Viquipèdia

Escriptura: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 20463459 de 92.136.126.137 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Correcció ortogràfica
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Medieval writing desk.jpg|thumb|Il·lustració d'un [[escriba]] fent ús de l'escriptura]]
L''''escriptura''' és un mètode de [[comunicació]] [[humana]] que es realitza mitjançant [[signe lingüístic|signes]] [[visual]]s que constitueixen un [[sistema]],<ref>{{ref-web|url=http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=escriure&Id=62334&search=escriure|consulta=4 novembre 2017|títol=Escriure|obra=Diccionari Català-Valencià-Balear|editor=IEC}}</ref> que pot o no expressar sense [[ambigüitat]] tot el que pot dir una [[idioma|llengua]] determinada. El domini de l'escriptura i la [[lectura]] associada s'anomena [[alfabetisme]]. La persona que es dedica professionalment a escriure és [[escriptor]]a i l'art d'escriure és la [[literatura]].<ref>[https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00081810.xml Literatura] [[Gran Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref><ref>[[DIEC|Diccionari de la Llengua Catalana DIEC]], [[Institut d'Estudis Catalans]] {{ca}}</ref>
 
Es pot escriure usant diverses eines, sobre diferents suports i empleant varis mètodes, tècniques i tecnologies. Per exemple, la [[taquigrafia]] és una escriptura abreviada d'execució idealment a la mateixa velocitat amb què es [[parla]], igual que el [[llenguatge SMS]]; i la [[mecanografia]] és una manera d'escriure mitjançant un [[teclat d'ordinador|teclat]] o una [[màquina d'escriure]], permetent, com la [[impremta]], diverses [[tipografies]] i, de vegades, produint [[errata|errates]]. La [[grafologia]] pretén revelar la [[personalitat]] d'una persona a partir de la seva [[cal·ligrafia|escriptura a mà]].<ref>{{GEC|0112643|grafologia}}</ref>
 
==Etimologia==
La paraula en [[català]] "escriptura" prové del [[llatí]] ''scriptūra'', amb el mateix significat.<ref>[[Diccionari català-valencià-balear]] {{ca}}</ref>
 
== Història de l'escriptura ==
{{AP|Història de l'escriptura|paleografia|epigrafia}}
[[Fitxer:Ritmal-Cuneiform tablet - Kirkor Minassian collection - Library of Congress.jpg|thumb |Peça d'escriptura cuneïforme]]
L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'[[agricultura]]: a [[Mesopotàmia]] cap a 3300 aC, a [[Egipte]] 3200 aC, a [[Xipre]] 2200 aC, a [[Creta]] 1900 aC, a la [[Antiga Xina|Xina]] 1400 aC i a l'Amèrica central cap a 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts.<ref name="fabiennelemarchand">{{ref-publicació|cognom=Lemarchand |nom=Fabienne |article=Les origines de l'écriture : D'une écriture à l'autre |publicació=Les Cahiers de Science&Vie |exemplar=n. 107 |data=octubre de 2008}}}</ref> El primer [[alfabet]] va aparèixer al voltant del [[2000 aC]] i el primer idioma escrit va ser el [[sumeri]].
 
Abans, a principis del [[Neolític]], cap el mil·lenni VII aC, ja existia algun tipus de [[protoescriptura]]. Algunes teories atribueixen l'origen de les primeres escriptures a les transaccions entre terres remotes que requeria l'establiment de contractesper mitjà de boles buides d'argila adjuntant petites pedres i petites figures d'argila que simbolitzaven els [[nombre]]s, mentre que d'altres la consideren una derivació de símbols naturalistes dibuixats en paper o pell, podent tenir ús [[arts decoratives|decoratiu]]. Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura [[Sumer|sumèria]] que va originar l'[[escriptura cuneïforme]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomson |nom=Gary Arthur |títol=First Writers - The Sumerians |url=http://books.google.cat/books?id=bF75CWcU0tUC&pg=PA3&dq=sumerian+first+writing&hl=ca&sa=X&ei=q_EYU5jzDMKJ4gTK6YD4Bw&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=sumerian%20first%20writing&f=false |llengua=anglès |editorial=iUniverse |data=2011 |pàgines=3 |isbn=1462059856}}</ref> i els [[jeroglífics egipcis]], que són aproximadament de la mateixa època. A [[Siracusa]] i [[Atenes]] s'utilitzà en el sistema de [[democràcia|votació popular]] per a decidir si desterrar o no ciutadans.{{sfn | Ruiz García | 2002 | p= 46}}
 
