Revisió del 21:27, 26 nov 2018 modifica Juliadelrio (discussió \| contribucions) 16 edits →‎L'escola en l'educació bàsica i obligatòria a Espanya: He corregit una falta d'ortografia. Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:27, 3 des 2018 modifica desfés AmoaJesucristo (discussió \| contribucions) 8 edits Cap resum de modificació Etiqueta: categories suprimides Edició següent →
Línia 1: ~~[[Fitxer:ERFFM1.jpg\|thumb\|Escola d'[[Alemanya]].]]~~ Una '''escola''' o '''col·legi''' és una [[institució]] o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.<ref name=RBA>{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte I\|lloc=Barcelona\|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)\|any=2003\|isbn=84-8332-390-7\|pàgina=p.204\|llengua=castellà\|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref> L'infern segons un romanç vuit-centista El terme ''escola'' s'aplica a tots els nivells d'estudis: [[escola d'infants]] (o escoleta), escoles primàries o secundàries, [[escola universitària\|escoles universitàries]], [[escola d'estiu\|escoles d'estiu]], [[escola d'adults\|escoles d'adults]], [[autoescola\|autoescoles]], escoles d'idiomes, de música, etc. En certes religions, l'infern és l'indret o estat on residiria l'ànima de la persona un cop ha mort. El seu nom ve d'una paraula que en llatí significava "inferior", ja que es creia que estava a sota la Terra. Ben aviat, però, l'infern va assolir un significat negatiu, ja que era el lloc on anaven a parar les ànimes condemnades després de la vida, a diferència del Paradís, lloc de l'eterna salvació. En llenguatge infantil l'infern és anomenat les "Calderes de Pere Botero". Cal remarcar que la concepció actual del que és l'infern ve donada per la barreja de diverses tradicions (incloent-hi alguns errors de traducció) El terme ''col·legi'' és més concret i s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a nens i joves. Durant un temps s'utilitzà l'abreviació '''[[CEIP]]''', de ''Centre d'Ensenyament Infantil i Primari'' per a designar aquests centres, per tornar més endavant a escola. També existeix el terme [[col·legi major]], que és una residència d'estudiants, generalment universitaris. ~~== L'escola en l'educació bàsica i obligatòria a Espanya ==~~ Els termes escola i col·legi s'utilitzen fonamentalment per a les [[institució\|institucions]] encarregades de donar una [[educació formal]] als alumnes, sobretot nens i joves. Acostuma a tenir com a referents: un centre educatiu on es desenvolupen les classes, un conjunt de mestres o professors, un [[currículum educatiu]] a impartir (fixat en gran mesura per l'administració política amb les competències en educació del territori) i un projecte educatiu que defineix els objectius i l'orientació de l'escola. Les famílies deleguen en l'escola gran part de l'[[ensenyament]] dels seus fills i per tant l'escola es fixa com a metes l'adquisició d'aprenentatges bàsics per a continuar estudiant (dividits en nivells o cursos) o bé necessaris per inserir-se a la societat amb èxit i una correcta socialització a través de les normes i les relacions entre els grups. Contingut Es fa distinció entre ''escola pública'', ''[[escola concertada]]'' o ''privada'' segons el finançament i titularitat del centre. També es pot classificar en comprensiva o no en funció del tipus d'alumnat i d'agrupació. Moltes escoles d'arreu del món s'identifiquen amb una ideologia o religió determinada. I per últim existeixen les anomenades escoles especials, centres on estudien alumnes discapacitats o especialment dotats en algun àmbit. 1 La vida d'ultratomba a Grècia 2 La visió romana 3 L'infern al judaisme 4 La mitologia nòrdica 5 L'infern cristià 6 L'islam 7 Les religions orientals La vida d'ultratomba a Grècia Després de la vida terrenal les ànimes anaven a parar a l'Hades o al Tàrtar (sovint denominats Èreb en conjunt dels inferns), regions subterrànies amb els seus propis déus i lleis. El segon tenia un matís de càstig que no posseïa l'Hades, però les dues tradicions es van barrejar amb el pas del temps. Per passar a l'altre món s'havia de creuar l'Estígia, un riu que feia perdre la memòria i separava l'esperit d'aquells que havia estimat en vida. L'Odissea proporciona una acurada descripció d'aquesta zona, ja que Ulisses descendeix als inferns, com faran molts altres herois grecs a la recerca del coneixement. ~~== Vegeu també ==~~ ~~{{commonscat}}~~ * [[Educació]] * [[Universitat]] * [[Colònies