Michel de Montaigne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Assajos i textos especialitzats en l'obra de Montaigne: He corregit el nom de l'editorial. |
m →Joventut: posició imatge |
||
Línia 27:
'''Michel Eyquem de Montaigne''' (castell de [[Sent Miqueu de Montanha|Montaigne]], [[Perigord]], [[28 de febrer]] del [[1533]] - [[13 de setembre]] del [[1592]]) va ser un pensador i un polític francès del [[Renaixement]].
== Joventut ==
Michel de Montaigne va nàixer en una família de negociants de [[Bordeus]], al carrer Rousselle. El seu besavi, Ramon Eyquem, va comprar el [[1477]] un castell del [[segle XIV]], a Montaigne ([[Perigord]]) i va accedir també a la condició noble de "senyor de Montaigne", títol que va transmetre als seus descendents.
Pierre Eyquem, el pare de Michel, va ser el primer membre de la família a instal·lar-se a la casa del [[Perigord]], que ja havia fet endreçar i fortificar. Es va casar amb Antoinette López de Villanueva (filla d'un comerciant tolosà i d'origen judeoportuguès), amb qui va tenir vuit fills. Michel en va ser el primogènit. Gràcies a aquest matrimoni, a més, va millorar la seua situació econòmica. El mateix Montaigne tenia avantpassats aragonesos per part de mare, jueus conversos.
[[Fitxer:Montaigne-Dumonstier.jpg|thumb|esquerra|250px|Retrat suposat de Montaigne, dit "de Chantilly", executat per un autor anònim]]
Montaigne va rebre de son pare, que havia participat en les guerres d'[[Itàlia]] i hi havia pres contacte amb les idees de l'[[humanisme]], una educació liberal i [[humanisme|humanista]]. Segons explica el mateix Montaigne, el seu pare el va fer viure amb uns pagesos fins a l'edat de tres anys per tal que s'acostumés al més senzill estil de vida, de manera que la primera llengua que va aprendre va ser el gascó, és a dir, l'occità. A l'edat de tres anys, però, el seu pare el va fer tornar al castell, on els seus preceptors es van encarregar de donar-li tota la instrucció en llatí. I no sols l'educació: tot el personal del castell tenia instruccions d'adreçar-se al jove Montaigne en llatí, i no obeir-lo si els parlava en una altra llengua. Va començar a aprendre el francés amb posterioritat, quan va anar al ''collège de Guyenne'', a [[Bordeus]], un dels centres de l’[[humanisme]] d'aquella ciutat, on també va aprendre grec, retòrica i teatre, i on ja va brillar de seguida tant per la seua desimboltura en les discussions o en els combats retòrics, com pel seu gust pel teatre.
No se sap amb certesa si va ser a [[Tolosa]] o a [[París]] on va continuar, segurament entre [[1546]] i [[1554]], els estudis de dret indispensables per a les seues activitats futures. El [[1557]], ja el trobem com a conseller a la ''Cour des aides'' del [[Perigord]], que es reunirà des de llavors al Parlament de Bordeus. Hi exercirà tretze anys, la qual cosa li valdrà unes quantes missions al Parlament de [[França]], i hi va conéixer [[Étienne de La Boétie]], que va ser el gran amic de la seua vida.
== Maduresa==
| |||