Revisió del 19:20, 26 nov 2018 modifica 88.25.0.15 (discussió) →‎Els autors Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 19:31, 26 nov 2018 modifica desfés 88.25.0.15 (discussió) →‎Argument i estructura Etiquetes: Substitució editor visual Edició següent →
Línia 1: ~~{{Infotaula de llibre~~ ~~\|títol= Cantar de mio Cid~~ ~~\| títol original =~~ ~~\| imatge = Cantar de mio Cid f. 1r (rep).jpg~~ ~~\| text de la imatge = Primer full del manuscrit del ''Cantar de mio Cid'' conservat a la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]~~ ~~\| autor = [[Anònim]]~~ ~~\|país=~~ ~~\| llengua original = [[Castellà]]~~ ~~\| traduït =~~ ~~\| gènere = [[Cançó de gesta]]~~ ~~\| data de publicació = Ca. [[1200]]~~ ~~\|format= Manuscrit~~ ~~\| pàgines =~~ }} El '''''Cantar de mio Cid''''' és brutalment una [[cançó de gesta]] anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del [[cavaller]] [[Castella\|castellà]] [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Rodrigo Díaz ''el Campeador'']]. Es tracta de la primera obra [[narrativa]] extensa de la [[literatura espanyola]] en una [[Llengües romanços\|llengua romanç]], i destaca per l'alt valor literari del seu estil. Va ser escrit –segons la gran majoria de la crítica actual– als voltants de l'any [[1200]] ([[segle XIII]]).<ref>{{ref-llibre\|nom=Alberto \|cognom=Montaner Frutos\|títol=Cantar de mio Cid\|lloc=Barcelona \|editorial=Galaxia Gutenberg \|editor=[[Reial Acadèmia Espanyola]]\|data= 2011\|pàgina= 289 \|isbn=978-84-8109-908-9}}</ref><ref>En el volum dedicat a la literatura medieval (publicat el 2012) de la ''Historia de la literatura española'' dirigida per [[José Carlos Mainer]] es diu sobre la datació del ''Cantar de mio Cid'' que en l'actualitat «la gran majoria d'estudiosos s'inclinen per establir la creació de l'obra, en la forma avui coneguda, en els últims anys del segle XII o inicis del següent». {{ref-llibre\|nom1=Juan Manuel\|cognom1=Cacho Blecua\|nom2=María Jesús\|cognom2=Lacarra Ducay \|títol=Historia de la literatura española, I. Entre oralidad y escritura: la Edad Media'' \|editorial=Crítica \|data=2012\|pàgina=333\|isbn=978-84-9892-367-4}}</ref> El ''Cantar de mio Cid'' és l'única cançó èpica de la [[literatura espanyola]] conservada gairebé completa. Només es conserva una còpia del text, de [[1207]];<ref>Colin Smith, «Towards a reconciliation of ideas about Medieval Spanish epic», ''The Modern Language Review'', LXXXIX (1994), Liverpool, pàgs. 622-634 (en anglès).</ref> s'han perdut el primer full de l'original i dos més a l'interior del còdex, encara que el contingut de les llacunes existents es pot deduir de les prosificacions cronístiques, especialment de la ''[[Crònica de vint reis]]''. A més del ''Cantar de mio Cid'', els quatre texts del seu gènere que han perdurat són les ''[[Mocedades de Rodrigo]]'' –[[ca.]] [[1360]]–, amb 1700 versos; el ''[[Cantar de Roncesvalles]]'' –ca. [[1270]]–, amb fragment d'uns 100 versos; i una curta inscripció d'un temple romànic, coneguda com a ''[[Epitafi èpic del Cid]]'' –ca. [[1400]]?. El poema consta de 3.735 versos d'extensió variable ([[anisosil·labisme\|anisosil·làbics]]), encara que dominen els versos de 14 a 16 síl·labes mètriques. Els versos del ''Cantar de mio Cid'' estan dividits en dos [[hemistiqui]]s separats per [[cesura]]. La longitud de cada hemistiqui és de 4 a 13 síl·labes, i es considera unitat mínima de la [[prosòdia]] del ''Cantar''. No hi ha divisió en estrofes, i els versos s'agrupen en [[Tiratge (mètrica)\|tiratges]], és a dir, sèries de versos amb una mateixa [[rima assonant]]. Se'n desconeix el títol original, encara que probablement s'anomenaria «gesta» o «cantar», termes