== Sistemes d'escriptura ==
[[Fitxer:WritingSystemsoftheWorld.png|thumb|Sistemes de escriptura al món. {{legend|#99cccc|[[Alfabet llatí|Llatí]] ([[Alfabet|alfabètic]])}} {{legend|#ccccff|[[Ciríl·lic]] (alfabètic)}} {{legend|#9a06fe|[[Hangul]]}} {{legend|#3166ce|Altres alfabets}} {{legend|#99ff99|[[Alfabet aràbic|Aràbic]] ([[abjad]])}} {{legend|#389738|Altres abjads}} {{legend|#ee940a|[[Devanagari]] ([[abugida]])}} {{legend|#ffcc01|Altres abugides}} {{legend|#ff4e4d|[[Sil·labari|Sil·labaris]]}} {{legend|#ffff65|[[Escriptura xinesa]] ([[Logograma|logogràfica]])}} ]]
{{Article principal|Sistema d'escriptura}}
Els [[sistemes d'escriptura]] es diferencien d'altres [[sistema|sistemes]] de [[comunicació]] basats en [[símbol]]s en el fet que normalment cal comprendre almenys part de la [[llengua oral|llengua parlada]] en qüestió per poder [[lectura|llegir]] i entendre el [[text]]. Contrasten amb altres possibles sistemes simbòlics com els [[Senyal de trànsit|senyals]] de trànsit, la [[pintura]], els [[plànol|mapes]] i les [[matemàtiques]], que no necessàriament depenen d'un [[coneixement]] previ d'una llengua [[parla]]da per extreure'n el [[significat]] associat.
 
Tota comunitat humana té una [[llengua oral]] parlada amb veu o per signes. No obstant això, l'adopció de sistemes d'escriptura només ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, es modifiquen molt més lentament que la pròpia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no són corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura és la seva capacitat de mantenir un registre persistent d'[[informació]] expressable que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulació.
 
La [[transliteració]] és la representació d'un [[text]] escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura. La transliteració es diferencia de la [[Transcripció lingüística|transcripció]] en què aquesta es basa en la [[fonètica]] original del text a transcriure, mentre que la transliteració es basa en l'escriptura del text, independentment de com es [[pronunciació|pronuncia]].
 
== Tipus d'escriptura ==
[[Fitxer:CPH Bike Lane (15730359159).jpg|thumb|Un pictograma actual]]
L'escriptura ha evolucionat a través del temps. Com a precedent de l'escriptura pròpiament dita hi ha els [[Pictograma|pictogrames]]. L'escriptura ha passat per dues etapes:
* [[Ideograma|Escriptura ideogràfica]]: els signes escrits expressen idees. Està plenament demostrat que l'escriptura ideogràfica va precedir l'escriptura fonètica.
* [[Fonètica|Escriptura fonètica]]: els signes escrits representen els [[so]]ns de la llengua. N'hi ha dos tipus:
** [[Sil·labari]]: els signes escrits representen síl·labes.
** [[Alfabet]]: els signes escrits representen fonemes.
 
El tipus d'escriptura que combina diversos d'aquests tipus és l'[[escriptura mixta]].
 
{| border="1"
|-----
! Tipus de sistema
! Què representa cada símbol
! Exemple
|-----
| Logogràfic || morfema || Hanzi xinès
|-----
| Sil·làbic || síl·laba || Katakana
|-----
| Alfabètic || fonema || Llatí
|-----
| Abugida || consonant+vocal, vocal || Devanagari
|-----
| Abjad || consonant || Àrab
|}
 
=== Escriptura logogràfica ===
[[Fitxer:798 Art District quiet.JPG|thumb|Escriptura xinesa]]
{{AP|Logograma}}
Un [[logograma]] és un sol caràcter escrit que representa un mot o [[morfema]]. Com que cada caràcter representa un únic mot (o, més precisament, un morfema), calen molts logogrames per escriure totes les paraules de l'idioma. La gran col·lecció de logogrames i la memorització són l'inconvenient més gran dels sistemes logogràfics en relació als sistemes alfabètics. No obstant això, com que el significat va lligat al símbol, el mateix sistema logogràfic teòricament es pot fer servir per representar llengües diferents. En la pràctica això només és així amb llengües molt pròximes.
 
