Antoni Ribas i Piera: diferència entre les revisions

La vida professional d''''Antoni Ribas''' està marcada pel cinema reivindicatiu dels perdedors de la [[Guerra Civil espanyola]] que van expressar les seves idees amb la transició democràtica després de la mort de [[Franco]].

En aquell període, Ribas va fer la seva millor pel·lícula com a director ''[[La ciutat cremada]]'', era el 1976, un fresc sobre la societat catalana de començaments del segle XX amb la [[Setmana Tràgica]] de Barcelona com a rerefons, va guanyar el primer premi del Festival de Cine Ibérico y Latinoamericano de [[Biarritz]].

Després d'aquest èxit, Ribas va rodar la monumental ''[[Victòria!]]'', una pel·lícula de vuit hores de metratge que va esdevenir una trilogia als cinemes, són els moments més significatius de la història de [[Catalunya]], que no va tenir l'acceptació del públic, una producció que li va suposar a Ribas grans problemes econòmics.

Ribas va començar el 1993 el difícil rodatge de ''[[Terra de canons]]'', un film sobre una família espanyola durant la Guerra Civil, que va portar el cineasta a manifestar-se acampat deu mesos a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per a demanar una subvenció al Govern català, que no li va concedir.

Tot i així va continuar la pel·lícula cinc anys després, va aconseguir més de 350.000 signatures de suport i va rebre ajuda de tres-cents productors, entre ells alguns diputats i antics consellers de la Generalitat, com Josep Gomis, per tirar endavant una obra que va comptar amb la producció de l'actor [[Anthony Quinn]].

Ribas treballava en el moment de la seva mort en una pel·lícula autobiogràfica sobre els deu mesos de protesta que va passar a la Plaça Sant Jaume.

Ribas, nascut el 1935 a Barcelona, havia rebut l'Ordre de les Arts i les Lletres de França, en reconeixement a la seva tasca professional, i era llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques.

Les seves primeres passes varen ser amb el també director [[Luis García Berlanga]], el cineasta va començar la seva carrera artística com a autor de les obres de teatre ''[[El vacío]]'' (1964) i ''[[Jaque al rey y a la reina]]'' (1964), però en el cinema va començar el 1958, quan va treballar com ajudant de direcció de [[Luis Lucía]], [[Rafael Gil]] o Luis García Berlanga, concretament a la pel·lícula ''[[Plácido]]''.

== Filmografia<ref>{{Ref-llibre|cognom=Magí.|nom=Crusells,|títol=Directores de cine en Cataluña : de la A a la Z|url=https://www.worldcat.org/oclc/316144921|data=[2009], ©2008|editorial=Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona|isbn=9788447533169}}</ref>==