Viquipèdia

Mèxic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 9:
|lema_nacional = cap
|imatge_mapa =
|idiomes_oficials = [[Castellà]] i 62 llengües autòctones<ref group="nb">El castellà resulta en la llengua oficial ''de facto''. El govern reconeix el castellà i 62 llengües indígenes com a "«llengües nacionals"».</ref>
|capital = [[Ciutat de Mèxic]]
|coordenades_capital = {{coord|19|24|N|98|57|W|type:country|display=inline,title}}
Línia 15:
|tipus_govern = [[República federal]]
|titols_liders = [[President de Mèxic|President]]
|noms_liders = [[EnriqueAndrés PeñaManuel NietoLópez Obrador]]
|area = 1.972.550
|posicio_llista_area = 14è
Línia 64:
Els [[mexiques]], posteriorment coneguts com a ''[[asteques]]'', foren l'última tribu [[nahua]] a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu, [[Huitzilopochtli]], fundaren el [[1325]] la ciutat de [[México-Tenochtitlán]] (avui dia la [[ciutat de Mèxic]]), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àguila devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en la [[bandera de Mèxic]]. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com la [[Triple Aliança (Mèxic)|''Triple Aliança'']]. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual de [[Guerrero (estat)|Guerrero]], part d'[[estat d'Oaxaca|Oaxaca]], fins al [[Soconusco]], sobre la frontera de l'actual [[Guatemala]]. Només els [[purèpetxes]], els [[tlaxcalteques]] i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html Los Astecas]. Período Postclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html La Organización del Imperio Azteca]. Los Aztecas. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.
 
El final de l'imperi fou ràpid, abrupte i inesperat, i la regió patiria una transformació política i religiosa radical per l'[[Conquesta espanyola de l'Imperi asteca|arribada dels espanyols]]. Els [[conquistador]]s arribaren a les costes de Mèxic el [[1519]] i a poc a poc començaren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notícies de la seva arribada i moviment foren portades al [[huey tlatoani]] [[Moctezuma Xocoyotzin]] o Moctezuma II, que els convidà a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les diferències físiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat pel déu [[Quetzalcóatl]] (i algú d'ells, potser, el déu mateix), i al començament no els resistiren. Quan fou evident que no eren déus, s'hi oposaren. Després de ser derrotats en la batalla coneguda com ''la Nit Trista'', els conquistadors, finalment, assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una autèntica batalla amfíbia —la ciutat es trobava en una illa enmig del [[llac de Texcoco]]— i van conquistar-la el [[13 d'agost]] de 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou destruïda gairebé completament. Aquest esdeveniment es recorda com el "«dolorós naixement del poble mestís que ara és Mèxic"».<ref>Inscripció d'un monument de la Plaça de Tlatelolco</ref>
 
=== La Nova Espanya ===
Línia 73:
Els espanyols exploraren i colonitzaren, al llarg dels segles XVI i XVII les regions al nord i al sud de Mesoamèrica, des de [[Califòrnia]] i [[Utah]] fins a [[Costa Rica]]. El territori, batejat com la ''[[Nova Espanya]]'', fou administrat com a [[virregnat]]. Amb el descobriment de nombroses mines de [[plata]], així com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de la [[península Ibèrica]], la Nova Espanya prosperà econòmicament, fins a convertir-se en la possessió més poblada i més rica de l'[[imperi Espanyol|Imperi espanyol]], amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la seva independència.<ref>Fernández, María Luisa. (1993). [http://universalia.usb.ve/anteriores/universalia10/esplendor.html Esplendor artistico del Virreinato de la Nueva España (Mexico)]. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> De la Nova Espanya depenien les administracions de [[Centreamèrica]], [[Cuba]] i les illes del Carib, [[Veneçuela]] per un període, i les [[Filipines]].<ref>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761586380/Virreinato_de_Nueva_Espa%C3%B1a.html Nueva España]. ''Enciclopedia Encarta''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>
 