Els logogrames són sovint anomenats [[ideograma|ideogrames]]. El més important —i fins i tot, l'únic supervivent— dels sistemes d'escriptura logogràfics actuals és el xinès. Els seus caràcters es fan servir, encara que en cert grau modificats, en xinès, japonès, coreà, vietnamita (fins al 1910)<ref name="vietnamita">[http://www.proel.org/index.php?pagina=alfabetos/vietnamita PROEL] indica que l'alfabet vietnamita és reconegut oficialment el 1910, abandonant l'escriptura sinogràfica.</ref> i en altres llengües de l'Àsia oriental.
 
Un exemple de logogrames àmpliament utilitzats al món occidental actual és el conjunt de les [[xifres aràbigues]]. Tothom que fa servir aquests símbols comprèn que '''1''' significa ''u'', ''uno'', ''un'', ''um'', ''one'', ''eins'', ''egy'', ''bat'', o ''ichi''. Altres logogrames occidentals són les lligadures '''[[&]]''' ("i" comercial) i '''[[@]]''' (arrova), provinents respectivament de les partícules llatines ''et'' i ''ad'', amb funcions diferenciades en el pas del temps.
 
=== Escriptura sil·làbica ===
[[Fitxer:Hiragana basic.jpg|thumb|Síl·labes de l'[[hiragana]]]]
{{Article principal| Sil·labari}}
Un [[sil·labari]] té un conjunt de símbols que representen (o s'aproximen a) [[síl·labes]], que formen [[mot]]s. Un símbol en un sil·labari representa generalment un so [[consonant|consonàntic]] seguit d'un so [[vocal|vocàlic]], o simplement una vocal aïllada. En un vertader sil·labari no hi ha una similitud gràfica sistemàtica entre caràcters semblants fonèticament (encara que alguns tenen similitud amb les vocals). És a dir, els caràcters per a «ke», «ka», i «ko» no tenen una semblança que indiqui un tret comú amb el so de [k].
 
Els sil·labaris són més indicats per a llengües amb una estructura sil·làbica simple, com el japonès. Altres llengües que fan servir el sistema d'escriptura sil·làbic són: el [[Micenes|grec micènic]] ([[Lineal B]]) i llengües natives americanes com el [[sil·labari cherokee|cherokee]]. Diverses llengües de l'[[antic Pròxim Orient]] utilitzaven formes de [[escriptura cuneïforme|cuneïforme]], que és un sil·labari amb alguns elements no sil·làbics.
 
El [[català]], al contrari, permet estructures de síl·labes complexes, amb un inventari relativament llarg de [[vocal]]s i complexos [[grup consonàntic|grups consonàntics]] de manera que això faria enutjós d'escriure el català amb un sil·labari. Per escriure català amb un sil·labari, cada possible síl·laba en català hauria de tenir un símbol propi, i mentre que el nombre de possibles síl·labes en japonès només ronda la centena en català aquestes es compten per milers (calculeu una trentena de sons consonàntics inicials, per vuit sons vocàlics, per una altra trentena de sons consonàntics finals).
=== Escriptura alfabètica ===
[[Fitxer:Learning Arabic calligraphy (Kaf).jpg|thumb|[[Cal·ligrafia]] [[àrab|aràbiga]]]]
{{AP|Alfabet}}
Dins dels [[alfabet]]s distingirem bàsicament tres classes: alfabets plens, o complets, els que contenen consonants i vocals; [[abugida|alfabets sil·làbics]] o abugides; i [[abjad|alfabets consonàntics]] o abjads.
 
Un '''[[alfabet|alfabet "complet"]]''' és un conjunt reduït de ''[[lletra|lletres]]'' o "símbols base" on cada un dels [[símbol]]s representa o representava històricament un [[fonema]] d'una llengua escrita. En un alfabet perfectament [[fonologia|fonològic]] els fonemes i les lletres es corresponen en ambdues direccions: un escriptor pot predir l'[[ortografia]] d'un mot per la seva pronúncia, i un locutor pot predir la pronúncia d'un mot per la seva ortografia. Tots els idiomes tenen regles generals que regeixen l'associació entre lletres i fonemes.
 
