Gal·la Placídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
| peu = Gal·la Placídia en una moneda, ca. 430
}}
'''Gal·la Placídia''' (en [[llatí]] Aelia Galla Placidia; [[Constantinoble]], [[388]]–[[Roma]], [[27 de novembre]] de [[450]]) fou una princesa romana, filla de l'[[emperador romà]] [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] i de la seva segona esposa [[Gal·la (emperadriu)|Gal·la]]; era, per tant, germanastra dels emperadors [[Flavi Honori|Honori]] i [[Arcadi]]. Fou la regent de l'emperador [[Valentinià III]], del 423 fins a la seva majoria d'edat el 437, i una persona important en la política romana durant bona part de la seva vida. Fou consort d'[[Ataülf]], [[rei dels gots]], des del 414 fins a la seva mort el 415, i també breument emperadriu consort de [[Constanci III]] el 421.<ref name="Mayer">{{ref-llibre|cognom=Mayer|nom=Marc|títol=Història de Barcelona|pàgines=251-254|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1994|editor=Sobraqués, Jaume|capítol=La història de la Barcelona antiga segons els escriptors clàssics}}</ref>
Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).
== Joventut ==
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393) i va rebre la millor educació que una nena podia tenir, aprenent [[Grec medieval|grec]], [[llatí]] i estudis religiosos.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=11|isbn=9788439396079}}</ref> En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Flavi Gracià|Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Flàvia Serena|Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]],i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
Línia 20:
== Maduresa ==
En el seu govern (regència) Gal·la es va mostrar intolerant amb les sectes religioses, els membres de les quals va expulsar, com va fer amb els astròlegs; els jueus foren exclosos dels oficis públics. L'imperi va ser aviat objecte de les disputes entre [[Aeci]] i [[Sant Bonifaci màrtir|Bonifaci]]. El [[437]], quan el seu fill va ser major
La primavera del [[450]], la filla de Gal·la, Justa Grata Honòria, envià una carta a [[Àtila]] demanant-li ajut per evitar el seu casament amb un senador, a la qual cosa intentava obligar-la la família imperial; això donà a Àtila, que es dirigia a Constantinoble, una excusa per desviar-se i marxar sobre Itàlia. El darrer acte públic important de Gal·la consistí a convèncer el seu fill que condemnés Honòria a l'exili en comptes de fer-la matar.
| |||