La invasió napoleònica d'Espanya, el [[1808]], i la destitució del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], i la inestabilitat política de la metròpoli, foren propícies a les revoltes i les demandes d'autonomia de les colònies espanyoles a Amèrica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes a les ciutats principals dels virregnats d'Amèrica, les juntes de Mèxic, a diferència de les altres, no declararen l'autonomia, ja que la població peninsular i criolla, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses. No obstant això, el [[16 de setembre]], [[1810]], el mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] promulgà el "«Crit de Dolores"», demanant la igualtat de les ètnies i la redistribució de la terra, dia que se celebra en l'actualitat com el començament de la [[independència de Mèxic]]. La insurrecció, en essència una revolta popular, fou derrotada ràpidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com ara [[José María Morelos]] i [[Vicente Guerrero]]. Amb el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebel·lió de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada més dèbils, es replegaren a les muntanyes.
 
El [[1820]], els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la [[constitució de Cadis|constitució liberal de Cadis]], que no era ben vista pels conservadors de Mèxic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econòmics, religiosos i socials.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27355/Mexico The Colonial period. 1701-1821]. Mexico. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces reialistes, sota el comandament d'[[Agustín de Iturbide]], en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independència de Mèxic. El [[1821]], es promulgà el [[Pla d'Iguala]], que declarava la independència de Mèxic, sostenia la religió catòlica, i la unió de tots els habitants del territori —espanyols i mexicans. Aquest pla també fou conegut com el "«Pla de les Tres Garanties"». L'organització política del país seria la [[monarquia constitucional]], amb el nom [[Primer Imperi Mexicà|d'Imperi mexicà]], sota el mateix [[Ferran VII]] però amb un parlament independent —creant una espècie de [[Commonwealth]]— o sota algun altre príncep de la corona espanyola. Els exèrcits "«trigarants"» entraren a la ciutat de Mèxic el [[24 d'agost]], [[1821]], una junta redactà la [[Declaració d'independència de Mèxic]], i el virrei, [[Juan O'Donojú]], signà el [[tractat de Córdoba]], per mitjà del qual oficialment es reconeixia la independència de Mèxic.
 
=== Mèxic independent ===
Línia 110:
El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com a ''México'', amb el valor fonètic de la ''x'' en el castellà medieval, la qual representava la [[fricativa postalveolar sorda]] ({{IPA|/ʃ/}}). En castellà, aquest so, i la [[fricativa postalveolar sonora]] ({{IPA|/ʒ/}}), representada amb la grafia ''j'', es van fusionar en una [[fricativa velar sorda]] ({{IPA|/x/}}) durant el [[segle XVI]],<ref>{{ref-web| url = http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=x| títol = Evolution of the pronunciation of "x"| editor = Real Academia Española
}}</ref> la qual cosa va produir la variant ortogràfica ''Méjico'' en diverses publicacions, principalment a [[Espanya]], mentre que a Mèxic i altres països castellanoparlants, ''México'' és l'única variant ortogràfica utilitzada. Recentment, la [[Real Academia Española]], la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castellà és ''México''.<ref>{{ref-web| url = http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=M%E9xico| títol = Diccionario Panhispánico de Dudas| editor = Real Academia Española
}}</ref> En [[català]], la ''x'' de "«Mèxic"» sovint no representa el so original, sinó la consonant doble {{IPA|/ks/}} o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.
 
