Infern - Cant Dotzè: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Inferno Canto 12 verses 11-14.jpg|vinheta|470x470px|El minotaure imaginat per Gustave Doré]]

El dotzè cant de l'[[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]] de [[Dante Alighieri]] té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle. Com a guardià d'aquesta secció els dos poetes troben al [[Minotaure]], que s'enfureix contra ell mateix, ja que veu que no pot fer res contra els intrusos. Després continuen el descens per l'esllavissament de terra (a causa del terratrèmol que es va produir quan [[Jesús de Natzaret|Jesucrist]] va venir a rescatar els Patriarques bíblics que es trobaven als llimbs, per pujar-los directament al cel (v. [[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]] -[[Infern - Cant Quart|Cant Quart]] vv. 52-62), fins que troben el riu de sang bullent ([[Flegetont]]) custodiat per [[Centaure (mitologia)|centaures]] armats amb sagetes, que els aturen però que escolten i obeeixen el que els diu [[Virgili]]. Gràcies a un dels centaures ([[Nessos|Nessus]]), [[Dante Alighieri|Dante]] pot travessar el riu bullent a la seva gropa. Es presenten diversos homicides que estan més o menys submergits en el corrent segons el grau dels seus pecats. Els centaures vigilen que no surtin del corrent més del que els toca, enviant-los les seves sagetes. Un cop passat el riu bullent el centaure Nessus se'n torna enrere i deixa els dos poetes a l'altre costat.