Inflatoplane: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Millores de traducció i format
Línia 1:
{{millorar traducció|data=desembre de 2017}}
 
{{Fitxa d'aeronau
|nom = Goodyear Inflatoplane
Linha 21 ⟶ 19:
|variants amb el seu propi article = GA 466, GA 468
}}
L' '''Inflatoplane''' va ser un [[avió experimental]] inflable dissenyat per l'empresa [[Estats Units|nord-americana]] [[Goodyear Tire and Rubber Company|Goodyear]]. Encarai que encara es pot contemplar al museu de l'[[aviació militar]] d'[[Alabama]].
 
== Història ==
L'aeronau, totalment inflable, va ser construïda enl'any [[1956]], amb la idea d'utilitzar-sede ser utilitzada militarment com un avió de rescat que seria llançat en una caixa desprésdarrera de les línies enemigues per ser utilitzat per pilots derribatsabatuts. Només es van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte va ser cancel·lat enl'any [[1973]]. Goodyear va donar dos inflatoplanesinflatoplans a l'institut Franklin de [[Filadèlfia]] i un a l'institut[[Institut Smithsonian]] a [[Washington DC|Washington]].<ref name="cun">[http://aeroweb.brooklyn.cuny.edu/specs/goodyear/xao-3g1.htm "Goodyear XAO-3G1 'Inflatoplane'."] ''Aeroweb''. Retrieved: 17 February 2007.</ref>
 
Hi ha almenys, dues versions:
 
El '''GA-468''', que tenia un únic seient. Trigavai trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.<ref name= "Winchester p. 126">Winchester 2005, p. 126.</ref>
[[Fitxer:Goodyear GA-468 Inflatoplane in Smithsonian.jpg|dreta|thumb|200x200px|Inflatoplane de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.]]
Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).
 
El '''GA-466''' era la versió amb dos seients., 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el '''GA-468.''' Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).<ref name= "Winchester p. 127">Winchester 2005, p. 127.</ref>
 
==Innovacions ==