== Geografia física ==
Línia 121:
=== Topografia ===
[[Fitxer:Pico Orizaba1.jpg|thumb|dreta|250px|Pic d'Orizaba.]]
La topografia mexicana és força accidentada. El territori mexicà és situat en una de les àrees tectòniques més dinàmiques del món; és part de l'"«[[Anell de Foc del Pacífic]]"», una regió d'activitats volcànica i sísmica.<ref name=britannica/> Mèxic es troba a la regió occidental de la [[placa Nord-americana]] i la seva intersecció amb la [[Placa de Cocos|placa de Coco]] i la [[placa del Carib]]. Fisiogràficament el país pot subdividir-se en nou regions principals:<ref name=britannica/>
* La [[península de Baixa Califòrnia]], al nord-oest del país.
* Les terres baixes del Pacífic, una franja molt estreta entre el [[golf de Califòrnia]] o l'[[oceà Pacífic]] i la serra Madre Occidental.
Línia 127:
* La [[Sierra Madre Oriental|serra Madre Oriental]], extensió de les serralades de Nord-amèrica (la serra Nevada de [[Califòrnia]] i les [[Muntanyes Rocalloses]]). S'estén de nord cap a sud on convergeix amb la [[Serralada Neo-Volcànica|serralada Neovolcànica]].
* La [[Sierra Madre Occidental|serra Madre Occidental]], també extensions de les [[Muntanyes Rocalloses]], que s'estén de nord cap al sud on convergeixen amb la serralada Neovolcànica.
* La [[Serralada Neo-Volcànica|serralada Neovolcànica]] (o la "«serra Nevada"»), que s'estén d'est cap a l'oest i on es troben els punts més elevats de Mèxic, entre els quals, el [[pic d'Orizaba]] (5.636 m), el [[Popocatépetl]] (5.426 m), l'[[Iztaccíhuatl]] (5.230 m) i el [[Nevado de Toluca]] (4.680 m). Tres de les [[àrees metropolitanes de Mèxic|àrees metropolitanes més grans]] de Mèxic es troben a les valls enmig d'aquests quatre punts: [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], la [[ciutat de Mèxic]] i [[Toluca de Lerdo|Toluca]].
* Les planes costaneres del golf, una franja plana entre el [[golf de Mèxic]] i la serra Madre Oriental.
* La [[Sierra Madre del Sur|serra Madre del Sur]], creuada al mig per l'[[istme de Tehuantepec]]. Al sud, les serralades de [[Chiapas]] continuen a [[Guatemala]].
Línia 146:
Mèxic és un dels 17 [[països megadiversos]] del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar del 10-12% de la diversitat del món.<ref name="SEMARNAT">[http://cruzadabosquesagua.semarnat.gob.mx/iii.html Biodiversidad] SEMARNAT</ref> Mèxic és el primer estat del món en biodiversitat en [[rèptils]] amb 707 espècies conegudes, segon en [[mamífers]] amb 438 espècies, quart en [[amfibis]] amb 290 espècies, i quart en [[flora]] amb 26.000 espècies diferents.<ref>[http://oregon.conevyt.org.mx/actividades/diversidad/lectura_biodiversidad.htm Biodiversidad en México]</ref> Mèxic també és considerat el segon estat del món en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament, 2.500 espècies són protegides per lleis mexicanes.<ref name="SNIB">[http://www.conabio.gob.mx/institucion/snib/doctos/acerca.html Sistema Nacional de Información sobre la Biodiversidad en México]</ref> El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.
 
A Mèxic, 17 milions d'hectàrees són considerades "«Àrees Naturals Protegides"» i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats), 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegits pel seu valor estètic, científic o històric a perpetuïtat), 26 àrees de flora i fauna protegides, 4 àrees de protecció dels recursos naturals (conservació de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espècies).<ref name="SEMARNAT"/>
 
