 

 

===Masies i molins ===

===Infraestructures===

[[Fitxer:Talarn. Pont del ferrocarril 1.JPG|250px|thumb|esquerra|El pont del ferrocarril damunt del barranc de Seròs]]

 

La carretera [[C-13]] és la més important per a les comunicacions de Talarn; té bastants quilòmetres pel seu terme municipal: hi entra poc abans del punt quilomètric 84, i en surt en el 93. Ara bé, entre el 85,5 i el 87.5 entra en el terme de [[Tremp]].

El [[1064]], a les convinences pactades entre l'aristocràcia pallaresa, servia de penyora per a assegurar la pau: [[Ramon VI de Pallars Jussà]] cedí Talarn al seu cosí [[Artau I de Pallars Sobirà]], a canvi del castell de [[Salàs de Pallars]]. Fou confiat a Pere Ramon d'Erill i Mir Guerreta, castlans vassalls del de Pallars Sobirà. Tanmateix, el mateix any, en una nova convinença, tornà a mans del de Pallars Jussà, que hi posà de feudatari Ginamau Hug, que, ultra Talarn, s'havia d'ocupar de les fortaleses de ''Sots-terris'' (Susterris). Els feudataris següents de Talarn també consten com a encarregats de les Esplugues de Susterris: Guillem Folc i Oliver Bernat. El [[1081]] Talarn fou confiat pel comte Ramon a Arnau, vescomte de Pallars, cosa que referma la importància estratègica que es donava a Talarn.

 

 

El [[1370]], [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] concedí a la vila de Talarn el dret de celebrar fira durant 14 dies, a partir del dia de sant Francesc, a més del dret a fer mercat el dimarts. El [[1371]] el rei decidí unir per sempre més els castells de Talarn i Orrit a la corona, i els comprà als seus titulars en aquell moment: Clara, vídua d'Acard, i Blanca, llur filla. Tot seguit, però, els empenyorà a l'aleshores vila de Tremp. En aquells moments Talarn té 37 focs (fogatge del [[1378]]: uns 185 habitants).

 

 

=== Edat moderna ===

Talarn tenia 60 focs (uns 300 habitants) el [[1515]], que augmentaven a 72<ref>Mossèn Jaume Estorn, vicari, Mossèn Antoni Dalmau, Mossèn Antoni Mauri, Mossèn Joan Figuerola, Mossèn Miquel Figuerola, Mossèn Martí Vedrenya, Mossèn Antoni Farrús, Mossèn Joan Aguilar, Mossèn Jaume Balaguer, beneficiats; ''Don'' Pere d'Erill, Mossèn Antoni Areny, cavaller, Mossèn Ramon Artús de Mur, donzell, Mossèn Domènec Olivany, militar; Mossèn Blasi Vedrenya i Mossèn Joanot Guilla, militars i cònsols; Francesc Sirera, Joanot Balaguer, Ramon Monsó, Jaume Rocaspana, Mossèn Vicent Farrer, Joan Figuerola, Joan Todó, la vídua Figuerola de la plaça, Mossèn Pere Pallarès, Sent Lise, Perot Guilla, Jaumot Aguilar, Joan Aguilar àlies Saurina, Joan Saura, la vídua Figuerola del carrer Nou, Salvador Saurina, Antoni Sabater, Joaot Cirera, Antoni Roger, Antoni Guilla, la vídua Monja, Joan Canelles, Antoni Eixut, Antoni Graus, Joan Prior, Antoni Mauri, Jaume Borrell, Mossèn Nofre Farrer, Francesc Pallarès, Jaume Clua, Joanot Roger, la vídua Cirera, Miquel Farrer, Antoni Riberes, Martí Sirera, Benet Balaguer, Perot Graus, Joan Regany, Joan Balaguer, Mestre Nicolau, Joan Llastarri, Jaume Colls, Jaume Figuerola, Joan Boix, Salvador de Lafitta, Gabriel Rei, la vídua Gassa, Salvador Dalmau, Sebastià Guilla, Joan Baró, Bartomeu Graus, Joan Escales, Joan Carles, Jaume Llastarri, Joan Avinyó, Antoni Badia i Ramon Vidal. {{ref-llibre|cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= 37|isbn=84-232-0189-9 }} </ref> (360) el [[1553]]. Nous conflictes sacsejaren aquells anys Talarn: el [[1562]] era ocupada pels hugonots del Comte de Foix. Malgrat tot, Talarn s'anava afermant en el seu paper de plaça forta. Esdevenia una capital administrativa i una vila militarment forta, pel seu recinte emmurallat. Pel fet de ser vila reial, enviava representants a Corts, en consta la presència a les Corts del [[1510]], [[1552]], [[1585]], [[1599]], [[1631]] i [[1701]].

