Revisió del 21:44, 29 nov 2018 modifica Jspko (discussió \| contribucions) Autopatrullats 32.060 edits Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 00:04, 2 des 2018 modifica desfés Alex.Nieto.UPF (discussió \| contribucions) 41 edits Correció d'errades ortogràfiques Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 10: == Història == Plank i [[Albert Einstein\|Einstein]], van proposar que la llum no era una ona continua, si no que estava dividida en petits paquets o [[quants]]. ~~Aquesta~~Aquestes dos idees, en aparença molt simples, van fer que arribes [[la catàstrofe ultraviolat]]. Diversos científics va desenvolupar aquestes idees, per veure que serien capaços d’aconseguir. Llavors vavan sorgir dos conclusions: '''la superposició d’estat i el entrellaçament.''' La [[superposició d’estat]] va resultar ser un problema. [[Alex Holevo]], al 1973 va demostrar que la superposició no era cent per cent confiable. Aquesta idea deia que els ordinadors quàntics no funcionarien amb 0 i 1 (com els ordinadors digitals), si no que funcionaria amb percentatges. Per exemple, tindríem un 80% ~~de1~~de 1 i un 20 % de 0. El problema era que a la pràctica i amb els sistemes dels que es disposava, no es podia veure si veritablement aquests 0 i 1 es comportarien amb percentatges, i només a això, quant mesures la quantitats de 1 i 0 que hi ha, ~~ja que quan~~al ~~madeixes~~mesurar els valors, també els modifiques, per això, seria impossible mesurar els percentatges dels 0 i 1. Dada aquesta suposició, científics com [[Charles Benioff]] o [[Richard Feynman\|Richard Feyman]] van demostrar que un ordinador clàssic no podria simular un sistema quàntic. Línia 20: Tot això va canviar quan es va posar en marxa el segon concepte, el entrellaçament. Aquesta idea va permetre crear dos algoritmes: [[El temple quàntic]] (1989) i l[[Algorisme de Shor\|’algoritme de Shor]] (1994). El primer algoritme va permetre trobar valors funcionals, aplicats a la intel·ligència artificial i al l'aprenentatge de lo l'automàtic. El segon algoritme, ens va servir per descompondre els números en els seus factors prims amb molta mes velocitat que un ordinador normal. Per exemple, [[RSA]] , un dels algoritmes de protecció i xifrats, factoritza els seus números d’una forma molt lenta, amb el l'algoritme de shor, la velocitat de protecció i xifrat es dispararia. Gràcies a aquests dos algoritmes, es va començar a parlar de computació quàntica, un tipus de computació que podia deixar obsolets als sistemes digital.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Julián\|nom=Guillermo\|article=Computación cuántica: qué es, de dónde viene y qué ha conseguido\|llengua=es\|url=https://www.xataka.com/ordenadores/computacion-cuantica-que-es-de-donde-viene-y-que-ha-conseguido\|data=2018-02-27}}</ref><ref>{{Ref-web\|url=https://www.monografias.com/trabajos99/sobre-computadoras-cuanticas/sobre-computadoras-cuanticas.shtml\|títol=Computadoras Cuánticas - Monografias.com\|consulta=2018-11-21\|nom=Williams Saraguro ,\|cognom=Monografias.com\|llengua=es}}</ref>

Ordinador quàntic: diferència entre les revisions