amb els quals l'autor descriu la seva obra en els versos 1085 i 2276, respectivament. Literàriament segueix el model de l'èpica francesa, però amb més escenes domèstiques que apropen l'obra al lector, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Es tractava una obra que es transmetia oralment però que s'ha conservat perquè una de les seves versions va ser escrita. Es considera un document molt valuós pel seu caràcter històric, el qual dóna a conèixer l'època que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres. ~~== Argument i estructura ==~~ ~~=== Tema ===~~ El ''Cantar de mio Cid'' tracta d'un heroi desterrat injustament que ha de recuperar el seu honor i fama. Durant l'obra es viu l'engrandiment progressiu del personatge. Tot plegat es completa, a més, amb el desenvolupament de l'acció guerrera i política. ~~=== Estructura interna ===~~ El poema s'inicia amb el desterrament de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid Campeador, després d'haver estat acusat de robatori. Rodrigo Diaz de Vivar acusa al rei també d'haver matat al seu germà, l'anterior rei, acusa d'aixó el rei actual el mana desterrat i sense poder tornar a veure la seva dona i les seves filles. Aquest deshonor li suposa també ser desposseït de les seves [[heretat]]s a Vivar i privat de la pàtria potestat de la seva família. Després de la conquesta de València, gràcies tan sols al valor del seu braç, de la seva astúcia i de la seva prudència, aconsegueix el perdó reial i amb això una nova heretat, el [[senyoriu de València]]. Per ratificar el seu nou estatus de senyor de vassalls es concerten unes noces amb llinatges de gran prestigi, els infants de Carrión. Paradoxalment, però, amb aquest fet es produeix la nova pèrdua de l'honra del Cid, a causa de l'ultratge dels infants a les seves filles, les quals són vexades, fustigades, malferides i abandonades a la roureda de Corpes. Aquest fet suposa, segons el dret medieval, el repudi ''de facto'' d'aquestes per part dels infants de Carrión. Per això el Cid decideix al·legar la nul·litat d'aquests matrimonis en un judici presidit pel rei on, a més, els infants de Carrión queden infamats públicament i apartats dels privilegis que abans ostentaven com a membres del seguici real. Per contra, les filles del Cid concerten matrimonis amb reis d'Espanya, arribant al màxim ascens social possible. Així, l'[[estructura interna]] de l'obra està determinada per unes corbes d'obtenció–pèrdua–restauració–pèrdua–restauració de l'honra de l'heroi. En un primer moment –que el text no reflecteix– el Cid és un bon cavaller [[vassallatge\|vassall]] del seu rei, honrat i amb heretats a Vivar. El desterrament amb què s'inicia el poema és la pèrdua, i la primera restauració, el perdó reial i les noces de les filles del Cid amb grans nobles. La segona corba s'inicia amb la pèrdua de l'honra de les seves filles i acaba amb la reparació mitjançant el judici i les noces amb els reis d'Espanya. [[Fitxer:Las hijas del Cid (Ignacio Pinazo).jpg\|thumb\|''Les filles del Cid'' d'[[Ignacio Pinazo]] (1879). Doña Elvira i doña Sol apareixen lligades a la [[roureda de Corpes]] després de ser vexades pels seus esposos, els infants de Carrión.]] {{ORDENA:Cantar De mio Cid}} ~~<!--ORDENA~~PREGUNTASELO ~~generat~~A ~~per~~TU ~~bot-->~~PROFESOR NIÑO ICULTOOO!