Diferència entre revisions de la pàgina «Concentració parcel·lària»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{altres usos|Concentració (desambiguació)}} fitxer:Miniparcelas en Cangas Pontevedra 2.jpg|thumb|right|300 px|Miniparcel·les o minifundis per al cultiu...».)
 
[[fitxer:Miniparcelas en Cangas Pontevedra 2.jpg|thumb|right|300 px|Miniparcel·les o minifundis per al cultiu familiar d'hortalisses als afores de [[Cangas]] (Pontevedra). La seva grandària aproximada és d'uns 100 m<sup>2</sup>. Típic exemple d'hort familiar o [[jardí de vegetals]] que augmenten enormement el rendiment i la productivitat de la petita parcel·la gràcies al cultiu intensiu. Seria un exemple d'integració de cultius, més que de concentració de les terres.]]
La '''concentració parcel·lària''' és una activitat situada en l'àmbit de l' [[Agronomia|enginyeria civil agrònoma]], consistent a agrupar les [[parcel·la|parcel·le]]s d'un propietari en el menor nombre possible d'elles. A la parcel·la o parcel·les resultant se la denomina [[finca]] (de reemplaçament). Segons el [[DRAE]] consisteix en la ''agrupació de diverses finques rústiques de reduïda extensió, per unificar i facilitar el cultiu'' la qual cosa s'aconsegueix en augmentar la grandària de la finca.
{{Doble imatge|right|Rouvres avant remembrement.jpg|200|Rouvres après remembrement.jpg|200|Plans de terres, abans i després de la concentració parcel·lària}}
 
Aquesta activitat s'ha dut a terme en la major part dels països europeus, en els quals bàsicament per motius històrics, les parcel·les s'han dividit per [[herència (dret)|herència]] provocant un fraccionament excessiu de les finques rústiques.
{{VT| parcel·la}}
 
=== Perjudicis ===
Amb respecte, al cost econòmic: el procés és molt llarg, habitualment 10 anys des de l'inici fins a la presa de possessió; i el lliurament de les escriptures encara porta més temps.<ref>Crecente Maseda, R., Álvarez López, C. y Fra Paleo, U. (2001) ''Concentración parcelaria en Galicia: caracterización y evaluación'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia.</ref> A més, aquest temps suposa una certa paralització en l'explotació agrícola de la zona.
 
Quant al cost mediambiental, la desaparició de marges i espais “perduts” va en contra de la flora i fauna que en ells habita. En segon lloc, el major rendiment que s'obté una vegada es finalitza el procés amb freqüència es deu a un major ús de productes químics. Est és el motiu pel qual la concentració parcel·lària entra dins dels annexos de la llei d'[[avaluació d'impacte ambiental]], en particular consta en l'annex II de la [[Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental d'Espanya|Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental]].<ref>Gómez Orea, D. (1994) ''Evaluación del impacto ambiental de la concentración parcelaria'', Valladolid, Consejería de Agricultura. </ref><ref>Valencia Sancho, E. (2002) ''La concentración parcelaria eco-compatible, instrumento de desarrollo local integrado y sostenible. Régimen jurídico de la institución''. Memòria de doctorat, Universitat de Lleida. </ref> Per al paisatge tradicional de [[bocage]], els efectes són de gran abast. El resultat d'una concentració poc sensible és un desmunti general de les limitis, una parcel·lació dissenyada amb criteris anàlegs als d'un polígon industrial, i la generalització dels filats com a procediment universal de tancament.<ref name =DimP>Riesco Chueca, Pascual (2009) [http://www.upo.es/ghf/giest/documentos/paisaje/Riesco09_dimensionesperdidas.pdf Dimensiones perdidas del paisaje rural], ''Actas del III y IV congreso de antropología'', Instituto de estudios Florián de Ocampo, Zamora, ISBN 978-84-96100.33-2, pp. 113-133.</ref>
 
== Referències ==
410.948

modificacions