Un '''[[abjad]]''' és un sistema d'escriptura alfabètic amb un símbol per a cada consonant. Els abjads difereixen dels alfabets complets en què només tenen caràcters per als sons [[consonant|consonàntics]]. Les vocals no s'indiquen habitualment en un abjad. És el primer tipus d'alfabet que es va crear. Tots els abjads coneguts pertanyen a llengües afroasiàtiques. Les [[llengües semítiques]] i les [[llengües berbers]], que hi estan relacionades, tenen una [[Morfologia (lingüística)|estructura morfèmica]] que fa que en molts casos la indicació de les [[vocal]]s resulti redundant.
 
Un '''[[abugida]]''' és un sistema d'escriptura alfabètic en què els signes bàsics indiquen consonants amb una vocal inherent, i hi ha unes modificacions consistents dels signes bàsics per a indicar altres vocals. La diferència òbvia amb els [[sil·labari]]s és que aquests tenen un signe completament diferent per a cada síl·laba amb la consonant principal en comú, mentre que la majoria d'abugides són derivacions d'abjads de signes de consonants amb nous símbols per a les vocals com a marques afegides al símbol bàsic. El grup més gran d'abugides és la família d'escriptures brahmi, que inclou gairebé totes les escriptures en ús a l'[[Índia]] i el [[sud-est d'Àsia]].
 
== Classificació gràfica ==
===Escriptures lineals i no lineals===
[[Fitxer:Braille closeup.jpg|thumb|Escriptura no lineal]]
Potser la distinció [[gràfica]] primària a les classificacions és la ''linealitat''. Els sistemes d'escriptura lineals són aquells en els quals els caràcters estan compostos de línies, com l'[[alfabet llatí]] i l'[[escriptura xinesa]]. Els caràcters xinesos són considerats lineals si són escrits amb un bolígraf o amb un raspall ligràfic, o modelats en bronze. Similarment, els [[jeroglífics egipcis]] i els [[Escriptura maia|glifs maies]] són sovint pintats en un perfil amb forma lineal, però en situacions formals són tallats en [[Baix relleu|relleu]]. Els sistemes no lineals, d'altra banda, com el [[Braille]], no estan compostos de línies. Els més antics exemples d'escriptura són lineals: l'[[Escriptura cuneïforme|escriptura sumèria]] del 3300 aC era lineal, encara que els seus descendents [[cuneïforme]]s no.
 
La cuneïforme va ser probablement la més antiga escriptura. Els seus glifs van ser formats prement el final d'una agulla amb llengüeta en massilla humida, no traçant les línies en la massilla amb l'agulla com es va dir prèviament. El resultat va ser una radical transformació de l'aparença de l'escriptura.
 
El braille és una adaptació no lineal de l'[[alfabet llatí]] que va abandonar per complet les formes llatines. Les lletres estan compostes de punts en relleu en el substrat de l'escriptura, que pot ser de cuir (el material original de [[Louis Braille]]), paper rígid, plàstic o metall.
 
També hi ha altres adaptacions no lineals de l'alfabet llatí, incloent-hi el [[codi Morse]], l'[[alfabet dactilològic]] de diversos [[Llenguatge de signes|llenguatges de signes]], i el [[semàfor]], en el qual les banderes i barres són posicionades descrivint angles. Tanmateix, si l'"escriptura" es defineix com un mitjà potencialment permanent de gravar informació, llavors aquests sistemes no es qualificarien realment com a escriptura, perquè els símbols desapareixen després d'un temps.
 
Si l'[[escriptura Edo]] és certament un sistema d'escriptura complet, pot ser l'únic exemple natural d'una escriptura en la qual el color dels grafemes es posa en contrast.
 
=== Sentit de l'escriptura ===
[[Fitxer:Bukvar page 82a.png|thumb|Escriptura en rectes horitzontals, escrites d'esquerra a dreta i cada una sota l'anterior ]]
Les diferents escriptures s'escriuen en direccions diferents. El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direcció: horitzontal (d'esquerra a dreta o [[Escriptura de dreta a esquerra|de dreta a esquerra]]) o vertical (cap amunt o cap avall). També es podia escriure ''[[Bustrofedon|bustrofèdicament]]'' (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): començant horitzontalment en una direcció i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direcció. El [[jeroglífic egipci]] feia servir aquesta disposició, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direcció miren els ideogrames amb figures animals o humanes.
 