== Política i govern ==
Línia 179:
==== Participació en organitzacions internacionals ====
Mèxic és membre fundador de diverses organitzacions internacionals com ara les [[Nacions Unides]],<ref>{{ref-web|autor=UN|títol=United Nations Member States|data=7 de novembre de 1945| editor=UN official website|url= http://www.un.org/members/list.shtml#m| consulta=6 d'abril de 2009}}</ref> l'[[Organització d'Estats Americans]], [[Organització d'Estats Iberoamericans|l'Organització d'Estats Iberoamericans]],<ref>{{ref-web|autor=Organization of Ibero-American States|títol=Members| editor=OEI official website|llengua= |url= http://www.oei.es/acercaoei.htm | consulta=6 d'abril de 2009}}</ref>
l'[[OPANAL]]<ref>{{ref-web|autor=OPANAL|títol=Members| editor=OPANAL official website|url= http://www.opanal.org/opanal/about/about-i.htm| consulta= 6 abril 2009}}</ref> i del [[Grup de Rio]].<ref>{{ref-web|autor=Ministry of Foreign Affairs|títol=El Presidente Felipe Calderón Hinojosa en la Ceremonia de Entrega de la Secretaría Pro Témpore del Grupo de Río|data=7 de març de 2007| editor=Gobierno Federal|url= http://portal2.sre.gob.mx/gruporio/index.php?option=com_content&task=view&id=2&Itemid=2| consulta=6 d'abril de 2009}}</ref> Mèxic és un dels contribuents més grans de les [[Nacions Unides]]; el 2008 va contribuir amb més de 40 milions de dòlars.<ref name="unbudget">{{ref-web|autor=United Nations|títol=Regular Budget Payments of Largest Payers|any=2008| editor=Global Policy|url= http://www.globalpolicy.org/finance/tables/reg-budget/large08.htm| consulta=4 d'abril de 2009}}</ref> Mèxic és membre de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]], l'anomenat "«club dels països rics"» des de 1994. Mèxic també és membre del [[G8+5]] i del [[G-20]].
 
==== Catalunya i Mèxic ====
Línia 185:
Les relacions entre Catalunya i Mèxic es van enfortir a partir de la [[Guerra Civil espanyola]]. El 10 de novembre de 1938 el govern mexicà publicà en el ''Diari Oficial de la Federació'' que rebria sense límit tots els nacionals d'una llista de països. S'estima que més de la meitat de tots els exiliats catalans al continent americà s'establiren a Mèxic.<ref name=revista>[http://www.gencat.cat/catalonianews/cast/catnews_cast02/02_cast.pdf Admiración Mutua] Catalonia News. Octobre de 2006</ref> El president mexicà [[Lázaro Cárdenas del Río]] no sols va obrir les portes als exiliats catalans, sinó que el govern va atorgar la [[nacionalitat mexicana]] com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar territori mexicà.<ref name=medalla>[http://www.gencat.cat/diari/5457/09244046.htm Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5457 - 03/09/2009</ref> Amb l'arribada de les tropes [[nazi]]s a França, el govern mexicà va anunciar a la seva contrapart francesa que els exiliats republicans en territori francès rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. Els exiliats catalans a més de rebre l'acolliment, també van obtenir la llibertat i el suport actiu per a la producció científica i intel·lectual de la comunitat.<ref name=medalla/> El govern va fundar el ''[[Colegio de México]]'', amb el propòsit d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada. Les lletres catalanes van ser impulsades pels catalans exiliats des de Mèxic amb la publicació de revistes com ara ''[[Quaderns de l'exili]]'', ''[[Full català]]'', ''[[El poble català]]'', la ''[[Revista dels catalans d'Amèrica]]'', ''Lletres'' i ''Catalunya''. Mèxic va acollir grans noms de la literatura catalana, com ara [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Aixalà |nom=Josep |títol=Josep Carner i Puig-Oriol : semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep Vallverdú i Aixalà el dia 18 de desembre de 2006 |url= http://books.google.cat/books?id=7TDzwj4qoEUC&pg=PA10&dq=Josep+Carner+m%C3%A8xic&hl=ca&sa=X&ei=kaY0UsjjIPOI7AaV94CwDA&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Carner%20m%C3%A8xic&f=false |llengua= | editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2008 |pàgines=10 |isbn=847283963X}}</ref> [[Agustí Bartra]], [[Anna Murià]], [[Avel·lí Artís-Gener|Avel·lí Artís-Gener Tisner]] i [[Pere Calders]]. Als anys quaranta, Mèxic es va convertir en la capital de l'edició de llibres i revistes en llengua catalana.<ref name=medalla/>
 
