Imperi Espanyol: diferència entre les revisions

Durant els segles XVI{{versaleta|xvi}} i XVII{{versaleta|xvii}}, l'imperi funcionà amb un estructura territorial pròpia, [[virrei|virregnal]] i no pas [[Colonialisme|colonial]]. Aquest sistema, molt diferent al d'altres imperis europeus, basat en la consideració del territòris d'ultramar com extensions de la metròpoli, y per tant amb els mateixos drets que la península, va funcionar fins a l'any 1768.

El [[1493]] Colom inicià el segon viatge emparat pel Papa [[Alexandre VI]] que havia donat a través de les seues [[butlla|butlles]] tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.<ref>Leandro Tormo Sanz, ''Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica'', dins de AAVV ''El temps dels Borja'', Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996.</ref> Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català [[Pere Margarit]],<ref>[[#CASAS|De Las Casas, Bartolomé.]] «[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/12033856617830495876213/index.htm Tomo I.] [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/12033856617830495876213/ima0514.htm Capítulo LXXXII, pág. 499.]»</ref> L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la [[fe]] [[catolicisme|catòlica]] pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les [[butlles alexandrines]] que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses.<ref>{{Ref-llibre |autor= DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael|títol= Capitulaciones colombinas (1492-1506) |capítol= Etapa Colombina, pág. 75|urlcapítol= http://books.google.cat/books?id=4ouNv6ZaRZQC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1|editorial= Colegio de Michoacan|data= 1987|isbn= 978-9687-23030-6}}</ref><ref>{{Ref-llibre |autor= PATIÑO FRANCO, José Uriel|títol= La Iglesia en América Latina : una mirada histórica al proceso evangelizador eclesial en el continente de la esperanza : siglos XV-XX |capítol= Las bulas alejandrinas, pàg. 57|urlcapítol= http://books.google.cat/books?id=NwN7O38ZVHcC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA57,M1|editorial= Editorial San Pablo, Bogotá (Colombia)|data= 2002|isbn= 9789586923262}}</ref> AQuan cap a la finalsfi de 1493 arribà al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobanthi va trobar el fortí destruït i tots els companys morts. A meitatsmitjan de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament d'[[Antonio de Torres]], qui portà un Memorialmemorial als reis catòlics reclamant ajut desesperadament,<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91348286998794384188868/019985_3.pdf Carta de Colom als reis de 20 de gener de 1494]</ref><ref>[http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1494_259/El_segundo_viaje_a_las_Indias_Memorial_de_Crist_ba_442.shtml Memorial de Colom de 30 de gener de 1494]</ref> especialment menjar i que es paguessin els sous de la gent.

Es queixava en aquest memorial que li havien enviat 200dos cents persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necessitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien.<ref>{{ref-llibre|nom=Consulelo |cognom=Varela, "|títol=La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla".|editorial= Editorial Marcial Pons, |lloc=Madrid,|data= 2006.({{ISBN|llengua=castellà|isbn=84-96467-28-7}} pàg.|pàgina= 22}}</ref> A finalsfinal d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 1495 amb un carregament de 400 esclaus i una carta on es queixava de la gent que havien anat a les Índies només a enriquir-se ''"sense cap treball ni pena"''<ref> Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314</ref><ref>Guillermo Cespedes, [http://www.rah.es/pdf/2textoscolon.pdf Dos textos manustcritos de Colón en la Academia de la História,Valladolid, 2006 ]</ref> El 1496, Colom torna a la peninsula.

El [[1498]] Colom inicià el tercer viatge i quan arribà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car se sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès. Els reis havien enviat a l'administrador reial [[Francisco de Bobadilla]], que arribà a La Hispaniola l'any 1500. Allí va trobar a Diego Colom, germà de l'Almirallalmirall, ja que Bartomeu Colom era amb Roldan a Xaraguà reprimint una conspiració, i Cristòfor Colom era a la Concepció. El 15 de Setembre en arribar Cristòfor, Bobadilla va fer detenir i encadenar a Diego i Cristófor Colom, conminant a Cristófor a escriure a Bartomeu Colom perquè es presentés a Santo Domingo, cosa que l'Almirallalmirall va fer. En arribar Bartomeu va ser detingut i tancat amb els seus germans. A primers d'octubre de [[1500]] els germans Colom van ser enviats a la peninsula. A finalsles deldarreres setmanes de l'any [[1500]] arribaren a Granada i es presentaren davant dels reis. El [[1502]] Colom inicià el seu quart i darrer viatge. Arribà a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics. Explorà les [[costa|costes]] de l'actual [[Hondures]], i el 1503 arribà a [[Jamaica]] on perdé els dos vaixells que li quedaven. El 1504 foren rescatats de Jamaica i a finalsfinal d'any arribava a la península.