L'[[alfabet grec]] i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llatí que, modificat, fem servir per al català, van fixar una disposició en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap avall de la pàgina. Altres escriptures, com l'[[alfabet àrab|àrab]] i l'[[alfabet hebreu|hebrea]] s'escriuen de dreta a esquerra. Moltes escriptures de l'Àsia oriental, com el [[llengua xinesa|xinès]] o el [[llengua japonesa|japonès]], s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap avall, des de la dreta de la pàgina cap a l'esquerra. També hi ha escriptures que s'escriuen de baix cap a dalt de la pàgina, com els que es feien servir antigament a les [[illes Filipines]] i altres illes del Pacífic occidental. L{{'}}''[[Stoikhedon]]'' està prou de moda a logotips i cartellisme.
 
Cal destacar per últim l'escriptura a Internet, que segueix la direcció de l'[[hipertext]], en el sentit que un discurs pot ramificar-se a partir de seguir un enllaç, abandonant el discurs principal o retornant-hi més endavant, de manera que el lector avança a salts i no seguint línies horitzontals o verticals.
 
== Materials de suport ==
[[Fitxer:Cel Avvio L500.JPG|esquerra|thumb|Escriptura a la [[pantalla]] d'un [[telèfon]] ]]
Els [[material]]s que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la història. Així, han aparegut escrits sobre materials considerats durs ([[Escorça (anatomia vegetal) |escorça]] d'arbre, [[ossos]] d'animals, trossos de [[minerals]], closques de [[mol·lusc]]s){{sfn | Ruiz García | 2002 | p= 45}} i materials tous; materials d'origen [[vegetal]] (fulles de plantes, escorça d'arbre, [[Teixit tèxtil |teixit]] de [[lli]]){{sfn | Ruiz García | 2002 | p= 46}}, d'origen mineral ([[pedra]], com [[marbre]], [[granit]], [[basalt]], [[ceràmica]] i altres materials amb què es construïen parets sobre les que s'[[graffiti|escrivia]]; mineral, com [[bronze]], [[ferro]]) i d'altres orígens ([[vidre]], [[ostres]], [[marfil]], [[terracota]]).{{sfn | Ruiz García | 2002 | p= 47}} Als materials tous se sumen els materials flexibles: [[Teixit tèxtil |Teixit]], [[papir]] i [[pergamí]].{{sfn | Ruiz García | 2002 | p= 48}} Altres són les [[tauletes d'argila]], taules de fusta, cobertes de [[cera]] i [[paper]], entre altres.
 
Actualment solen ser [[llibreta|llibretes]], [[llibre]]s, altres [[publicacions]], [[pantalla|pantalles]] de plasma o projeccions en una paret, un llenç o paper. A l'art contemporani, el suport per a l'escriptura pot ser qualsevol.
 
== Nivells d'ús ==
[[Fitxer:August Müller Tagebucheintrag.jpg|thumb|Dona escrivint]]
Des de la [[psicologia]], [[Wells]] (1987) explora el concepte del que és escrit i identifica nivells d'ús executiu, funcional, instrumental i epistèmic. {{text imprecís|data=2018}}
 
El més bàsic és l'executiu, tot referint-se al control del [[codi]] escrit, a la capacitat de codificar i descodificar signes [[gràfic]]s. El funcional inclou la [[comunicació]] interpersonal i exigeix ​​el [[coneixement]] dels diferents [[context]]os, gèneres i registres en què s'usa l'escriptura. L'instrumental correspon a l'ús de la lecto-escriptura com a vehicle per accedir al [[coneixement científic]] i disciplinari. I l'epistèmic tot referint-se a l'ús més desenvolupat cognitivament, en què l'autor, en escriure, transforma el coneixement des de la seva [[experiència]] personal i crea [[idees]].
 