Mèxic va ser l'únic estat a reconèixer el govern republicà després de la Guerra Civil espanyola,<ref name=medalla/> amb conseqüències importants per a Catalunya. El 1954 va ser a l'ambaixada republicana a Mèxic que [[Josep Tarradellas]] va ser nomenat president de la [[Generalitat de Catalunya]] a l'exili; per la qual cosa, [[José Montilla]] va considerar que "«la mateixa existència nacional institucional de Catalunya va sobreviure en l'aixopluc mexicà"».<ref name=medalla/> En reconeixement a l'acolliment dels catalans, el poble de Mèxic va rebre la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] el 2009.
 
=== Defensa i seguretat ===
Línia 206:
Els Estats Units Mexicans són una federació de [[Estats de Mèxic|trenta-un estats lliures i sobirans]] quant al seu règim interior i independents els uns dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un [[sistema congressual]] de govern presidit per un governador electe cada sis anys sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrés dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depèn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justícia. Cada estat té la seva pròpia constitució i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis que poden comprendre un o més pobles o ciutats. Els municipis són també autònoms en llur règim intern i tenen un poder limitat de recaptació fiscal. Els municipis són l'ens autònom de nivell administratiu més petit del país.
 
La [[ciutat de Mèxic]] és el Districte Federal, seu dels poders de govern de la Unió, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federació (el president i el Congrés de la Unió); però, des de la dècada de [[1990]], ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrés unicameral anomenat l'"«Assemblea Legislativa"». El Districte Federal no té constitució pròpia, sinó un Estatut de Govern. Està dividit en setze delegacions, les quals no són completament autònomes, encara que sovint es comparen als municipis dels estats.
 
Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal es coneixen de manera conjunta com a "«entitats federatives"» (''entidades federativas'', en castellà). Les entitats federatives de Mèxic són:
 
{| align="center"
Línia 261:
|imp=$306 mil milions
|font=[http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html The World Factbook] en dòlars de EUA}}
:''Article principal: [[{{AP|Economia de Mèxic]]''}}
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitjana alta,<ref>[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/DATASTATISTICS/0,,contentMDK:20421402~pagePK:64133150~piPK:64133175~theSitePK:239419,00.html#Upper_middle_income List of upper middle-income countries by the World Bank]</ref> amb la renda per càpita més alta de [[Llatinoamèrica]] en termes nominals.<ref name="World Bank">[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/COUNTRIES/LACEXT/MEXICOEXTN/0,,contentMDK:20185184~pagePK:141137~piPK:141127~theSitePK:338397,00.html World Bank's Mexico Country Brief]</ref> Mèxic és la 13a economia més gran del món d'acord amb el [[Producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]] i la segona més gran de Llatinoamèrica, després del Brasil.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Countries Ranked by GDP] CIA Factbook</ref> Després de la crisi de [[1994]], Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.<ref name="World Bank"/> Les administracions recents han millorat la infraestructura i han permès la competència privada en els ports marítims, [[aeroport]]s, [[ferrocarril]]s, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat (de manera limitada) i la distribució de gas natural.
 