D'una importància comparable fou la conquesta de l'[[imperi inca|imperi Inca]] el [[1531]], per [[Francisco Pizarro]], territori que es convertiria en el [[Virregnat del Perú]]. Les primeres notícies sobre l'existència del fabulós regne del Birú, van arribar a oïdes dels espanyols assentats a Castilla de Oro des de començamentscomençament del [[{{segle |XVI]]|s}}. Les autoritats d'aquesta governació Pedrarias Dávila i Pedro de los Ríos van enviar expedicions de reconeixement al [[Oceà Pacífic|Pacífic]] sud a partir de la dècada de [[1520]]. Entre totes elles, sobresortir les que va realitzar una societat composta per dos veterans soldats: [[Diego de Almagro]] i [[Francisco Pizarro]]. Francisco Pizarro es va associar amb Diego de Almagro i amb el clergue [[Hernando de Luque]] amb la pretensió d'arribar a les terres del [[Perú]]. En el primer intent ([[1524]]) van haver de tornar per falta de mitjans. També es va frustrar la segona expedició, va quedar Pizarro, amb altres 13 homes. Quan van tornar a [[Panamà]] amb mostres de riquesa, el Governador no els va prestar molta atenció i Pizarro va tornar a Castella. La [[Capitulació de Toledo]] és el document legal emès el [[1529]] per l'[[carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] pel qual es concedia a [[Francisco Pizarro]] el permís per colonitzar i poblar les Índies. Francisco Pizarro negocià amb el [[Consell d'Índies]] i va sol·licitar la governació del Perú per a ell i per a [[Diego de Almagro]], però el president del Consell s'hi va oposar per l'experiència de Santa Marta, on dos conqueridors que havien ocupat el mateix càrrec s'havien enemistat i un d'ells havia acabat assassinat a l'altre. Per això Pizarro va acabar acceptant la governació per a ell desplaçant a Diego de Almagro. Acabada la negociació amb el Consell d'Índies [[Francisco Pizarro]] i l'[[carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] acordaren la [[Capitulació de Toledo]] per la qual aconseguí la franquícia reial per continuar l'exploració i la conquesta.

[[Francisco Pizarro]] es va tornar a embarcar cap a [[Panamà]] el 1530 amb els seus germans Hernando, Gonzalo i Juan, i amb el seu oncle [[Francisco Martínez Alcántara]]. Va sortir de Panamà a finalsfinal del mateix any cap a Perú amb 3 vaixells, 180 homes i 37 cavalls. Pizarro no va trobar les facilitats que havia tingut [[Hernán Cortés]] a Mèxic, perquè no hi va haver regals ni emissaris ni espontànies mostres d'amistat, però sí que va trobar un camí que conduïa cap a la serra. Va entrar a la ciutat de [[Cajamarca (ciutat del Perú)|Cajamarca]] el [[15 de novembre]] de [[1532]] i, en una breu entrevista amb [[Atahualpa]] aquest els va instar que li tornessin les terres preses i s'ajornaran l'entrevista per a l'endemà. L'endemà en arribar l'Inca amb el seu guàrdia personal es va començar a impacientar i els espanyols van capturar a Atahualpa.