▼ O A LA YASMINA GANG '''MOYA & ROIG''' ~~=== Estructura externa ===~~ Els editors del text, des de l'edició de [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez Pidal]] de 1913, han dividit l'obra en tres ''cantars'', els quals reflecteixen les tres sessions en què l'autor considera convenient que el [[joglar]] reciti la gesta. Sembla confirmar-ho així el text, ja que separa una part d'una altra amb les paraules «aquís conpieça la gesta de mio Çid el de Bivar» (v. 1085), i una altra més endavant quan diu «las coplas deste cantar aquís van acabando» (v. 2776). ~~==== Primer cantar. Cantar del destierro (v. 1–1084) ====~~ El Cid ha estat desterrat de Castella. Ha d'abandonar la seva esposa i filles i inicia una campanya militar acompanyat dels seus fidels en terres no [[Cristianisme\|cristianes]], durant les quals envia un present al rei després de cada victòria per aconseguir el favor reial. ~~==== Segon cantar. Cantar de las bodas (v. 1085–2277) ====~~ El Cid es dirigeix a [[València]], en poder dels [[musulmà\|moros]], i aconsegueix conquerir la ciutat. Envia el seu amic i mà dreta Álvar Fáñez a la cort de [[Castella]] amb nous regals per al rei, demanant-li que se li permeti reunir-se amb la seva família a València. El rei hi accedeix i fins i tot li perdona i aixeca el càstig. La fortuna del Cid fa que els infants de Carrión demanin en matrimoni doña Elvira i doña Sol; el rei demana al Campeador que consenti al matrimoni i ell ho fa encara que no confia en ells. Les noces se celebren solemnement. ~~==== Tercer cantar. Cantar de la afrenta de Corpes (v. 2278–3730) ====~~ Els infants de Carrión mostren aviat la seva covardia, primer davant d'un lleó que s'escapa i del qual fugen espaordits i després en la lluita contra els àrabs. En sentir-se humiliats, els infants decideixen venjar-se: emprenen un viatge cap a Carrión amb les seves esposes i, en arribar a la [[roureda de Corpes]], les assoten i les abandonen deixant-les defallides. Quan el Cid se n'assabenta, demana justícia al rei, el qual culmina amb un «riepto» o duel en el qual els representants de la causa del Cid vencen als infants, els quals queden deshonrats. Les noces s'anul·len, i el poema acaba amb el projecte de noces entre les filles del Cid i els infants de [[Navarra]] i [[Aragó]]. ~~== El manuscrit ==~~ Existeix un exemplar únic que actualment es troba a la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] a [[Madrid]]. Al [[segle XVI]] es guardava en l'Arxiu de [[Vivar del Cid]]. Després se sap que va estar en un convent de monges del mateix poble. Eugenio Llaguno y Amírola, secretari del [[Consell d'Estat]], el va rescatar el [[1779]] perquè ho publiqués Tomás Antonio Sánchez. Quan es va acabar l'edició, Emilio Llaguno ho va retenir en el seu poder i més tard als seus hereus. Va passar després a Pascual de Gayangos i durant aquest temps, cap a [[1858]], ho va veure i va consultar [[Jean Joseph Stanislas Albert Damas Hinard\|Dames-Hinard]]. A continuació va ser enviat a [[Boston]] perquè el veiés [[George Ticknor]]. El [[1863]] ja ho posseïa el primer [[marquès de Pidal]]. Finalment i abans de la seva custòdia a la Biblioteca Nacional de Madrid, (va ser comprat el [[20 de desembre]] de [[1960]]) el va heretar Alejandro Pidal i a casa seva el van estudiar [[Karl Gustav Vollmöller]], [[Baist]], Huntington i [[Ramón Menéndez Pidal]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Criado De Val \|nom=Manuel \|títol=Los Orígenes del español y los grandes textos medievales: Mío Cid, Buen Amor y Celestina \|url=http://books.google.cat/books?id=QsrjwL1av2wC&pg=PA101&dq=Baist+mio+cid&hl=ca&sa=X&ei=zwa8Ufa-FcHG7AaxyIHoDw&ved=0CHQQ6AEwCQ#v=onepage&q=Baist%20mio%20cid&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Editorial CSIC \|data=2001 \|pàgines=101 \|isbn=8400079507}}</ref> Es tracta d'un tom de 74 fulls de [[pergamí]] gruixut i gaire ben preparat. Dos fulls més li serveixen de guardes. Al revés del full 74 hi ha unes escriptures amb taques de color marró, degudes a reactius