Línia 330:
=== Etnografia i immigració ===
{{VT|Pobles indígenes de Mèxic}}
Mèxic és ètnicament divers i la constitució defineix al país com a "«nació pluricultural"». Llevat dels pobles indígenes, el govern mexicà no classifica la població ètnicament. S'estima que el 77% de la població és mestissa, és a dir, d'ascendència europea i indígena. El 12% és indígena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és ''predominantment'' indígena (la població indígena és molt diversa; oficialment el govern reconeix 62 [[pobles indígenes de Mèxic|pobles indígenes]]). El 9-17%<ref name="cia demo">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html People]. Mexico. CIA Factbook</ref><ref name=britethnos>{{ref-web|títol=Ethnic groups|obra=Mexico| editor=Encyclopædia Britannica|url= http://www.britannica.com/eb/article-27384| consulta=3 d'octubre de 2007}}</ref> n'és d'ascendència completament europea (principalment d'[[Espanya]], [[Itàlia]], [[Alemanya]], [[Regne Unit]], [[França]], [[Rússia]] i [[Polònia]]). Altres grups d'immigrants són [[Turquia|turcs]], [[Japó|japonesos]], [[Líban|libanesos]], [[corea]]ns i [[Xina|xinesos]]. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'[[Argentina|argentins]], [[Colòmbia|colombians]], [[xile]]ns, [[cuba]]ns, [[Amèrica Central|centreamericans]] i [[brasil]]ers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els [[Llatinoamèrica|llatinoamericans]] obtinguessin asil polític quan aquests estats estaven experimentant guerres civils i persecució política. Mèxic té la comunitat argentina a l'estranger més gran del món.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/coberturaespecial/argentinos/mexico/index.asp Argentinos en México].</ref>
 
A Mèxic viu el nombre més gran de ciutadans estatunidencs expatriats, estimats en més d'un milió, és a dir, l'1% de la població total de Mèxic, i el 25% del total de tots els estatunidencs a l'estranger.<ref>[http://www.aca.ch/amabroad.pdf Americans Abroad]</ref> Això pot ser causa de la integració econòmica i demogràfica d'ambdós països sota el [[NAFTA|tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA)]].
Línia 375:
=== Sanitat ===
Des de la dècada de 1990, Mèxic ha entrat en una etapa de transició quant als indicadors de salut de la població; des d'aleshores, Mèxic presenta patrons de mortalitat que s'assemblen als dels [[països desenvolupats]].<ref name=socialsec>MIró, R i Merill T.L. ed. (1996). "[http://countrystudies.us/mexico/63.htm Mexico - Health Care and Social Security]". Mexico: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1996. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Les taxes de morbiditat per a les malalties típiques dels països pobres es van reduir substancialment.<ref name=socialsec/> Tot i així, el govern reconeix que aquesta transició és incompleta: l'estatus més pobre de la població encara presenta malalties relacionades amb condicions d'habitatge insalubres, dietes inadequades i poc accés als serveis de salut,<ref name=socialsec/> sobretot a les comunitats rurals i indígenes.<ref name=britannica/> De fet, hi ha diferències notables en les condicions de salut entre les àrees urbanes i rurals.<ref name=britannica/>
[[Fitxer:HOSPITAL LA RAZA DEL I. M. S. S..jpg|thumb|esquerra|250px|Centre de Salut "«La Raza"» de l'[[IMSS]].]]
Els serveis de salut són subvencionats i disponibles per a tots els mexicans, i gestionats mitjançant [[Institut Mexicà de Seguretat Social|l'Institut Mexicà de Seguretat Social]] (IMSS), l'[[Institut de Seguretat i Serveis Socials per als Treballadors de l'Estat]] (ISSSTE),<ref name=britannica/> i els hospitals i clíniques per als membres de les forces armades.<ref name=socialsec/> La cobertura de seguretat social és gratuïta per a tots els treballadors del sector formal i les seves famílies, el percentatge del qual ha oscil·lat al voltant del 50% de la població mexicana.<ref name=socialsec/><ref name=sintesis>[http://sinais.salud.gob.mx/descargas/pdf/SE01_PoblacionesInst.pdf Síntesis Ejecutiva]. Poblaciones de las Instituciones Prestadoras de Servicios de Salud de México: Definición y Construcción. Secretaria de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Els treballadors del sector informal —la població "«oberta"»— maccedeixenaccedeixen als serveis de salut mitjançant diverses agències del govern, com ara ''IMSS-Oportunidades'' (abans, ''IMSS-Solidaritat'').<ref>[http://www.imss.gob.mx/instituto/historia/imss_oportunidades.htm IMSS Oportunidades]. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> El sistema s'ha descentralitzat i les operacions són gestionades pels estats de la federació. L'administració del president [[Vicente Fox|Fox]] va implementar un programa d'"«Assegurança Popular"» per a totes les persones de recursos escassos, en atur i els autònoms que no reben cobertura de cap institució de seguretat social.<ref>[http://www.seguro-popular.salud.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=3 Seguro Popular]. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref>
 