La presència espanyola a les costes de Veneçuela era precària. Després que l'explotació de perles comencés a col·lapsar en Margarida i es descobrissin noves fonts de riquesa a Mèxic, el govern espanyol es va enfocar en aquestes altres regions. És així com el [[1561]], quan el conqueridor rebel [[Lope de Aguirre]] va arribar a Margarida, va aconseguir prendre l'illa amb facilitat. La seva tropa va realitzar matances a l'illa. D'allí va navegar a Borburata el 7 de setembre. Des Borburata va començar un viatge per terra que el portaria a Barquisimeto, on va arribar el 22 d'octubre. En els següents dies es va produir una sèrie d'escaramuces amb els espanyols de la regió que el volien sotmetre. El 27 seria mort per un dels seus seguidors, no abans que hagués matat a la seva pròpia filla, que l'havia acompanyat en la seva travessia des del Perú. El [[1567]] [[Diego de Losada]] va entrar a la vall dels Caracas. Les tropes castellanes van tenir un enfrontament amb les tribus indígenes el 25 de juliol d'aquest any, la Batalla de Maracapana. Aquest es considera com el dia de fundació de la ciutat de [[Caracas|Santiago de León de Caracas]]. El 8 de setembre del mateix any,[[Diego de Losada]] va fundar el port de Nuestra Señora de Carballeda a la costa. El [[1569]] Pedro Malaver de Silva va partir de Castella amb sis-cents soldats, dels quals uns 100 anaven amb les seves dones i fills, 300 esclaus, 200 cavalls, 500 vaques, 1000 ovelles i 200 cochinos i cabres per a colonitzar Veneçuela. Després d'un difícil viatge, va desembarcar a Margarita al maig de 1569. Allà es van quedar 150 colons. D'allí va partir a Borburata. Va passar a València i allà el van abandonar molts colons que venien amb les seves famílies. El [[1576]] [[Juan de Pimentel]] va arribar a [[Caraballeda]] per ser el nou governador, i d'allí va partir a la vall de Caracas, on el [[1578]] va decidir convertir la vila en la nova capital de la província de Veneçuela. Entre [[1579]] i [[1580]] [[Garci González de Silva]] va realitzar les darreres expedicions contra els indis Cumanagoto a la zona dels Valles del Tuy. Els indígenes d'aquestes regions van patir de manera massiva l'arribada de malalties per a les quals no tenien resistència immunològica. Entre les epidèmies més conegudes destaquen la de [[verola]] que es va produir en 1580, pel que sembla quan un vaixell portuguès arribat de Guinea amb esclaus africans va portar l'epidèmia. També hi va haver altres epidèmies que van afectar les va delmar les poblacions indígenes finalsa la darreria del {{segle |XVI}}. A poc a poc, els indígenes van ser desplaçatsexpulsats de les millors zones de cultiu. El 1583 la comarca de València va patir l'atac de tribus caribs que venien del sud i [[Garci González de Silva]] va rebutjar aquesta incursió.

Mentrestant, la colonització d'Amèrica continuava. A més de la conquesta de l'[[Hispaniola]], que va culminar a principisprincipi del [[{{segle |XVI]]}}, els colons començaren a buscar nous assentaments. La convicció que hi havia grans territoris per colonitzar en les noves terres descobertes va produir l'afany per aconseguir noves conquestes. Des d'allà, Ponce de León va conquerir Puerto Rico i [[Diego Velázquez]], Cuba. [[Alonso de Ojeda]] va recórrer la costa veneçolana i l'[[Amèrica Central]]. [[Diego de Nicuesa]] ocupà el que avui és [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], mentre que Vasco Núñez de Balboa colonitzava [[Panamà]] i arribava al Mar del Sud (l'[[oceà Pacífic]]).