==Funcions==
[[Fitxer:Sticky Notes 2.jpg|esquerra|thumb|Notes per a no oblidar coses]]
[[Fitxer:Restaurant L'Escargot Rouge Menu sur ardoise.jpg|thumb|Carta amb els plats del dia]]
La [[taxonomia]] de funcions [[lingüístiques]] de M.A.K Halliday (1973) distingeix dues categories en el nivell epistèmic: l'ús heurístic i l'imaginatiu.
<ref>Coulmas (1989, Págs.13-14)</ref> es refereix a aquesta última funció com estètica, a més d'incloure una tercera funció amb la denominació de control social. Després d'aquestes consideracions, podem distingir i classificar els tipus de funcions:
 
La primera distinció s'aplica a l'ús que se'n fa: usos [[individu]]als (intrapersonals) o [[social]]s (interpersonals):
* '''Intrapersonals''': l'autor de l'escrit i el seu destinatari són la mateixa persona. Les principals funcions són:
** ''Registrativa'': l'escriptura permet guardar informació sense límit de quantitat o durada. Es tracta de la funció [[Memòria (psicologia)|mnemotècnica]] més bàsica que utilitzem correntment quan anotem adreces i telèfons, compromisos en agendes o idees que se'ns ocorren en un moment imprevist. Requereix domini del codi escrit i la seva correspondència amb els sons.
** ''Manipulativa'': en ser bidireccional i planificada, l'escriptura facilita la re-formulació dels enunciats, segons les necessitats i les circumstàncies. No sempre reproduïm literalment l'escoltat, llegit, vist o pensat. Escriure permet elaborar la [[informació]]. Així preparem el [[guió]] d'una xerrada, etc.
** ''Epistémica'': pujant un altre esglaó del desenvolupament cognitiu, la manipulació de dades permet a l'autor generar opinions i idees que no existien abans d'iniciar l'activitat escriptora. Escriure es converteix en una potent eina de creació i aprenentatge de coneixements nous.
* '''Interpersonals''': l'autor escriu per a altres: un lector conegut o no, un grup, una associació, una [[comunitat lingüística]], etc. L'escriptura es converteix en un instrument d'actuació social per informar, influir, ordenar, etc. Aquí també distingim diverses funcions:
** ''Comunicativa'': l'escriptura permet la [[comunicació]] en circumstàncies noves: en diferents llocs i temps, quan el fet d'escriure resulta més precís o cortès. Aquesta funció exigeix ​​dominar els trets discursius i gramaticals propis de cada gènere i tipus de text.
** ''Organitzativa'': desenvolupa funcions ordenadores, certificadores o administradores. L'escriptura garanteix [[dret]]s i [[deure]]s de la ciutadania, informa al públic lector, garanteix drets al treballador, etc.
** ''Pública'' és una escriptura signada i ratificada per un [[notari]] que s'inscriu en el Registre de la Propietat.<ref name="incasol">{{citar ref |títol = |editor =[[Institut Català del Sòl]]. [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Culturcat |data = 2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta = 24/11/2012 }}</ref>
* '''Estètica''' o '''lúdica''': L'escriptura pot posseir una dimensió [[art]]ística, plaent o de diversió, com per exemple l'escriptura de [[literatura]] o d'un [[diari personal]].
 
===Funcions socials ===
[[Fitxer:Japanese poetess and her listeners. Before 1902.jpg|esquerra|thumb|Escriptura com a vehicle de cultura]]
A finals del [[segle XX]] es tendeix a considerar el llenguatge simbòlic com a fenomen superestructural i part integral -equiparable a la mateixa Història- del patrimoni historicocultural de la Humanitat, més enllà dels aspectes i funcions de l'escriptura fora de les estrictament transmissores-difusores i els relacionats amb les fonts [[història|històriques]], la [[filologia]], la [[lingüística]] i el [[dret]]. Es dóna preferència i més relleu a altres aspectes i funcions relacionats amb el cultural, social, polític, jurídic-administratiu, històric, psicològic, antropològic i, sobretot, al seu valor [[ideologia|ideològic]] i [[propaganda|propagandístic]], com a instrument estratègic i mitjà de poder, producte d'una època, d'un ambient i d'una societat concreta i canviant, i reflex fidel de la història de les mentalitats.
L'escriptura ha estat vehicle de [[cultura]] en totes les civilitzacions, però l'evolució de la cultura no ha depès exclusivament d'aquesta. Afirmar que l'evolució de la cultura i el mateix progrés han depès en exclusiva de la utilització d'una escriptura fa arribar a la conclusió equivocada que l'escriptura és la clau mateixa de progrés i de la civilització en el sentit més ampli, però l'escriptura no és l'únic vehicle antic ni modern de cultura, encara que ocupi un lloc important dins de la història general de la cultura.<ref name="Haarmann2001">{{ref-llibre|autor=Harald Haarmann|títol=Historia universal de la escritura|url=http://books.google.com/books?id=CxkxAAAACAAJ|consulta=22 febrer 2012|data=octubre 2001|editorial=Editorial Gredos|isbn=978-84-249-2299-3}}</ref>
 