 

 

 

Cinquanta anys més tard, en la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], l'aristocràcia reunida a Talarn (els barons d'Eroles i d'Abella, Roc de Balaguer, senyor d'Espills, i diverses famílies fortes procedents de la pagesia local i pertanyents a la petita noblesa catalana, com els Sobirà, Boix, Borrell, Sabater, Pallarès...) prengueren partit pel pretendent borbó, Felip d'Anjou, en contra del que féu pràcticament tota la resta de la comarca. Aquest fou el motiu pel qual Talarn fou “premiada” amb el títol de cap de [[corregiment]] en la reestructuració territorial del 1719 imposada pels borbons després de conquerir el país.

Aquesta fidelitat a la causa borbònica no fou acceptada pel poble de Talarn, escanyat pels forts impostos que imposaren els borbons, i que es revoltà contra els abusos de la monarquia i dels qui li donaven suport, però no pogueren fer res per evitar-ho. Un detall que demostra la divisió existent entre les famílies benestants i el poble és el fet que en un dels impostos que hagueren de pagar, en aquell cas amb llenya, els nobles, propietaris de la majoria de boscos de la comarca, es negaren a contribuir-hi. Cal dir, però, que Talarn es beneficià fortament -sobretot les classes dirigents- dels privilegis assolits per la seva ''fidelitat'' als borbons. En aquest temps ([[1718]]) consten 350 habitants a la vila. El [[1787]] eren ja 691. La vila experimentava una creixença molt forta, derivada de la seva situació políticament privilegiada.

 

 

La [[Guerra del Francès]] fou un altre moment àlgid per a Talarn. De fet, el darrer. Es creà el [[1808]] la Junta de Govern del Corregiment de Talarn, en la qual tingué gran importància la figura de Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, nat a Talarn el [[1784]] i mort a [[Daimiel]], [[Castella]], el [[1825]]. Es tractava del [[Baronia d'Eroles|baró d'Eroles]] d'aquells moments. Sota el seu comandament, un cos d'exèrcit format per voluntaris, anomenat ''Companyia de Talarn'', va combatre a [[Girona]] durant el seu segon setge, el juliol del [[1808]] (avui dia encara hi ha un carrer, a Girona, dedicat a aquesta companyia). El 23 de maig del [[1810]] la vila de Talarn fou saquejada pels francesos, ja en la fase final de la Guerra del Francès.

=== Edat contemporània ===

[[Fitxer:Segell municipal de Talarn el 1900.png|125px|thumb|esquerra|Segell municipal de Talars de vers 1900]]

 

 

[[Pascual Madoz]],<ref>[[Pascual Madoz|MADOZ, Pascual]]. "Talarn". Dins ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. {{ISBN|84-7256-256-5}}</ref> que coneixia bé Talarn, en fa un informe interessant en el seu ''Diccionario geográfico...'', publicat el [[1845]]. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell. Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població. Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel [[Baronia d'Eroles|baró d'Eroles]], amb una assistència de 20 a 25 nenes.