Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

La manca congènita de la mandíbula s'anomena '''agnàtia'''<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268487.xml|títol=agnàtia |consulta= 30 de gener de 2010 |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU }}</ref> i molt sovint es presenta acompanyant altres malformacions greus.<ref>{{ref-publicació|cognom= Falcon O, Coteron JJ, Ocon L, Zubiria A, Garcia JA |títol= A case of agnathia, tetramelia and diaphragmatic hernia at 18 weeks' gestation |publicació= Ultrasound Obstet Gynecol |pàgines=pp: 305-306|volum= 2004 Mar; 23 (3) |pmid= 15027024 |issn= 1469-0705 |doi= 10.1002/uog.1005 |url= https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/uog.1005 | llengua=anglès| consulta= 30 setembre 2018|}}</ref> Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la '''micrognàtia''' o [[hipoplàsia]] mandidular<ref>{{ref-publicació|cognom= Consolaro A, Consolaro RB |títol= Jaws can be referred to as narrow or hypoplastic, but the term "atresia" is inaccurate! |publicació= Dental Press J Orthod |pàgines=pp: 19-23|volum= 2018 Set-Oct; 23 (5) |doi= 10.1590/2177-6709.23.5.019-023.oin |issn= 2177-6709 |pmid= 30427490 |url= http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2176-94512018000500019&lng=en&nrm=iso&tlng=en | llengua=anglès| consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> i la '''macrognàtia''' (mandíbula de mida anormalment gran).<ref>{{ref-publicació|cognom=Rajendran, A; Sivapathasundharam, B|títol= Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures |publicació= A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences |pàgines=pp: 12-13 {{ISBN|9788131238004}} 7th Ed. (rev)|volum=2014: Feb 10|pmid= |url=https://books.google.es/books?id=WnhtAwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès| consulta= 27 agost 2018|}}</ref> La migrognàtia, en particular, és un [[signe clínic]] característic que forma part de moltes síndromes congènites: síndrome de Pierre Robin,<ref>{{ref-publicació|cognom= Tiol-Carrillo, A |títol= Secuencia malformativa de Pierre Robin: informe de un caso y revisión de la literatura |publicació= Revista ADM |pàgines=pp: 146-151|volum= 2017; 74 (3) |doi=|issn= 0001-0944 |pmc=|url=http://www.medigraphic.com/pdfs/adm/od-2017/od173g.pdf| llengua=castellà| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> [[síndrome del miol de gat]], [[síndrome de Treacher Collins]], [[síndrome de Down]], síndrome de Hallerman-Streiff<ref>{{ref-publicació|cognom= GARD |títol= Hallermann-Streiff syndrome |publicació= Diseases, NCATS Public Information, NIH |pàgines=pàgs: 7|volum= 2012; Jul 23 (rev)|doi=|url=https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/288/hallermann-streiff-syndrome| llengua=anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> o [[síndrome de Turner]], per exemple.<ref>{{ref-publicació|cognom= Infante Contreras, C |títol= Fundamentos para la evaluación del crecimiento, desarrollo y función craniofacial, Cap. 8 |publicació= Facultad de Odontologia. Universidad Nacional de Colombia, Biblioteca Digital |pàgines=pp: 209-236 {{ISBN|978958444286}}|volum= 2011; Jun 13 (pub. online) |url= http://bdigital.unal.edu.co/634/10/9789584442864.09.pdf | llengua=castellà| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La '''retrognàtia''' (manca de projecció de la mandíbula en sentit anteroposterior que la situa anormalment per darrere del maxil·lar superior) pot ser congènita o adquirida i requereix en casos greus cirurgia especialitzada, ja que provoca [[apnea del son]], dificultat per [[Deglució|deglutir]] i/o maloclusió dental (de tipus distoclusió).<ref>{{ref-publicació|cognom= Walker, DA |títol= Management of Severe Mandibular Retrognathia in the Adult Patient Using Distraction Osteogenesis |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 1341-1346|volum= 2002 Nov; 60 (11) |pmid= 12420271 |issn= 0278-2391 |doi=|url= http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/protesis/management_of_severe_mandibular_retrognathia_in_the_adult_patient_using_distraction_osteogenesis.pdf | llengua=anglès| consulta= 14 novembre 2018|}}</ref> No és rar que en casos de displàsia fibrosa (un [[Malaltia congènita|defecte congènit]] de l'osteogènesi originat per una [[mutació]] sense sentit en el [[gen]] GNAS1 del [[cromosoma 20]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Tafti D, Cecava ND |títol= Fibrous Dysplasia |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pp: |volum= 2018 Oct 27; NBK532947 (rev) |pmid= 30422542 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532947/ | llengua=anglès| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el cos mandibular estigui compromès; poques vegades, però, l'afectació és multifocal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang HY, Su BC, Hwang MJ, Lee YP |títol= Fibrous dysplasia of the anterior mandible: A rare case report |publicació= Ci Ji Yi Xue Za Zhi |pàgines=pp: 185-187|volum= 2018 Jul-Set; 30 (3) |pmid= 30069129 |pmc= 6047322 |doi= 10.4103/tcmj.tcmj_57_18 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6047322/ | llengua=anglès| consulta= 30 agost 2018|}}</ref>