escolars]] * [[Pupitre]] * [[Pati (espai de joc)]] La visió romana ~~== Referències ==~~ La visió romana recull gran part de la mitologia grega sobre el tema. Es pot trobar un resum en l'obra literària de l'Eneida de Virgili. L'infern estava dividir en 4 zones principals, cadascuna amb els seus personatges. Tampoc aquí estaven només les ànimes condemnades, com passarà després, sinó que inclou descripcions paradisíaques i horribles a parts iguals. Comença a ser evident que els actes en vida repercuteixen després de la mort. ~~<references />~~ ~~{{Autoritat}}~~ ~~{{Viccionari-lateral\|escola}}~~ Destaca el regnat del déu Plutó i la presència de les Parques, criatures que tallen el fil de la vida de cada persona i per tant estan lligades al destí. ~~[[Categoria:Centres d'educació infantil i primària]]~~ L'infern al judaisme "Infern": Gehenna, 2007 Al judaisme l'infern s'assimila a una espècie de purgatori. El dolor ve de la pèrdua de la vida, no d'una condemna. L'ànima podia dividir-se, de manera que la part pura ascendís al paradís i l'altra romangués a l'inframón. La càbala és la principal font per apropar-se a l'infern jueu. La mitologia nòrdica A la cultura escandinava, l'infern era un lloc desèrtic i fred on regnava la deessa Hel (d'aquí el nom de Hell (infern), en anglès). Allà anaven totes les ànimes que no aconseguien l'honor d'entrar al Valhalla. L'infern cristià Dante i Virgili a l'infern - William-Adolphe Bouguereau (1850) L'infern del cristianisme assoleix definitivament el significat de lloc de condemna eterna pel pecat que ha acompanyat a la persona en vida. És la llar dels dimonis, governada per Satan o Llucifer, l'àngel caigut. Una descripció molt completa dels diferents estatges infernals es troba a l'obra cimera de la literatura renaixentista: La Divina Comèdia de Dante Alighieri. És un indret ple de foc i de dolor, on abunden les tortures i la por. Les visions de l'Apocalipsi i de diversos passatges de la Bíblia han estat usades per configurar mentalment l'aspecte de l'infern. La teologia ortodoxa refusa aquesta imatge popular i explica que l'infern no és un indret físic, sinó un estat, i la pena ve de la privació de Déu. Les crítiques dels creients a l'infern afirmen que no pot existir l'infern si Déu és just i té misericòrdia, com ensenyen les Escriptures. L'islam Igual que el cristianisme, l'islam preveu un judici final. Les ànimes travessen el pont Sirat cap al Paradís i els pecadors cauen a les flames eternes. A Les mil i una nits s'explica l'estructura d'aquest món, estructurat en pisos diferents separats entre ells per distàncies que triguen més de mil anys a ser recorregudes. L'Alcorà també conté descripcions dels turments que patiran els condemnats. Les religions orientals Budisme i hinduisme han desenvolupat la seva pròpia visió infernal, si bé no ocupa un lloc tan central com a les altres religions. De fet, moltes vegades l'autèntica tortura és viure i anar-se reencarnant en successius cossos, per tant l'infern és molt proper a la Terra i el paradís és allunyar-se d'aquest cicle. Veure la mitologia d'Izanami i Izanagui japonesa on l'infern japonès Yomi, passa a ésser Yomi-no-kumi, on es deixen de torturar les ànimes a ésser purificades semblant al purgatori cristià. En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons Modifica l'enllaç a Wikidata Viquidites Viquidites Registres d'autoritat GND: 4134391-8 NDL: 00574706 Categories: Llocs mitològicsEscatologiaEscatologia islàmicaEscatologia cristiana Menú de navegació AmoaJesucristo Alertes (2) Avisos (2) DiscussióProvesPreferènciesBetaSeguimentContribucionsFinalitza la sessióPàginaDiscussióMostraModifica el codiMostra l'historialVigila Més Cerca Cerca a Viquipèdia Portada Article a l'atzar Articles de qualitat Comunitat Portal viquipedista Canvis recents La taverna Contacte Xat Donatius Ajuda Eines Què hi enllaça Canvis relacionats Pàgines especials Enllaç permanent Informació de la pàgina Element a Wikidata Citau aquest article Imprimeix/exporta Crear un llibre Baixa com a PDF Versió per a impressora En altres projectes Commons Viquidites En altres idiomes العربية Asturianu English Español Euskara Suomi Galego Русский 中文 90 més Modifica els enllaços La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 feb 2018 a les 23:58. El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. Política de privadesaQuant al projecte ViquipèdiaRenúnciesDesenvolupadorsDeclaració de cookiesVersió per a mòbils

Escola: diferència entre les revisions