====Alfabetització====
[[Fitxer:Actividades conmemorativas de las Instrucciones Año XIII 14.jpg|thumb|Aprenent a escriure]]
{{AP|Alfabetització}}
La possessió, ús i control d'aquest mitjà [[comunicador]] i difusor, a part de delimitar i establir la barrera i separació [[cultura]]l de la [[societat]] en dos grans grups: persones i pobles alfabetitzats i persones i pobles [[analfabet]]s, amb el temps, va arribar a convertir-se en instrument de poder i decisió, en mitjà de propaganda i informació i, sobretot, en vehicle intel·lectual,
economico-administratiu, polític i sociocultural, a l'hora de transmetre, fixar, organitzar i gestionar multitud d'assumptes i negocis, sobretot en el moment de vertebrar el pensament i estructurar la vida juridico-administrativa d'una societat concreta, de la història i activitat l'escriptura i els llenguatges simbòlics són una de les seves manifestacions culturals i ideològiques de major relleu.
 
L'escriptura, entesa com a mitjà de [[comunicació]] diferida, corre parella amb la vida, la cultura i història dels pobles i de les grans civilitzacions i imperis, però no se la pot separar i interpretar totalment separada del [[llenguatge]] [[pensament|pensat]] i, sovint, tampoc de la [[llengua oral|llengua]] [[parla]]da o [[audiovisual|àudio-visualitzada]].<ref name="Riesco">{{ref-publicació|cognom=Riesco Terrero |nom=Angel |enllaçautor= |coautors= |article=Función social de la Escritura |url=http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0202220393A |format= |llengua= castellà |consulta= 22 febrer 2012|publicació=Revista General de Información y Documentación |editorial=Revistas Científicas Complutenses. Universidad Complutense de Madrid |lloc=Madrid |volum=12 |exemplar= 2 |data= 2002 |pàgines=393-428 |issn=1132-1873 |citació= |ref= }}</ref>
 
====Transmissió històrica====
[[Fitxer:Pisan lelivredestroisvertus.jpg|esquerra|thumb|Document escrit medieval]]
{{AP|Prehistòria|història}}
L'aparició de [[document]]s escrits marca el pas de la prehistòria a la història. Els [[monument]]s i peces [[arquitectura|arquitectòniques]], [[arqueologia|arqueològiques]], [[pintura|pictòriques]] i altres arribats fins a nosaltres no són tants, ni els més indicatius de la vida, costums, cultura i mentalitat d'aquests pobles, molts aspectes importants i significatius escapen totalment a aquest tipus de fonts.
 
Sense el recurs generalitzat de l'escriptura i del llenguatge simbòlic, les fonts [[monument]]als, la [[tradició]] i el [[transmissió oral|medi oral]] (sistema fonamental de transmissió i difusió [[cultural]] i informativa durant segles) alguns coneixements científics, culturals, sociològics, econòmics i històrics del passat serien avui exigus.<ref name="Riesco"/>
 