== Cultura i lleure ==
Línia 383:
 
=== Gastronomia ===
De fa més de 3.000 anys els elements més importants de la dieta mexicana han estat el [[blat de moro]], les [[mongeta|mongetes]], els [[pebrot]]s picants o [[xili]]s, el [[tomàquet]] i el [[carbassó]].<ref name="food">Long LT i Vargas LA (2005). Food Culture in Mexico. Greenwood Publishing Group. {{ISBN|0-313-32431-X}}</ref> Tot i així, el menjar mexicà, com es coneix en l'actualitat, es va formar amb la fusió d'elements europeus portats pels colonitzadors espanyols i els autòctons.<ref name=food/> El blat de moro continua sent l'element més important de la dieta mexicana, sovint presentant en forma de ''[[tortilla]]'', un tipus de pa pla i prim elaborat amb una massa tractada amb una substància alcalina com ara la [[calç]]. Quan hom hi posa algun tipus de carn (vedella, pollastre o porc), es crea un ''[[taco]]'', potser un dels elements més coneguts del menjar mexicà a l'exterior. Els mexicans també creen salses amb diferents xilis en l'elaboració de guisats o sopes. Altres elements importants són l'[[arròs]], l'[[alvocat]] i la [[xocolata]] —aquesta última originària de Mèxic. Quant a les begudes, són molt comunes les ''aguas frescas''<ref name=britannica/> (literalment, "«aigües fresques"»), begudes de diferents sabors com ara la [[rosa de Jamaica]], l'[[orxata]] d'arròs, el [[tamarinde]], a més de la tradicional [[llimonada]].
 
En la creació de plats elaborats, la cuina mexicana mostra una gran varietat regional. A [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], es van originar el ''[[mole poblano]]'' —una salsa espessa feta amb molts tipus de xilis i pebrots, [[ametller]], [[sèsam]] i altres llavors, espècies i [[cacau]]—, que se serveix amb pollastre, així com els ''[[chiles en nogada]]'', un pebrot ''poblano'' (picant) farcit amb diferents tipus de carn i diferents tipus de fruita i coberts amb [[nogada]] i llavors de [[magrana]]. De [[Yucatán]] és la ''[[cochinita pibil]]'', carn de porc rostida lentament marinada en suc cítric i [[arxiota]], envoltat per una fulla de [[plàtan (arbre)|plàtan]]. A l'[[Altiplà Mexicà]] es va originar la [[barbacoa (Mèxic)|barbacoa]] —tradicional de l'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]]— que a Mèxic es refereix al mètode de fer un pou d'1,5 metres de profunditat omplert amb pedres calentes on es posa corder o cabrit marinat en pebrots i espècies, amb fulles de [[maguei]], i després es cobreix tot amb fusta o carbó. Altres plats típics són el ''[[pozole]]'' i les ''[[enchiladas]]''.
Línia 423:
* [http://www.inegi.gob.mx Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática (en castellà)].{{Enllaç no actiu|data=2018}}
* [http://www.sre.gob.mx/barcelona/ Consolat de Mèxic a Barcelona {{ca}}].
* [http://www.inegi.gob.mx/ Institut Nacional d'Estadística i Geografia (castellà: "INEGI") (en castellà)].{{Enllaç no actiu|data=2018}}
* [http://www.senado.gob.mx/ Senat de la República (en castellà)].
* [http://www.cddhcu.gob.mx/ Cambra de Diputats (en castellà)].{{Enllaç no actiu|data=2018}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Mèxic»