[[Hernán Cortés|Hernan Cortés]] va conquerir l'imperi [[civilització asteca|asteca]], arribà a la [[Florida]] i explorà el [[Mississipí]] i, al sud, de Guatemala fins a Panamà; [[Francisco Pizarro]] dugué a terme la conquesta de l'[[imperi inca]] (1532) i n'incorporà a Castella els territoris des de [[Xile]] fins a [[Colòmbia]]. Es fundaren noves ciutats com [[Cartagena de Indias|Cartagena d'Índies]] (1553), [[Quito]] (1534), [[Lima]] i [[Guayaquil]] (1535), [[Asunción]] (1537), [[Bogotà]] (1538), [[Xuquisaca]] (1539), [[Santiago de Xile]] (1541), [[Mérida de Yucatán]] (1542), [[Potosí]] (1545), [[La Paz]] (1548), [[Caracas]] (1562). Els [[tlaxcalteques]] havien donat suport als conqueridors castellans per lluitar contra l'opressió [[civilització asteca|asteca]] esperant ser lliurats del domini imperial; només serien lliurats dels sacrificis humans; al començament l'opressió dels conqueridors i dels ''encomendados'' va ser la mateixa, fent-los treballar en feines forçades en la recerca i extracció d'or i altres materials preciosos, fins que el rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I de Castella]] va començar una reestructuració de l'administració de les colònies, amb la creació de l'Audiència i posterior virregnat de la [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]] per tal d'evitar els abusos contra els indígenes. No obstant això, les guerres i l'[[esclavitud|esclavatge]] dels sobrevivents no van ser les úniques forces que van destruir la societat asteca: les pandèmies de les malalties portades pels conqueridors van ser molt més mortals. La primera epidèmia, de verola, el [[1520]] i [[1521]] va ser decisiva en la victòria dels espanyols en el [[setge de Tenochtitlan]], matant a milers de residents. Les altres dues pandèmies, de verola el [[1545]] - [[1548]] i de tifus el [[1576]] - [[1581]] van matar el 75% de la població de [[Mesoamèrica]]. En conjunció, les guerres, l'esclavatge i les malalties van matar a més del 90% de la població original mexicana.<ref>Orlow, Elizabeth [http://www.millersville.edu/~columbus/papers/orlow-e.html Silent Killers of the New World]</ref> S'estimava que la població abans de la conquesta era de 18 milions d'habitants; el [[1581]] era menor als 2 milions. La [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]] del [[{{segle |XVI]]}} va ser poc poblada, atès que molts pobles van ser exterminats. No obstant això, el matrimoni dels pocs sobrevivents i dels colonitzadors van formar un nou poble: el poble mexicà.

Amb l'arribada i conquesta d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es van traçar plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. Al principi es va esclavitzar als pobles indígenes americans però la legislació espanyola es va plantejar molt aviat la sol·licitud de l'esmentada pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de Las Casas|Bartolomé de las Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i va fer que s{{'}}''importessin'' persones esclavitzades d'[[Àfrica]], que a més tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant així un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer'' o ''[[Maafa]]''. A les colònies espanyoles d'[[Amèrica]], els esclaus negres, però sobretot els indígenes, foren massivament utilitzades en les mines d'or, plata i coure. Els portuguesos van importar esclaus negres per a l'explotació dels jaciments aurífics de [[Minas Gerais]] descoberts a finalsla darreria del [[{{segle |XVII]]}}.

Les següents campanyes es dedicaren a conquerir les restes de l'[[civilització asteca#L'imperi asteca|imperi asteca]] i Mèxic es convertí en la base del [[virregnat de Nova Espanya]] ([[1531]] - [[1821]]). Després de la [[conquesta espanyola de l'Imperi asteca|conquesta de Mèxic]], [[Hernán Cortés]] va prendre el control del govern de Mèxic, el repartiment de les terres als conqueridors i la colonització. No obstant això, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar l'[[carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] a instaurar una audiència com a òrgan de govern i administració dels nous territoris i en va ser designat com a president Nuño Beltrán de Guzmán. Després de la seva dolenta administració, es va adoptar per un virregnat, amb la centralització del poder en el virrei. A partir de llavors es va començar l'extensió dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de Mèxic, cap a l'oest i al nord. El virrei exercia la seva autoritat per mitjà de l'Audiència de Mèxic, amb seu a la [[ciutat de Mèxic]] i capital del virregnat. S'hi van afegir l'[[Audiència de Santo Domingo]], que s'havia creat el [[1511]], l'[[Audiència de Guatemala]], creada el [[1543]] i l'[[Audiència de Nova Galícia]] (posteriorment coneguda com l'Audiència de Guadalajara), creada el [[1548]]. Al nord, es trobaven els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Texas, Coahuila, Nou Lleó i Nou Santander, també administrats pel virregnat. Després de la conquesta de les Filipines el [[1565]], projecte dut a terme directament des de la Nova Espanya, les illes van ser administrades políticament i econòmicament des de la ciutat de Mèxic. Durant el transcurs de la segona meitat del segle, Cristóbal de Olid, Pedro de Alvarado i Nuño Beltrán de Guzmán, s'apoderaren de gran part del territori mexicà, excepte el nord del país, on les tribus chichimeques perduraren fins a principis del {{segle |XVII}}, quan foren exterminades.

Els virreis de [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]] van viure el seu apogeu durant el [[{{segle |XVII]]|s}}. El [[1611]], Luis de Velasco, en altre temps [[llista de virreis del Perú|virrei del Perú]], va enviar una delegació a visitar terres japoneses i establir contactes comercials amb el Japó, i així va néixer la Nau de la Xina, que durant tres-cents anys desembarcava a [[Acapulco]] les mercaderies provinents de territoris orientals. El marquès de Cerralvo, [[Rodrigo Pacheco Osorio]], va ser acusat de corrupció i d'ineficàcia en el govern, ja que en el seu mandat al port de Veracruz va ser saquejat per pirates holandesos perdent-se en l'acte gran part dels cabals reals. A més, en sortir del càrrec va portar amb si més de tres-cents mil pesos [[or]], i una perla amb diamants incrustats que va regalar al rei. Altres virreis que van patir l'atac de corsaris anglesos i holandesos van ser el virrei Armendáriz, que va organitzar l'armada de Sobrevent per aturar atacs de filibusteros anglesos a les costes novohispanes i el comte de Salvatierra, [[García Sarmiento de Sotomayor]], qui va ordenar protegir les costes de [[Califòrnia]] i amb això lliurar d'assalts les naus procedents de la Xina. Cap a [[1649]] la quantitat de convents a la capital havia crescut a tal extrem, que els habitants es van veure en la necessitat d'enviar una carta al rei [[Felip IV de Castella]] demanant ja no es instauressin més centres a la capital, ja que guardaven desproporció amb el nombre d'habitants, però el rei es va negar a contestar. En maig d'aquest mateix any, es va efectuar l'acte de fe més gran registrat pels annals de la Inquisició espanyola, doncs van ser executats en una sola tarda més de cent cinquanta homes i dones acusats d'heretgia. El [[{{segle |XVII]]}} en Nova Espanya es va caracteritzar per una època de pau constant, que només es veia interrompuda quan els indis s'aixecaven en armes, els més coneguts d'aquests cacics van [[Gaspar Yanga]], cap de la revolta indígena de [[1609]]. Les incursions de pirates en ciutats portuàries van ser molt freqüents, en [[1678]] van penetrar en [[Campeche]] i van ser detinguts a [[Alvarado]], i el 15 maig de [[1683]], el corsari Lorencillo va prendre [[Veracruz]]. L'expansió va experimentar pocs canvis durant aquest segle, el més important va ser la fundació de la vila d'[[Albuquerque]] en el nord. Després de conèixer el naixement del príncep Felip Pròsper d'Àustria a [[1657]], el virrei va enviar una dotació de cents cinquanta mil pesos or anuals durant un termini de quinze anys, el que va acabar al morir el príncep en [[1661]]. Durant el govern del virrei Gaspar de la Truja Sandoval, comte de Gálvez, l'armada de Sobrevent recórrer [[Texas]] per treure del seu territori als francesos, idèntic al que va passar a [[Santo Domingo]].

[[Fitxer:La sevilla del sigloXVI.jpg|thumb|350px|Imatge del port de [[Sevilla]] del [[{{segle |XVI]].}}]]

La [[Flota d'Índies]] era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.<ref>{{es}} Manuel Lucena Salmoral, ''La Flota de Indias''. Cuadernos de Historia 16. Barcelona, 1985.</ref> Durant els segles XVI{{versaleta|xvi}} a XVIII{{versaleta|xviii}}, les flotes d'Índies portaven les riqueses del [[virregnat de Nova Espanya]] i el [[virregnat del Perú]] a la [[Corona de Castella]]. Els productes transportats eren [[argent (element)|argent]], [[or]], [[gemma|gemmes]], [[espècie]]s, [[cacau]] i altres. Els [[galió|galions]] sortien de la ciutat de [[Veracruz]], al [[Golf de Mèxic]], i arribaven a [[Sevilla]] pel [[Guadalquivir]] (més tard a [[Cadis]]). A la dècada de [[1520]], i causa de l'increment de la pirateria anglesa i francesa, es va decidir organitzar un sistema de combois per augmentar la seguretat del transport. La idea era establir dues flotes diferents, ambdues compostes per [[galió|galions]] fortament armats amb canons i vaixells mercants ([[Carraca|carraques]]) per portar la càrrega. Les dues flotes sortien cada any de [[Sevilla]] (després [[Cadis]]), i anaven una a Veracruz i l'altra a Amèrica del Sud ([[Cartagena de Indias|Cartagena d'Índies]], en l'actual [[Colòmbia]], i [[Nombre de Dios]] i [[Portobelo]], en l'actual [[Panamà]]). Després de completar la descàrrega dels seus productes (productes manufacturats, però després també esclaus), les flotes es reunien a [[l'Havana]], a l'illa de [[Cuba]], per al viatge de tornada.

El comerç amb les colònies espanyoles estava fortament controlat per llei i els [[regnes castellans d'Índies]] només podien comerciar amb un port de la [[Corona de Castella]] (primer Sevilla, després Cadis). Els anglesos, holandesos i francesos van tractar de trencar el [[monopoli]], però aquest va durar durant més de dos segles. Gràcies al monopoli, Espanya es va convertir en el país més ric d'Europa. Aquesta riquesa va permetre sufragar sobretot les guerres contra els protestants del centre i nord d'Europa. També va causar una enorme inflació en el [[{{segle |XVI]]}}, el que pràcticament va destruir l'economia castellana. Al costat dels enviaments de particulars, la flota portava el «[[Quint reial|Cinquè del Rei]]», un impost del 20% en els metalls preciosos i els enviaments de particulars. Diversos descobriments arqueològics suggereixen que la quantitat de metalls realment transportats era molt més gran que la declarada en l'[[Arxiu General d'Índies]]: els mercaders recorrien al contraban ia la corrupció per evitar pagar aquest cinquè. Al [[segle XVII]], el sistema econòmic va començar a declinar per diversos motius. Primer, per les tempestes: les de [[1622]] (incloent el ''Nuestra Señora de Atocha''), [[1715]] i [[1733]] van ser destruïdes per huracans al Carib. Segon, pels pirates, ja fossin establerts com a tal (corsaris) o vaixells militars de potències estrangeres. Tercer, per la caiguda en la producció de metalls preciosos a Amèrica. Les flotes van passar de 17 vaixells el 1550 a 100, més gran, cap a finalsla delfi del{{segle |XVI}}. A mitjansmitjan del {{segle|XVII}} constaven d'uns 25 vaixells, i van continuar disminuint de mida. L'amenaça de les potències colonials rivals va augmentar quan aquestes van poder establir bases en el Carib. El [[Regne d'Anglaterra]] va ocupar [[Saint Christopher i Nevis|Saint Kitts i Nevis]] a [[1624]], i les [[Províncies Unides]], [[Curaçao]] a [[1634]]. La flota de [[1628]] va ser capturada per l'holandès [[Piet Hein]] a la [[Batalla de la Badia de Matanzas]], durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]], i les de [[1656]] i [[1657]] van ser capturades pels anglesos [[Richard Stayner]] i [[Robert Blake]] durant la [[guerra angloespanyola (1655-1660)|guerra anglo-espanyola]]. La de [[1702]] va ser destruïda durant la [[Batalla de la badia de Vigo|Batalla de Rande]].

Amb el monarca Borbó es van enquistar al llarg del [[{{segle |XVIII]]}} les antigues idees [[mercantilisme|mercantilistes]] franceses del [[{{segle |XVII]]}} basades en una [[monarquia absoluta]] que controlava centralment l'economia. Les seves majors preocupacions van ser trencar el poder de l'aristocràcia [[crioll]]a i debilitar el control territorial de la [[Companyia de Jesús]]: els jesuïtes van ser expulsats de l'Amèrica espanyola el [[1767]]. A més dels consolats americans ja establerts a la [[Ciutat de Mèxic]] i [[Lima]], s'hi establiren el de [[Veracruz]] i [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stein |nom=Barbara H. |cognom2=Stein |nom2=Stanley J. |títol=Crisis in an Atlantic Empire: Spain and New Spain, 1808-1810 |url=https://books.google.es/books?id=TsWzBQAAQBAJ&pg=PA141&dq=veracruz+mexico+lima+consulado&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiJmdWBkuHJAhXDtRoKHRtoAwkQ6AEIPTAD#v=onepage&q=veracruz%20mexico%20lima%20consulado&f=false |llengua=anglès |editorial=JHU Press |data=2014 |pàgines=141 |isbn=JHU Press}}</ref> Entre [[1717]] i [[1718]] les institucions del govern de les Índies, el [[Consell d'Índies]] i la [[Casa de la Contractació d'Índies|Casa de Contractació]], es van traslladar de [[Sevilla]] a [[Cadis]], que es va convertir en l'únic port de [[comerç]] amb les Amèriques.