== Didàctica de l'escriptura ==
{{AP|Didàctica de l'escriptura|taller d'escriptura}}
L'[[aprenentatge]] de l'escriptura forma part de l'[[aprenentatge lectoescriptor]]. L'escriptura a l'[[ensenyament]] consta de dues fases diferenciades: la capacitat de l'aprenent de llegir i escriure en una més llengües i sistemes, adquirida com a part del procés d'[[alfabetització]] i sovint acompanyada d'exercicis de [[cal·ligrafia]], i la pràctica de la redacció per millorar l'[[expressió lingüística|expressió]] escrita, que forma part de la [[competència comunicativa]] i pot donar-se a l'ensenyament obligatori, a la universitat (mitjançant tallers d'escriptura) o en cursos monogràfics, sigui d'escriptura [[literatura|literària]] com professional (a vegades units als de [[retòrica]] i comunicació eficaç). En aquesta segona modalitat s'ensenyen tècniques per fomentar la [[creativitat]], l'eficàcia comunicativa i es treballa en l'estructura del [[discurs]], el [[coneixement]] de la tipologia [[text]]ual i l'ampliació del [[vocabulari]], així com en mecanismes de revisió de textos.<ref>Pablo Pineda Ferrer, ''El reto de aprender''. Editorial San Pablo, [[2013]] {{es}}</ref> Alguns alumnes poden tenir [[disgrafia]].
 
== Escriptura a la informàtica ==
[[Fitxer:ASCII Code Chart.svg|thumb|Taula de codificació de caràcters [[ASCII]]]]
En ordinadors i sistemes de telecomunicacions els grafemes i altres unitats similars necessàries per al [[processament de text]] es representen amb "[[caràcter (informàtica)|caràcters]]" que típicament es manifesten en una forma [[codificació de caràcters|codificada]].
 
== Vegeu també ==
[[Fitxer:La frayeur de Gonnesse (i.e. Gonesse), contre-danse franc̜oise LCCN2002724850.tif|esquerra|thumb|La coreografia va néixer com una manera de documentar [[per escrit]] una dansa a distància en el temps i l'espai.]]
* [[Escriptura automàtica]]
* [[Escriptura lliure]]
* [[Text teatral]]
* [[Coreografia#Etimologia|Coreografia]]
 
== Referències ==
{{referències|4}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre | nom = Peter | cognom = T. Daniels | nom2 = William | cognom2 = Bright (eds.) | any = 1996 | títol = The world's writing systems | isbn = 0-19-507993-0 | llengua = anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = DeFrancis | nom = John | any = 1990 | títol = The Chinese Language: Fact and Fantasy | editorial = University of Hawaii Press | lloc = Honolulu | isbn = 0-8248-1068-6 | llengua = anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Ruiz García|nom=Elisa|títol=Introducción a la codicología|lloc=Madrid|editorial=Fundación Germán Sánchez Ruipérez|any=2002|isbn=84-89384-41-X|edició=2ª}}
* Hannas, William, C. (1997).'' Asia's Orthographic Dilemma''. University of Hawaii Press. {{ISBN|0-8248-1892-X}} (paperback); {{ISBN|0-8248-1842-3}} (hardcover)
* Sampson, Geoffrey (1985). ''Writing Systems''. Stanford, California: Stanford University Press. {{ISBN|0-8047-1756-7}} (paper), {{ISBN|0-8047-1254-9}} (cloth).
* Smalley, W.A. (ed.) (1964). ''Orthography studies: articles on new writing systems''. United Bible Society, London.
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |títol= |Commons= |Commonscat= |Viccionari= escriptura|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
* [http://www.proel.org/alfabetos2.html Escriptures de tots els temps] {{es}}
* [http://www.omniglot.com/writing/definition.htm Sistemes d'escriptura] {{en}}
* [http://ca.finaly.org/index.php/El_primer_antecedent_de_l'escriptura El primer antecedent de l'escriptura]
* [http://es.finaly.org/index.php/Dos_precursores_de_la_escritura:_cuentas_simples_y_complejas Dos precursors de l'escriptura: comptes simples i complexes] {{es}}
* Sobre sistemes d'escriptura africans de la John Henrik Clarke Africana Library a la [[Cornell University]]:
** http://www.library.cornell.edu/africana/Writing_Systems/Welcome.html
* Sobre sistemes d'escriptura
** http://www.omniglot.com/index.htm
* [http://omniglot.com/writing/alphabetic.htm Alphabetic Writing Systems]
* Michael Everson's [http://www.evertype.com/alphabets/index.html Alphabets of Europe]
* The [http://www.unicode.org/ Unicode Consortium]
* [http://www.digitas.harvard.edu/cgi-bin/wiki/ken/ATypographicOutcry A Typographic Outcry]: una perspectiva curiosa
 
{{100|Llengua i literatura}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Escriptura}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura»