Obús autopropulsat M109: diferència entre les revisions

|longitud= 6,80 m<ref name="{{sfn|Serrat">Serrat, Carles (|2005) pàg. |p=453</ref>}}

|amortització= Amortidors de reforç a la 1a i 7a rodes<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=29</ref>}}

|nbq= Opcional<ref name="{{sfn|Serrat"/>|2005|p=453}}

L''''obús autopropulsat M109''', en [[anglès]] ''M109 155mm Self-Propelled Howitzer'' o ''M109 SPH'', és una peça d'[[artilleria autopropulsada]] d'origen [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]]. Dissenyat des de finals de la [[dècada dels 40]] per substituir l'artilleria autopropulsada de la [[Segona Guerra Mundial]] va entrar en servei el [[1963]] i va esdevenir la peça d'artilleria mecanitzada estàndard de l'[[OTAN]], produint-se en grans quantitats.<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=3</ref>}}

A causa del seu bon rendiment l'M109 s'ha mantingut en actiu durant dècades, per fer-ho s'ha anat modernitzant el blindat diferents cops: canviant l'[[Canó obús|obús]], millorant la torreta, desenvolupant municions guiades, afegint un autocarregador... A més a més, partir dels xassís també se n'han fet variants; com el transport de projectils M992 FAASV, dissenyat per seguir les formacions mecanitzades amb [[Bateria d'artilleria|bateries d'artilleria]] de M109 i mantenir-les aprovisionades de [[munició]].<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=34</ref>}}<ref name="Today">{{ref-web |url= http://www.military-today.com/artillery/m109a6_paladin.htm |títol= M109A6 Paladin 155-mm self-propelled howitzer |consulta= 25 gener 2015 |obra= Military-Today.com |data= |llengua= anglès}}</ref>

Mentrestant, per suplir la mancança es van fer dos models basats en [[tanc]]s que muntaven obusos de 105 mm i 155 mm. Els blindats eren l'M52 amb l'obús de 105 mm i l'M44 amb l'obús de 155 mm. Els dos models eren molt deficients, especialment l'M44 que encara retenia el sostre obert, ja que el seu xassís era massa petit per poder acomodar el [[retrocés]] de l'obús. I a causa d'això, el 1952 van començar a desenvolupar un nou model sense que els dos models haguessin entrat en servei.<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=3-4</ref>}}

En canvi, l'M109 va esdevenir un referent en l'[[artilleria autopropulsada]]: un xassís dissenyat específicament per transportar un obús, una torreta tancada rotatòria amb un diàmetre prou gran per absorbir el retrocés, un obús potent de 155 mm... I la seva producció, fins al 2005, va ser la següent:<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=5-9</ref>}}

Tot i això, l'M109 no va tenir un impacte significatiu en el transcurs de la guerra i es van començar a retirar a partir del 1969, finalment marxant l'últim batalló de M109 el 1971. L'experiència però, va servir per fer que posteriorment l'abast dels M109 s'ampliés per contrarestar els canons soviètics de 130 mm, que es va demostrar molt efectiu a mans del [[Front Nacional d'Alliberament del Vietnam]].<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=9-13</ref>}}

Durant la [[Invasió de l'Iraq de 2003]] els M109 tornarien a ser desplegats a la zona. En aquest cas ja hi havia el model M109A6, que es va fer servir per acompanyar la punta de llança que va atacar [[Bagdad]]: la 3a divisió d'infanteria mecanitzada. El coronel d'artilleria de la divisió, Thomas Torrance, va escriure que el rendiment de l'M109A6 era magnífic, podent-se preparar per disparar en menys de 2 minuts i amb molta precisió. Durant aquesta guerra es van fer servir nous vehicles de suport com l'M7 Bradley FIST i l'AFATDS. A més a més es van provar dos nous projectils: munició de precisió guiada SADARM, que amb 108 llançaments va destruir 48 vehicles, i munició M795 d'alt explosiu i abast millorat. En total es van llançar 13.923 projectils durant l'enfrontament.<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=36-39</ref>}}

Per altra banda, l'M109 també disposa d'un sistema apagaincendis millorat respecte a les versions anteriors i pot disposar de protecció contra agents [[NBQ]].<ref name="Serrat01">{{sfn|Serrat, Carles (|2005) pàg. |p=454</ref>}}

La suspensió és de [[barres de torsió]] i disposa de 2 amortidors de reforç a la primera i setena roda. Per altra banda, l'[[Tractor eruga|eruga]] consisteix, a cada banda, de: set rodes de rodament dobles amb llantes de goma, una roda tractora i una roda al darrere sense cap corró de retorn.<ref name{{sfn|Serrat|2005|p="Serrat01"/>454}}

Tot aquest conjunt permet que l'M109A6, en moviment, pugui rebre una ordre de foc i que, en 60 segons, es pugui aturar, introduir les dades i efectuar el primer tret.<ref name{{sfn|Serrat|2005|p="Serrat01"/>454}}

L'octubre de 1979 va començar la conversió al model A3, que introduïa una sèrie de petites millores respecte al model A2, com per exemple la instal·lació d'una ràdio AN/PRC-68.<ref>J {{sfn|Zaloga, Steven (|Bryan|2005) pàg. |p=13-15</ref>}}

* {{Ref-llibre |cognom= J Zaloga |nom= Steven J. |cognom2= Bryan |nom2= Tony |títol= M109 155 mm Self-Propelled Howitzer 1960-2005 |format= llibre/ebook |llengua= anglès |edició=1a ed. |editorial= Osprey Publishing Ltd. |lloc= Regne Unit |any= 2005 |pàgines= 51 |col·lecció= New Vanguard nº86 |isbn= 1 84176 631 3}}

*{{Ref-llibre |editorcognom= Carles Serrat |nom= Carles |títol= M-109A6 Paladin. Estados Unidos, 1994 |format= llibre |llengua= espanyolcastellà |edició=1a ed. |editorial= Ediciones Altaya, S.A. |lloc= Barcelona |any= 2005 |pàgines= 445-456 |col·lecció= Los más extraordinarios carros de combate nº38 |isbn= 84-487-0698-6}}

*{{Ref-llibre |editor= Chris Bishop |títol= The encyclopedia of small arms & artillery |format= llibre |llengua= anglès |edició=1a ed. |editorial= Summertime Publishing |lloc= Regne Unit |any= 2006 |pàgines= 412-413 |isbn= 978-1-84013-910-5}}

{{ORDENA:Obus Autopropulsat M109}} <!--ORDENA generat per bot-->