El desenvolupament del comerç naval promogut pels Borbons a Amèrica va ser interromput durant la [[Guerra dels Set Anys]] ([[1756]] - [[1763]]) en què Espanya i França es van enfrontar a Gran Bretanya i Portugal per conflictes colonials. Els èxits espanyols al nord de Portugal es van veure eclipsats per la presa anglesa de [[L'Havana]] i [[Manila]]. Finalment el [[Tractat de París (1763)]] va posar fi a la guerra. Amb aquesta pau Espanya va recuperar Manila i L'Havana encara que va retornar a Portugal la Colonia del Sacramento. A més França va entregar la [[Louisiana|Luisiana]] a l'oest del [[Mississipí]], inclosa la seva capital, [[Nova Orleans]] i Espanya va cedir la [[Florida]] a Gran Bretanya. En qualsevol cas, el [[{{segle |XVIII]]}} va ser un període de prosperitat a l'imperi d'ultramar gràcies al creixement constant del comerç, sobretot durant la segona mitat del segle, degut a les reformes borbòniques. Les rutes d'un sol vaixell en intervals regulars van ser lentament reemplaçades per l'antic costum d'enviar a les flotes d'Índies, i durant la dècada de 1760 hi havia rutes regulars entre [[Cadis]], [[L'Havana]] i [[Puerto Rico]] i en intervals més llargs amb el [[Riu de la Plata]], on s'havia creat un nou [[virrei|virregnat]] el [[1776]]. El contraban, que va resultar molt perjudicial per a l'imperi dels Habsburg, va disminuir quan es van posar en marxa les naus de registre.

El [[1777]] una nova guerra amb Portugal va acabar amb el [[Tractat de Sant Ildefons (1777)|Tractat de Sant Ildefons]], pel qual Espanya recobrava la [[Colonia del Sacramento]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mellafe |nom=Rolando |títol=Negro Slavery in Latin America |url=http://books.google.cat/books?id=vsaD-YJp-v0C&pg=PA57&dq=Treaty+of+San+Ildefonso+sacramento+1777&hl=ca&sa=X&ei=8_BOUsCyE63y7AaC0oHABQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Treaty%20of%20San%20Ildefonso%20sacramento%201777&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1975 |pàgines=57 |isbn=0520021061}}</ref> i guanyava les illes d'[[Annobón|Annobon]] i [[Bioko|Fernando Poo]], en aigües de [[Golf de Guinea|Guinea]] a canvi de retirar-se de les seves noves conquestes al [[Brasil]]. Posteriorment, dos fets van commocionar l'Amèrica espanyola i al mateix temps demostraven l'elasticitat del nou sistema reformat: l'aixecament de [[Túpac Amaru I|Tupac Amaru]] al Perú el [[1780]] i la rebel·lió a [[Veneçuela]]. En la [[dècada del 1780]] el comerç interior a l'Imperi va tornar a créixer i la seva flota es va fer molt major i rendible. La fi del monopoli de Cadis pel comerç americà va suposar el renaixement de les manufactures espanyoles. El fet més notable va ser el ràpid creixement de la [[indústria tèxtil]] a [[Catalunya]], que a finalsfinal de segle mostrava signes d'industrialització amb una ràpida i sorprenent adopció de màquines de filar, convertint-se en la més important indústria tèxtil del Mediterrani. La productivitat agrària es va mantenir baixa a pesar dels importants esforços per introduir nova maquinària per a la població rural.