antics. Menéndez Pidal va assolir llegir el primer paràgraf (amb ajuda d'altres [[reactius químics]]) però no va tenir la mateixa sort amb el segon paràgraf. En aquesta mateixa pàgina hi ha també diverses ratlles en [[llatí]], escrits amb lletra gran, del [[segle XIV]]. L'enquadernació del tom és del [[segle XV]]. Està feta en taula folrada de badana i amb orles estampades. Les fulles estan repartides en 11 quaderns; al primer li falta el primer full; al setè li'n falta un altre, igual que al desè. La lletra del manuscrit és clara i cada vers comença amb majúscula. De tant en tant hi ha caplletres amb ornaments. Precisament pel tipus de lletra que s'empra, alguns erudits van creure que el manuscrit podria ser de l'any [[1207]]. Però nous estudis asseguren que en realitat pertany al [[segle XIV]], basant-se en el fet que aquesta lletra s'assembla més a la que s'usa en els privilegis d'[[Alfons XI de Castella]] (1312-1350). Les lletres majúscules tenen en el seu interior dos trets paral·lels, detall que era comú a la fi del segle XIII i durant tot el segle XIV. Més detalls que tenen en compte els investigadors per a situar el manuscrit en el segle XIV són: que s'empra molt la ''y'' (en paraules com ''myo'', ''rey'', ''yr''), cosa rara en documents de la primera meitat del segle XIII i molt comú en el XIV i XV i que utilitza la ''v'' com inicial de paraula en lloc de la ''u'' (en paraules com ''valer'', ''vno'') i finalment l'ús de ''Gonçalo'', ''Gonçalez'' en lloc de ''Gonçalvo'' o ''Gonçalvez''. ~~En l'explicit es llegix:~~ ~~:''Quien escribió este libro dé Dios paraiso: amen''~~ ~~:''Per abbat le escribió en el mes de mayo'''~~ ~~:''En era de mil e CC XLV años''~~ ~~Hi ha hagut sempre molta controvèrsia entre els erudits sobre la interpretació d'aquest explicit. Heus aquí algunes deduccions:~~ ~~''Abbat'' és nom i no títol, car si fos un abat duria un ''dom'', segons l'acostumat en abats benedictins de l'època.~~ Hi va haver un ''Pero Abad'', Chantre de la Clerecía Real que apareix en documents el [[1253]]. Potser és l'autor del manuscrit i que va escriure ''era'' per equivocació en lloc d'''any'', sent llavors l'any de [[1245]]. Després d'estudis fructuosos sobre el tema es va arribar a la conclusió que el manuscrit és probablement del segle XIV però que és una còpia d'un anterior que es va escriure segurament en el segle XII, any de [[1140]], en temps d'Alfons VII de Castella. L'any 2003, els professors de la Universitat de Burgos Timoteo Riaño Rodríguez i María del Carmen Gutiérrez afirmen que es tracta d'una còpia realitzada al voltant de [[1235]], conclusió a la qual arriben arran d'un estudi lingüístic i paleogràfic. ~~== Els autors ==~~ Seguint la interpretació del text, l'estil, els temes, els llocs descrits, els investigadors han arribat a la conclusió que van ser dos els autors i ambdós joglars. Tenint en compte les següents característiques, el ''Cantar de mio Cid'' es pot enclavar en l'anomenat [[Mester de Joglaria]], així com en l'[[Èpica]] medieval dels cantars de gesta * El seu contingut són fetes èpiques * Era recitat i cantat al so d'un instrument * S'utilitza el vers èpic ~~== Referències ==~~ ~~{{referències}}~~ ~~== Enllaços externs ==~~ ~~{{commonscat}}~~ * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/cid/80283852878795052754491/index.htm Edició facsímil de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (en castellà)] * [http://www.planetalibro.com.ar/ebooks/eam/ebook_view.php?ebooks_books_id=85 ''Cantar de mio Cid'' - Español] {{Pdf}} ▲{{ORDENA:Cantar De mio Cid}} <!--ORDENA generat per bot--> {{autoritat}} [[Categoria:Èpica medieval]]

Cantar de mio Cid: diferència entre les revisions